El Festival de Sitges i els vendrellencs Jaume Carner i Àngels Garriga, protagonistes de 2017

El Govern ha aprovat aquest dimarts els esdeveniments i les personalitats que seran objecte de commemoració per part de la Generalitat de Catalunya l’any 2017 amb l’objectiu de recuperar-los, divulgar-los i projectar-los internacionalment. La proposta l’ha elaborat la Comissió de Commemoracions, l’òrgan col·legiat que impulsa i coordina la política commemorativa del Govern, i que està presidit per la consellera de la Presidència. Entre d’altres, se celebraran els 50 anys del Festival de Cinema de Sitges, els 200 anys de la Festa Major de Gràcia, els 100 anys de la mort d’Enric Prat de la Riba, els 200 anys del naixement de l’escriptor modernista Prudenci Bertrana o els 125 anys del naixement de l’escriptora Aurora Bertrana.

200 anys de la Festa Major de Gràcia

La primera referència documentada de la festa es troba el 1817, quan es registra un aplec que es feia a Can Trilla en honor de la Mare de Déu d’Agost. A les darreries del segle XIX, la Festa Major de l’antiga vila de Gràcia ja era considerada la més important de les que se celebraven al pla de Barcelona, consideració que va mantenir després de la seva integració al cap i casal l’any 1897.

200 anys del naixement de Josep Maria Ventura i Casas, Pep Ventura, músic

Pep Ventura (Alcalá la Real, Jaén, 2 de febrer de 1817 - Figueres, 24 de març de 1875), va ser el gran responsable de la modernització i popularització de la sardana. Durant el segle XIX va modificar l’estructura de la sardana i va introduir la tenora al conjunt instrumental.

150 anys del naixement de Prudenci Bertrana i Compte, escriptor modernista

Prudenci Bertrana (Tordera, 19 de gener de 1867 – Barcelona, 21 de novembre de 1941) va ser un escriptor modernista, reconegut especialment per la novel·la Josafat.

125 anys del naixement d’Aurora Bertrana i Salazar, escriptora

Filla de Prudenci Bertrana, Aurora Bertrana (Girona, 29 d'octubre de 1892 – Berga, 3 de setembre de 1974), va ser una escriptora coneguda principalment pels seus relats exòtics, fruit dels seus viatges a indrets com Tahití o el Marroc. També va ser violoncel·lista i creadora de la primera banda de jazz íntegrament femenina.

150 anys del naixement i 100 anys de la presidència de la Mancomunitat de Josep Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956) és una de les personalitats catalanes més destacades, tant des del seu vessant artístic com a arquitecte modernista, com des del punt de vista polític com a President de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1924), entre altres càrrecs de rellevància.

150 anys del naixement de Jaume Carner i Romeu, advocat i polític

Jaume Carner (el Vendrell, 22 de febrer de 1867 — Barcelona, 27 de setembre 1934) va participar activament en la creació de Solidaritat Catalana, amb la qual va ser escollit diputat pel Vendrell. El 15 de desembre de 1931 va ser nomenat ministre de Finances del segon govern de Manuel Azaña, càrrec des del qual va introduir el primer impost progressiu sobre la renda personal. Se'l considera el precursor de l'establiment de l'actual impost sobre la renda.

100 anys de la mort d’Enric Prat de la Riba i Sarrà, advocat i periodista

Enric Prat de la Riba (Castellterçol, 29 de novembre de 1870 - 1 d'agost de 1917) va ser impulsor i primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917). Fundador de l’Institut d’Estudis Catalans, la seva obra cabdal és La nacionalitat catalana.

100 anys dels naixement de Josep Palau i Fabre, poeta i crític d’art

Josep Palau i Fabre (Barcelona, 21 d'abril de 1917 – 23 de febrer de 2008) va ser un poeta, narrador, assagista i dramaturg barceloní. En la seva faceta de crític d’art, és considerat un dels màxims experts internacionals sobre l’obra i la personalitat de Picasso.

125 anys de les Bases de Manresa

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, conegudes com a Bases de Manresa, són un document clau en la construcció del catalanisme polític. Es van presentar en l’Assemblea de delegats de la Unió Catalanista reunits a Manresa els dies 25 i 27 de març de 1892.

50 anys de la mort d’Olga Nikolàievna Saharova, Olga Sacharoff, pintora avantguardista

Olga Sacharoff (Tiflis, 1889 – Barcelona, 1967) va formar part del grup d’artistes que entre el 1915 i el 1917 es van establir a Catalunya fugint de la Primera Guerra Mundial, juntament amb Francis Picabia, Robert i Sonia Delaunay, Marie Laurencin o Albert Gleizes.

50 anys de la mort de Maria Àngels Garriga i Martín, mestra i escriptora de llibres per a infants

Àngels Garriga (Sant Vicenç de Calders, 1898 – Barcelona, 1967) forma part de la generació de mestres creadora del model de l'Escola Catalana, amb altres docents com Manuel Ainaud, Josep Estalella, Angeleta Ferrer, Alexandre Galí, Eladi Homs, Artur Martorell, Rosa Sensat o Pau Vila.

50 anys del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya (Sitges)

Nascut l'any 1967 amb el nom de Setmana Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror de Sitges, va ser el primer festival del món dedicat al cinema fantàstic. Des d’aleshores, s'ha celebrat ininterrompudament cada any.

Com a criteris de la política commemorativa del Govern destaquen posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria d’esdeveniments i personalitats històriques, artístiques, científiques o culturals, que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans, que tenen un caràcter nacional i que compleixin cinquantenaris, centenars o aniversaris d’ordre superior.

També es fa atenció especial a aquells esdeveniments i personalitats que tinguin caràcter institucional i tenir en consideració els fets i activitats destinats a reconèixer el protagonisme femení i les aportacions de les dones al patrimoni cultural i històric de Catalunya.