Els Bordegassos consoliden el quatre de vuit i s’apunten el nou de set

Diada per emmarcar dels Bordegassos de Vilanova aquest diumenge en plaça pròpia, amb la consolidació dels vuit pisos i una estrena a l’abast de poques colles. El segon quatre de vuit descarregat de la temporada és més important que el primer. És el que confirma que la colla es troba a gust amb els vuit pisos i que la barrera psicològica del vuitè pis ja no suposa cap complicació. Els Bordegassos van aprofitar la diada de la Grallada, celebrada aquest diumenge a la plaça de les Cols, per completar el segon carro gros de l’any i, a més, acompanyar-lo del segon nou de set de la història de la colla i la tercera torre de set de l’any. Una diada completíssima que deixa els castellers vilanovins en un estat de forma com feia molts anys que no vivien a aquestes alçades d’any.

Altre cop, com set dies abans a Berga, el quatre de vuit va ser el castell de sortida. La primera pinya no presentava les mides ideals. A la segona, el castell sí que va tirar amunt. I si el d’una setmana abans, a Berga, havia estat impecable, aquest cop encara va ser més solvent. Un quatre de mides impecables, que les va mantenir en tot moment, i que va anar sobrat de corda en tot moment. La pujada de l’enxaneta va permetre coronar-lo al ritme desitjat i la descarregada va ser especialment còmoda. Un quatre de vuit plenament consolidat que els Bordegassos ja afronten com un castell habitual en el seu repertori, que no suposa cap esforç especial. El gran repte del dia ja era al sarró.

A segona ronda els Bordegassos van afrontar el nou de set. Un castell que fins aleshores els vilanovins només havien assolit un cop a la seva història; al Concurs del 2014. Els groc terrosos tenien ganes de dur-lo per primera vegada a plaça pròpia. Es tracta d’un castell especialment valuós, a l’abast només de colles de vuit consolidades, que requereix tres poms de dalt, un alt nombre de castellers de tronc i, sobretot, un volum de pinya en què tothom passa a ser una peça vital. El nou va pujar com es preveia en un castell amb tants castellers implicats, relativament mogut, però també ben controlat. Aquest cop les tres aletes no van ser sincronitzades del tot. Dues enxanetes van fer la seva aleta i, poc després, una altra va fer la que certificava que el castell estava coronat. La descarregada no va suposar especials complicacions per a uns Bordegassos que tornaven a fer colla amb un castell especial, enorme, que feia setmanes que tenien ganes de completar.

La torre de set de tercera ronda va arrodonir una diada rodona. Una torre que va ser el castell més sofert del dia. Abans de la carregada ja va haver de treballar i, durant la descarregada, els Bordegassos van haver de posar-hi els cinc sentits. És important que les torres de set que no són de postal també es descarreguin. Sobretot, per a una colla que ambiciona posar aquesta torre al damunt del folre a mig termini.

Per completar la diada, els Bordegassos van descarregar dos pilars de cinc (un d’ells a la segona) més dos pilars de quatre. En ambdós casos hi havia debuts al tronc.

A plaça també hi havia els Castellers de Sant Cugat, que van descarregar el tres i el quatre de vuit amb molta solvència, a més del cinc de set i dos pilars de cinc. També van fer un bon paper els Castellers d’Esplugues, que van obrir amb el quatre de set i posteriorment van prémer l’accelerador per descarregar la torre de set i el quatre de set amb l’agulla, a més del pilar de cinc.

Més castells al Barri de Mar

Dissabte els Bordegassos també van alçar castells a la Festa Major del Barri de Mar. Va ser una diada de rodatge en què els vilanovins, que actuaven en solitari, van aprofitar per rodar estructures i castellers menys habituals. El tres de set va ser el castell més valuós d’una jornada en què també van descarregar la torre de sis, el quatre de sis amb l’agulla, el quatre de sis net, el pilar de cinc i quatre pilars de quatre, un dels quals aixecat i baixat per sota.