'Speaking With Machines', és el darrer treball musical d’Omega dB (vídeo)

La música electrònica té el defecte d’amagar els seus compositors sovint més enllà d’una cabina de discoteca. I té la virtut de mostrar, en diversitat d’ocasions, produccions amb una gran qualitat i amb un estil propi. És el cas d’Omega dB. El treball del ribetà Adrian Gázquez és música d’autor. En una apassionada evolució, des del primer treballs My Church (2014) i Utopian Reality (2015), on destacava un missatge més íntim, personal i experimental, el nou EP, fa un pas endavant i rebel cap a les pistes de ball. Més dinamisme, majors i diverses sonoritats dins d’un ampli ventall techno, i un descarat interès per a no deixar a ningú en repòs, són els trets musicals més destacables.

En el seu estudi, una particular sala de màquines, cada element es converteix en un instrument a les mans i al cap del seu compositor. En els directes, Omega dB, actua de la mateixa manera. Al cap la partitura i a les mans els instruments. I la seva actuació és tot un concert de música electrònica. Una oportunitat per a veure, en directe, la creació dels seus propis treballs. Equipat amb sintetitzadors, caixes de ritmes i tot l’arsenal necessari i imprescindible, Omega dB convida al públic a participar de la creativitat de les seves propostes.

Speaking With Machines, el nou treball, és el mirall d’una reflexió, “les màquines i el seu potencial creatiu o destructor; com podem necessitar-les, no obstant, i com elles ens necessiten”, comenta Omega dB. L’EP conté dues peces de llarga duració. La primera i homònima, segueix un techno sense etiquetes, contundent i versàtil. El segon, Big Data, emulant una societat atrapada en la generació massiva de dades, esclata com un alliberament, amb elegància i una frenètica diversitat de ritmes.

L’aposta per la reivindicació d’una música electrònica sense limitacions de públic ni d’espais, que pot lluir en una sala de concerts, una discoteca, un parc o una plaça, és la reivindicació d’una música que suposa “esforç i inversió”...” afegeix i exclama Omega dB. Però també creativitat, experimentació i fluïdesa. “De fet sense la música que hem escoltat tota la vida, i les múltiples influències... això no seria possible”, confessa el melòman que hi ha darrera del productor, fent tota una declaració, que no és altra, que la fusió que pot abraçar el techno i de la que els seus treballs en són un exemple.

En la conversa, que podeu veure aquí mateix, Omega dB presenta el seu nou treball musical i al mateix temps ens transporta al seu particular univers, on les màquines i la seva  interacció amb les persones, hi juguen un paper determinant, entre l’amor i l’odi, entre la incerta necessitat i la inevitable passió, que neix en un amant de l’electrònica, que produeix des de les emocions, per a traslladar els seus sentiments a una pista de ball. 

El treball, publicat pel segell especialitzat Hypersunday, va sortir a la llum el passat 20 d’octubre, i es pot escoltar aquí o adquirir digitalment.