Quatre per Quatre

El clàssic de Rusiñol L’Auca del senyor Esteve arriba a Vilafranca en un gira per més de 25 escenaris

Una coproducció nacional de més de 30 teatres d’ateneus, que commemora el centenari de l’estrena de l’obra de Rusiñol, l’any 1917

El clàssic de Rusiñol L’Auca del senyor Esteve arriba a Vilafranca en un gira per més de 25 escenaris. EIX

El clàssic de Rusiñol L’Auca del senyor Esteve arriba a Vilafranca en un gira per més de 25 escenaris. EIX

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

La companyia Quatre per Quatre de Granollers serà l’encarregada de dur a escena una de les obres més reconegudes del teatre clàssic català, L'auca del senyor Esteve. Una coproducció nacional de més de 30 teatres d’ateneus, que commemora el centenari de l’estrena de l’obra de Rusiñol, l’any 1917.

L’any 2000 la Companyia de Teatre QUATRE PER QUATRE conjuntament amb l’Associació de Comerciants Gran Centre de Granollers varen posar a escena aquest clàssic català de Santiago Rusiñol segons la versió de Santiago Sans i Vall, i que posteriorment es va seguir representant durant tres anys més, en les Festes de l’Ascensió de la Ciutat.

L’espectacularitat del muntatge amb una gran escenografia, el magnífic vestuari, el treball dels actors i una acurada il·luminació, tot sota la direcció de Frederic Roda, va fer que totes les representacions – deu en total – deixessin al públic assistent la satisfacció de haver vist un molt bon espectacle i gaudir d’una gran tarda de teatre en el marc incomparable del tant esperat i recentment inaugurat Teatre Auditori de Granollers.

Aquell record de satisfacció, setze anys després, el recordem i encara el tenim, els que vam viure aquella experiència des de l’escenari o entre bastidors. Quan la Federació d’Ateneus de Catalunya es va posar en contacte amb nosaltres per proposar-nos representar i assumir el projecte de la posta en escena de L’Auca del senyor Esteve per portar-la a diferents Ateneus, la il·lusió del moment, va lluitar aferrissadament amb els arguments de la raó.

Són moltes les reflexions que calia fer: costos de la producció, que a nivell escenogràfic fos adaptable a diferents espais escènics amb uns màxims i mínims exigibles, recuperació o confecció d’un vestuari de l’època....... i d’altres detalls o aspectes que incideixen particularment en aquest o qualsevol projecte teatral però que també sumen en el cost de la producció. També calia tenir en compte el cost que representava el “bolo” d’aquesta obra, per tal de que fos assumible per la majoria d’Ateneus. Era indispensable fer punta al llapis i a l’hora trobar la millor fórmula per fer quadrar la realitat.

Reconeixem que els primers càlculs varen ser decebedors, ens calia recomençar, refer els números de nou i utilitzar l’operació de la resta - contràriament al dictat de l’avi Esteve al mestre de l’Estevet, en l’escena de l’escola, comentant la seva regla bàsica del bon comerciant - “....Amb les quatre regles ja en té prou. (Referint-se a l’Estevet) I en dir les quatre regles, vull dir el sumar i el multiplicar, que el restar i el dividir ja és un adorno i un luxo del que ben bé pot passar-se’n”. Ens calia fer un “adorno”, restar...restar....

Val a dir, que des de el primer moment vàrem trobar el recolzament entusiasta de la Federació d’Ateneus amb el desig de portar als seus associats aquest gran clàssic català en l'any del centenari de la seva estrena el 1917 al Teatre Victòria. També un recolzament econòmic, amb una part del cost de la producció, que ajuda i molt, que avui podem presentar aquest projecte.

Un projecte d’un format més reduït del representat fa setze anys per fer-lo viable, però amb la mateixa presentació escènica, també amb alguns dels seus antics actors, així mateix amb la direcció de Frederic Roda i amb la renovada energia que ens va moure a l’any 2000.

Amb dues parts ens hem esforçat per trobar solucions i fer realitat el desig d’uns i la il·lusió dels altres. Estem segurs que la tasca que s’ha fet tindrà el reconeixement unànime d’aquells pels quals, les dues parts, hi hem posat totes les nostres esperances; els Ateneus i el seu públic.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local