Literatura

Poesia eròtica en un joc d’explosions, el darrer poemari de Miquel Cartró

A finals de setembre, el filòleg i activista vilafranquí, Miquel Cartró, presentava el seu darrer poemari, Festí (Neopatria, 2017)

Miquel Cartró. Eix

Miquel Cartró. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Més provocador que provocatiu, segons paraules del propi autor, Festí, es feia públic en una presentació particular i poc ortodoxa, el passat 21 de setembre a l’auditori del Vinseum de Vilafranca del Penedès. Al costat mateix del claustre en que dies després, Miquel Cartró rebia a EIX DIARI per a despullar, encara més si es pot, el seu nou conjunt de poemes. Una geometria de cossos picassiana, evocadora d’escenes de gran erotisme, al costat d’una copa de cava, o enmig d’entremaliats llençols.

Filòleg, activista social i cultural, el poeta és capaç de capgirar els cinc sentits, per a enfilar el joc eròtic entre dos cossos que dialoguen en present i en primera persona, en un erotisme gens nostàlgic. El llibre, estructurat en quatre parts, és un lent i satisfactori recorregut no absent de suggeridores aturades. Esdevé un plaer per a la lectura, en veu alta, en silenci, en soledat o en una rotllana... Cada vers és una evocació pels sentits. Des del xiuxiueig a cau d’orella, el tast embogit d’un regalim de cava coll avall, el tacte d’una carícia cos amunt, els perfums de la nit o la mirada picaresca sobre una brusa que deixa entreveure la pell que amaga. Un joc d’explosions que troben en la poesia de Cartró el racó predilecte per a desinhibir-se.

Els cossos com una llaminadura, que poc a poc es va escalfant, que es desintegra en un joc sexual, i reneix envoltada d’elements com el cava, la xocolata... i paisatges tan propers com l’angle format per dues cames.

En la presentació del llibre, una atmosfera dedicada al plaer, resumia perfectament la voluntat de l’autor. “Volia una presentació diferent”, explica Cartró; i així es van donar cita la música, la dansa, el joc de llums i imatges, a més del recital de poemes que va donar pas a una breu tertúlia.

Teresa Costa-Gramunt, present a l’acte, el va resumir posteriorment com “un festí visual i íntim”. I Miquel Cartó, el provocador, conscient de la juguesca, va aportar amb els seus versos la millor de les cloendes, un “brindem-nos ara”, en un homenatge a un dels seus poemes i al futur somni republicà de l’autor.

L’entrevista, que es pot veure aquí complerta, és un convit a la lectura, un passeig pels ingredients del Festí, amb una bona dosi d’erotisme i un missatge contundent: gaudim-ne, que en el gaudi hi ha sempre una bona proposta. 

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local