Uns ossos descoberts amb la llevantada de l'hivern revelen la ubicació d'un possible cementiri romà a Sitges

La llevantada del passat mes de gener va fer emergir diverses restes òssies humanes a la platja de les Coves de Sitges, a tocar de l'antiga discoteca l'Atlàntida, i un estudi arqueològic assenyala ara que probablement la zona va acollir una necròpolis romana. De la troballa feta per una veïna, en va sorgir una excavació liderada per Joan Garcia Targa i Núria Armentano, amb la qual es van localitzar fins a tres esquelets: un adult d'uns 35 anys, una dona jove d'uns 16 anys i un nounat de poques setmanes. Una analítica de les dents feta amb Carboni 14 ha constatat que l'home hauria estat enterrat entre els segles I i II després de Crist, i que la noia seria d'entre els segles II i III. Garcia Targa recorda que la línia costanera en època romana estava situada 150 metres més enllà que l'actualitat, de manera que no descarten que aflorin altres enterraments prop dels cossos localitzats aquest any.

Les restes òssies que es van trobar estaven incomplertes, sobretot pel que fa al nadó, del qual només se'n van recuperar algunes costelles i una extremitat inferior. Dels altres dos individus, un dels quals estava envoltat de teules, falten ossos de la part dreta del cos i del crani. Tot i les lesions, els investigadors s'han mostrat sorpresos del bon estat de conservació dels ossos tenint en compte la proximitat del mar.

Joan Garcia Targa ha destacat la importància de l'analítica feta amb Carboni 14 en un laboratori de Miami, als Estats Units, finançada per la funerària Àltima, ja que ha permès descartar qualsevol vincle familiar entre els individus adults. Si bé l'esquelet de l'infant no s'ha pogut analitzar per la fragilitat dels ossos, l'estudi dels altres dos cossos ha desmuntat les hipòtesis inicials.

"Les visions més romàntiques ens van fer pensar que serien el pare, la mare i el fill, intuint que els haurien enterrat a la vegada per algun problema familiar", admet Garcia Targa, que detalla que els resultats de l'analítica han situat l'enterrament del cos de l'home entre finals del segle I i principis del II, mentre que la jove hauria estat enterrada aproximadament 100 anys després. Per aquest motiu, l'arqueòleg sosté que "hi ha la possibilitat que hi hagi més enterraments".

Davant aquesta nova hipòtesi, Joan Garcia Targa anima les administracions a finançar un sondeig a tot l'entorn de la platja de les coves, ja que la zona és explorable perquè no hi ha cap gran edificació –excepte l'antiga discoteca l'Atlàntida-. Tenint en compte que l'espai de la vora és verge i que també hi ha el gran solar que s'utilitzava com a aparcament de la discoteca, defensa la necessitat de fer-hi un sondeig que permeti verificar si hi ha més cossos amagats i, fins i tot, si també hi ha restes de construccions romanes.

Garcia Targa recorda que els romans enterraven els morts prop de les zones habitades i de les vies de comunicació, motiu pel qual no descarta que sota l'aparcament de la discoteca hi hagi "algun hàbitat on visqués la gent que hem trobat enterrada a la platja de les Coves". L'arqueòleg sosté que fer un sondeig geològic permetria valorar amb certesa la necessitat de fer i finançar campanyes arqueològiques a la zona.

Si afloressin restes de construccions, els investigadors subratllet que es podria avançar en la definició de la vida al municipi en l'època romana, ja que a dia d'avui no han aparegut suficients restes que permetin dibuixar com era Sitges en aquell moment. Fins ara només s'han trobat petits vestigis en una casa prop de l'església del Vinyet i en unes obres d'un edifici del casc antic, que no han permès ampliar l'espai d'excavació degut a les construccions de l'entorn.