Troben restes romanes submergides davant la costa de Cubelles

Un veí de Cubelles ha efectuat recentment unes troballes subaquàtiques de restes ceràmiques a la zona litoral de Cubelles. L’estudi de la descoberta ha estat realitzat per Magí Miret, arqueòleg territorial de la Generalitat de Catalunya, i certifica que corresponen a àmfores ibèriques “de cronologia indeterminada” i àmfores romanes procedents de la regió itàlica de la Campània (actual Nàpols) dels segles I –I aC. Aquestes troballes, segons Miret, “confirmen que hi hauria un fondejador natural utilitzat per vaixells d’època ibèrica i romana (del segle IV aC fins al segle II dC)” i que “cal posar-ho en relació amb l’existència a les proximitats del poblat ibèric de la Mota de Sant Pere (segles IV – I aC) i de la vila romana del castell de Cubelles (segle I aC – segle V Dc)”. El fet de tractar-se de trossos d’àmfora i no d’objectes sencers resta valor econòmic a les troballes, malgrat sí en té d’històric com a proves de l’activitat marítima davant la costa de Cubelles.

Miret explica en l’informe que: Durant l’antiguitat, els vaixells resseguien la costa en navegació de cabotatge i fondejaven davant els llocs on hi havia establiments amb els que podien comerciar. Quan fondejaven, s’aprofitava per llençar al mar les àmfores que s’havien trencat durant la travessia, els fragments de les quals anaven a parar al fons del marí. Després, a causa de l’acció de l’onatge durant les llevantades, aquestes arribaven fins a les platges. Tampoc es pot menystenir que els camins que remuntarien el curs baix del riu Foix permetrien portar les mercaderies arribades per mar a l’interior de les terres penedesenques de forma més directa que des de les platges del Vendrell. A la zona de l’actual terme de Santa Margarida i els Monjos hi havia l’important poblat ibèric de Mas Castellar i diverses vil·les rurals romanes.

Els fragments portats per les llevantades (...) permetrà conèixer millor el tipus, lloc de procedència i cronologia de les mercaderies que es comerciaven durant l’antiguitat a la costa de Cubelles. La seva recuperació té per tant un gran interès des del punt de vista arqueològic i patrimonial.

En conseqüència, és important que els materials arqueològics recuperats siguin custodiats
per tal que sigui possible el seu estudi detallat i la seva posterior exhibició pública en un espai
adient del propi municipi de Cubelles.

Antecedents de recerca
L’any 2008, el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) va realitzar amb el vaixell Thetis una campanya de prospeccions arqueològiques subaquàtiques a la costa de les comarques del Garraf i el Baix Penedès. En el curs d’aquests treballs es va localitzar al fons del mar, front a la platja de la punta de Sant Pere, just enfront de la desembocadura del riu Foix, una acumulació de materials rodats de diverses èpoques (claus de ferro, fragments d’àmfores ibèriques i romanes, una politja de fusta, etc.), que podrien respondre a la utilització d’aquesta platja al llarg dels segles com fondejador per a vaixells.

A instàncies del Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, durant el mes de novembre de 2011 l’empresa Estudios de Afección Patrimonial S.L.P. va efectuar una prospecció arqueològica submarina a l’àrea front la platja de la desembocadura del riu Foix per elaborar les mesures correctores a incloure a l’Estudi d’Impacte Ambiental del projecte Restitución de la costa comprendida entre el Farallón rocoso de Santa Lucía y el límite de la provincia con Tarragona, promogut pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí. Aquest projecte té per objectiu pal·liar el procés de regressió constant de les platges situades al sud del municipi de Vilanova i la Geltrú i al municipi de Cubelles.
Aquest projecte pretén crear dos sistemes estables de platges separats per la desembocadura del riu Foix, generant una longitud total de 2.508 m i amplades que oscil·len entre 40 i 115 m. El projecte contempla l’aportació de 137.065 m3 de sauló d’origen extern i la recol·locació de 137.065 m3 de sorra excavada per mitjans terrestres en les zones de major acumulació de les actuals platges, així com la reconstrucció dels espigons per mitjans terrestres. Aquestes actuacions poden incidir negativament en les restes arqueològiques existent al fons marí de la zona.

A les platges situades entre els dos espigons, que marquen la desembocadura del riu Foix i de forma més puntual a la platja situada més al sud, es van localitzar diversos fragments rodats i amb incrustacions adherides de poliquets (tubs fabricats per aquests anèl·lids marins per viure-hi) pertanyents a àmfores de vi romanes del tipus Dressel 2-4, característiques dels segles I - II dC, transportades per la força de l’onatge fins la platja i procedents del fons marí.