Biel Sanabre: "hi ha un bon coneixement de la llengua catalana, però no es reflecteix en l’ús"

El Consorci de Normalització Lingüística és una associació que té l’objectiu de fomentar el coneixement i l’ús de la llengua catalana a través d’activitats culturals, clubs de lectura i sortides. Avui entrevistem el director del Consorci a lAlt Penedès i Garraf, Biel Sanabre.

Quina és la feina que realitza el Consorci?

L’objectiu inicial del Consorci és fomentar l’ús i coneixement de la llengua catalana, a través de cursos presencials i a distància, que la població tingui accés a aquest coneixement i fomentar que es faci servir el català en tots els àmbits de la societat. És important dir que, conceptualment, intentem vincular el coneixement de la llengua catalana amb la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. També entenem que la llengua va lligada a la cultura, per això, als cursos que oferim no tan sols s’imparteix llengua sinó que també coneixements culturals ja que, molts dels nostres alumnes no són nascuts a Catalunya, pel que creiem que s’ha de vincular la llengua amb la cultura.

Quins són els serveis que ofereixen?

Per una banda hi ha l’àrea de l’ensenyament, cursos presencials i cursos a distància, generals i específics. Tenim per tot tipus de nivells, des del més bàsic per persones que ni l’entenen ni el parlen, fins al més alt. Després també hi ha cursos complementaris, que toquen aspectes concrets de la llengua, com per exemple la fluïdesa a les converses.

També disposem de cursos específics per sectors com el socioeconòmic, cursos per comerços i empreses que consisteixen en una formació concreta. Per exemple, aquesta setmana comencem un a Sitges destinat a l’hostaleria.

Un altre dels programes que oferim són aquells que estan enfocats a millorar la conversa en català. Organitzem quedades amb una persona catalanoparlant i amb una altra que no ho és. Aquest tipus d’activitat va néixer l’any 2002, ja que ens trobàvem amb alumnes que assistien als cursos però després al carrer es comunicaven en castellà. Amb aquesta activitat facilitem l’aprenentatge i ja fa 15 anys que funciona, ja que és molt més ric. Gràcies a les col·laboracions que realitzem amb les entitats de les poblacions, podem disposar de voluntaris que s’ofereixen per realitzar aquest programa. Això, a més, ajuda a transmetre la cultura perquè per exemple, arran d’una quedada que ens va facilitar una entitat castellera, un no catalanoparlant es va apuntar a castells. O per exemple, a Vilafranca s’organitzen quedades de tast de vins. Tot això enriqueix el programa, ja que no només és una quedada per mantenir una conversa, sinó que a més hi ha aquests tipus d’incentius. L’any passat vam tenir 317 parelles lingüístiques.

Tenim, també, un tipus d’acció enfocada als comerços, la qual consisteix en què la primera atenció al client sigui en català, i si veuen que la persona a la qual atenen l’entén, doncs que la conversa segueixi en català.

Hi ha molts establiments comercials que estan adherits a aquest tipus d’acció?

A la zona de l’Alt Penedès-Garraf tenim 217 establiments comercials que imparteixen aquesta acció. D’entrada l’establiment es compromet a rebre al client en català sempre que sigui possible. Després nosaltres ho reforcem enviant a alumnes no catalanoparlants als establiments com a pràctica. La resposta és molt bona.

Amb els ajuntaments també tenim col·laboracions d’assessorament, no som correctors, però sí que revisem textos i traduïm amb la finalitat de potenciar totes les activitats que fem per fomentar l’ús de la llengua. La idea és facilitar la feina perquè tots els papers necessaris estiguin també en català o si fan cartells o coses no gaire extenses, oferir el servei de revisió.

Quan hi ha provés d’accés a l’Ajuntament, la part de la llengua catalana la portem nosaltres. Fem sessions amb el personal de l’Ajuntament de sensibilització, les quals estan destinades a fer la primera atenció al públic en català. A més, demanem als Ajuntaments que siguin agents col·laboradors amb les campanyes que nosaltres realitzem, que els tinguem com a aliats.

Reben més suport per part de l’Ajuntament o per part dels establiments comercials i els voluntaris?

Són suports diferents, és molt difícil de quantificar, és més aviat qualitatiu. Per exemple, amb l’Ajuntament de Vilanova la relació és molt fluida.

Amb els comerços també tenim molt bona relació, sols no ho podem fer, necessitem suport. Hi ha aspectes socioeconòmics que dificulten les coses, per això necessitem el suport de tots els sectors.

Quins reptes es plantegen ara el Consorci?

El que ens preocupa molt és que hi ha un bon coneixement de la llengua, però no es reflecteix en l’ús d’aquesta. Són paràmetres que s’han de millorar. El coneixement s’ha de seguir fomentant i hem d’intentar que es correspongui també amb l’ús social. Per tant, l’objectiu és incidir en l’augment de l’ús del català. La zona del Penedès, tot i que si es desglosseés per zones, els resultats segurament serien diferents, és un dels llocs on menys s’utilitza el català. S’ha de fomentar l´ús.

Quin tipus d’alumnes acostumen a tenir?

El 2016, al Penedès-Garraf, el 62% d’alumnes inscrits són estrangers. Llavors, pel que fa als cursos, dels 90 que oferim, la majoria són inicials i bàsics, enfocats per gent no catalanoparlant. És important remarcar que estem notant que de les persones que s’apunten als cursos per a gent catalanoparlant, un 25% són no nascuts a Catalunya ni a l’Estat Espanyol, i això és una dada important. També tenim gent gran que s’apunta per creixement personal un cop estan jubilats.

Nosaltres treballem sobretot la fidelització, és a dir, que les persones que comencin el curs l’acabin. Per exemple, l’any passat el 78% de les persones que es van apuntar van acabar el curs. Això passa perquè algunes de les persones que s’apunten estan a l’atur, després troben feina i no s’ho poden compaginar.

Pel que fa als horaris doncs, és flexible o són horaris tancats?

Tenim tres grans franges horàries: matí, migdia i tarda. El que potser és que el nivell que tu has de cursar no es faci en aquell moment en un horari que et vagi bé, o que potser hagis de desplaçar-te a Sitges, Ribes... Per aquest motiu, oferim la possibilitat de fer-ho online o semi presencial.

Quina diria que és la realitat lingüística del Penedès-Garraf actualment?

La veritat és que quan vaig veure les estadístiques d’ús social del català em vaig sorprendre, perquè és més baix del que esperava. La correspondència que hi hauria d’haver entre el coneixement de la llengua i l’ús hauria de ser més semblant, ja que el coneixement és alt però l’ús no.

Per què creus que han sortit així aquestes estadístiques?

És difícil d’explicar, però penso que si es desglossés la franja de la costa amb l’interior, les dades serien diferents. Hi ha el factor migratori, que evidentment té la seva importància. A part, la inèrcia a no parlar en català sinó en castellà en segons quins usos per costum, s’ha de trencar. Per tant, hem de seguir treballant aquest aspecte i augmentar l’ús de la llengua catalana.