El Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú reuneix les obres més "trencadores" de Guinovart

Les obres més "trencadores" del pintor Josep Guinovart es podran veure a partir d'aquest dijous al vespre al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. 'Guinovart. Trencant els límits' recull 23 quadres i composicions on l'artista esquinça les teles, desmunta els bastidors o fins i tot crema un marc "com a signe de revolta per demostrar que els marcs no són ni el final ni el principi d'una peça". Així ho destaca a l'ACN Maria Guinovart, filla de l'artista, presidenta de la Fundació que custodia la seva obra i comissaria de l'exposició, que garanteix que hi ha peces "arriscades". La mostra que s'inaugura ara a Vilanova s'allargarà fins el 17 de setembre i forma part de la vintena d'exposicions que la Fundació obrirà durant els propers dos anys arreu de Catalunya per homenatjar Josep Guinovart en el desè aniversari de la seva mort.

Maria Guinovart assegura que al llarg de l'exposició oberta a la sala temporal del Museu Balaguer "es pot veure claríssimament com Guinovart trenca els límits propis de la pintura". Per fer-ho, l'artista treballa les seves obres a base d'esquinçar les teles, treure-les del bastidor "per donar sensació d'infinit" i fins i tot arriba a trencar un quadre "com a signe de revolta, per demostrar que no defineix ni el final ni el principi d'una peça".

Tot i que l'exposició gira entorn la superació dels límits de l'art, la comissària i filla de l'artista també apunta que es vol reflectir com Josep Guinovart "enfronta" la terra amb els colors del mar. D'aquesta manera, contraposa Agramunt –on tenia vincles familiars- i Vilanova i la Geltrú –on l'encisava el mar-. Maria Guinovart assenyala així que les 23 obres busquen crear un "equilibri" entre aquests dos territoris, a base de peces "poc vistes". De fet, la Fundació ha hagut de recórrer a cessions de col•leccionistes i particulars per completar la mostra.

Guinovart i Vilanova

El vincle de Josep Guinovart amb Vilanova es basa en el mar Mediterrani, com recorda la presidenta de la Fundació que custodia les obres de l'artista. Un dels moments en què va estrènyer aquest vincle va ser quan l'any 1999 va reformar la Torre Blava, al passeig de Ribes Roges, on Guinovart va plasmar una reinterpretació de llegendes de pirates i naufragis a la costa del Garraf "on va anar més enllà del simple Mediterrani", assenyala la seva filla.

"Sempre va tenir molt bon ancoratge amb la gent de Vilanova", afegeix. Tant és així que el Museu Balaguer inclou en les seves col•lecions diverses obres de l'artista exhibides de forma permanent. Un exemple és 'Llibre de mar', cedida l'any 1996 i que ara presideix la mostra d'aquest estiu.

La "petjada" de Guinovart arreu de Catalunya

'Guinovart trencant els límits' serà oberta fins el 17 de setembre i és la segona exposició del llegat de l'artista en el marc de la commemoració del desè aniversari de la seva mort, després de clausurar 'És quan jugo que hi veig clar', que va ser al Museu del Joguet de Figueres durant la primavera. Durant els propers dos anys, la Fundació ha programat una vintena d'exposicions a diferents municipis Catalunya, "per deixar la petjada de Guinovart". Totes, però, seran úniques i no es traslladaran a cap més sala.

Així, per exemple, el Museu de la Música de Barcelona acollirà una exposició sobre Guinovart i la música, mentre que n'hi haurà una altra sobre els anys 50 al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Al mateix temps, s'ha programat una mostra sobre tapissos a Sant Cugat del Vallès, i altres exposicions a Agramunt i Castelldefels, on ell residia. En tots els casos, Maria Guinovart subratlla que es tracta d'indrets que "no han estat escollits a l'atzar, sinó que s'hi ha buscat un lligam".