Dj Maluki. Eix
Bàrbara Scuderi |
Sitges
29-04-2017 13:36
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Christian Maluki tenia setze anys quan era el baixista de la banda andorrana Anonymous, que va participar pel seu país al Festival d’Eurovisió de 2007, amb la cançó Salvem el Món. Han passat deu anys, i tot i no haver abandonat mai el baix, Maluki és ara un dels Dj de l’escena musical en discoteques, des de Sitges i a Tarragona, amb la seva participació en el The End of The World Festival. A més, és membre de FUCK’N DESTROY, que han portat les seves festes per tota la comarca i altres municipis i ciutats.
De les festes alternatives a les pistes de les discoteques més populars, Maluki barreja diferents estils musicals amb les músiques del moment. “Primer és un exercici més personal, després evidentment tot es fa pensant en el públic, que pugui gaudir i passar-ho bé”, explica, des del taulell en el que posa a prova les seves sessions.
Ha actuat en sales com Razzmatazz, Apolo, Florida 135, Montagood, La Cova i Konstanz (Alemanya), entre d’altres. I actualment és resident del Sweet Pacha Sitges, on presenta aquest dissabte el TWRK CLUB, una proposta festiva on els ritmes del R&B, el hip hop o el trap, es combinaran amb el més ballable de les propostes comercials actuals, amb referents com Azelaia Banks.
El twerck, un ritme que va néixer al costat del hip hop dels anys 90, es va recuperar i comercialitzar a partir de les coreografies de Beyoncé, Mliley Cirus o Rihanna, entre les més populars. Els orígens i la fusió amb dances africanes com el mapouka, al costat dels moviments sexis, han promogut un estil, fortament criticat per la seva vinculació al masclisme, i que avui és el centre de tot un univers en les pistes de les discoteques i en les festes d’arreu. Al costat, però hi ha un trap i un reggaeton alternatiu, on es compatibilitza el ritme i unes lletres reivindicatives i fins i tot feministes, que representen algunes de les joves veus alternatives, que han volgut desvincular el ritme amb el missatge.
El cert, és que lluny de polèmiques, Maluki, abraça una diversitat de bandes sonores, que pretén portar a les pistes de ball. “El públic és el que acaba definit una sessió. I això ara és més fàcil. Diguem que la maleta de música hi cap en un pen i es fan sessions gairebé a la carta”.
A més, Maluki, inclou en les seves actuacions, peces de producció pròpia que combina amb ritmes de sempre de la música moderna. Una carta de presentació oberta, per a un jove Dj, que obre les nits musicals al ritme dels Orishas i tanca amb algun dels clàssics més populars de la música comercial.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!