Joan Rovira: “Hi ha un món de fantasies que alimenta la relació de cadascú amb la seva rutina”

En un gir de consolidació sonora i al costat de la mateixa banda amb la que ha enregistrat el seu darrer treball, Joan Rovira porta a l’escenari de la Sala 1876, el seu darrer disc i un ampli repertori que inclourà temes anteriors.

Un Rovira optimista i enamorat de les petites històries i dels grans detalls de la vida, arriba al Penedès, en el seu tercer concert de la gira de presentació, amb la força del primer dia i l’experiència dels primers èxits. El premi artista revelació de l’ Enderrock 2016, per votació popular, la força del públic que el segueix allí on va, i la formació de la seva banda, han aportat al músic i compositor, la motivació per treure un nou disc, on canta històries d’amor, que lluny de caure en els tòpics, són amors quotidians, amors de grans passions o breus instants, i també canta històries plenes de positivisme i entusiasme.

Les onze peces que composen el disc, ‘Encara tenim temps’ (Satèlite K, 2017), enregistrat en un estudi barceloní, “on podíem estar tocant tots al mateix temps, com es feia abans”, comenta Joan Rovira, ha permès a la banda consolidar un directe punyent, contundent i al mateix temps fidel al treball discogràfic, “malgrat en el directe hi ha elements sonors diferents i col·laboracions inèdites”, afegeix.

El Cor Polifònic de Vilafranca del Penedès, ha estat la formació local escollida per a col·laborar en el concert d’aquest divendres. “Una col·laboració que m’agrada fer allí on portem el directe”, explica Joan Rovira, per EIX DIARI, entusiasmat per portar a Vilafranca un directe diferent, que el permetrà retrobar-se amb el públic penedesenc “amb el que tinc una estima especial”, confessa.

Darrera de cada composició de Joan Rovira, hi ha el músic, que en acabar els estudis superiors de saxo a l’ESMUC, va aferrar-se novament a la seva guitarra. Va recórrer diferents ciutats, va viure aventures, va crear cançons, va anar acumulant petits triomfs quotidians i va recollir petits fracassos, sempre entre els somnis d’aquells “matins que he deixat escapar per les meves nits d’insomni”. Unes nits, que per a Rovira són el paisatge predilecte “per deixar anar les inquietuds i al mateix temps gaudir de la calma”.

De nit, doncs, entre somnis, esperances, aventures i al costat d’Andreu Martínez, guitarra elèctrica; Àlex Badia, teclat; Julio Bernardo, baix i Cento Carbó a la bateria; el noi de les terres de l’Ebre, ens permetrà passejar de la seva mà, per aquells camins de la vida, on sobtadament, tothom, malgrat les nostres diferències, coincidim de tant en tant. Camins del dia a dia, a través d’un ritme on la màgia i els colors es dilueixen amb una bona dosi de rock, de pop i una essència a Mediterrani, sempre festiva.

Des del tema “Encara tenim temps”, fins a “Lo Riu”, passant per la bellesa de “Nit de Nadal”, les emocions i la diversió estan garantides. A gaudir-ne, doncs!