La vida, la intensitat i la pinzellada de l’equilibri, en la nova exposició de M.D. Rubió

La Sala Àgora 3 de Sitges acull a partir d'avui i fins el 3 de juny, la nova exposició de Maria Dolores Rubió, Maloles, que torna a la que és la seva segona llar. En aquesta ocasió, la pintora de les llums i de l’harmonia cromàtica, ens permet fer un viatge íntim, a partir de diferents racons del món, que al mateix temps són petits racons quotidians.

Una finestra oberta o una porta obrint-se, conflueixen en un paisatge oriental, un record mexicà o una sala d’estar on la vida no passa de llarg. L’artista ha anat evolucionant. En la seva obra i també en una evolució personal, que l’ha allunyat del paisatge natural, de la creació a cel obert, per endinsar-se en una particular intimitat oberta al món.

L’exposició, ‘Puertas y ventanas’, és precisament aquesta mirada a l’exterior, des de dins. Des de diferents perspectives, però sempre des de la intimitat d’uns murs on el color i la llum determinen la vivacitat i la intensitat de cada pinzellada. Per Rubió, l’experiència esdevé una obra d’art, “però no sempre sé perquè pinto”. De vegades és un atzar particularment atractiu, en altres ocasions una imatge suggeridora o pot ser un record.

Més de quaranta anys han passat des de la primera de les seves exposicions. Era l’any 1973 i una jove Rubió de vint anys, inaugurava el seu periple artístic, des de l’impressionisme a la figuració. Un recorregut que ha desenvolupat amb un estil propi, un acurat llenguatge del color, i un equilibri en els contrasts. La seva obra, que ha estat sempre present en diferents galeries i sales arreu del món, ha permès descobrir paisatges “que sempre havia pintat a l’exterior”, fins que “un dia descobreixes que el paisatge ha canviat, que està abandonat i ja no és el mateix”.

Ella és vida, ella és color i equilibri. Ella és la mà i les sensacions. Ella conjuga les formes i les recrea, unes vegades fidel a la seva mirada, altres, en canvi, fidel a la seva imaginació. “M’agrada recrear els espais, quan pinto un detall, potser no és fidedigne però és fruit d’un moment”, confessa.

A partir de demà, doncs, una visita obligada a la Sala Àgora, ens permetrà un nou retrobament amb l’obra de Rubió, que serà un retrobament plàcid, alegre, lluminós, viu. Tot un obsequi al plaer de la observació i de la interacció, fruit del joc intens que cada obra, amb el seu format i la seva perspectiva, ens regalen.

Avui, avançant-nos a la inauguració, EIX DIARI ha pogut visitar l’exposició al costat de Rubió, un altre obsequi que es desvetlla sol.