Vilanova declara el 21 de gener Dia d’homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme (VÍDEO)

El Ple de gener de l'Ajuntament de VNG va aprovar ahir per unanimitat la declaració institucional amb motiu del dia 21 de gener, com a homenatge a les víctimes de la guerra civil i el franquisme. Els portaveus dels diferents grups polítics i regidores no adscrites van llegir el text, que formarà part de l'acte de commemoració previst per aquest diumenge.

El 21 de gener va ser la data de l'entrada de les tropes franquistes a Vilanova i la Geltrú. Per aquest motiu es durà a terme un acte institucional al saló de Plens que inclourà la lectura de la declaració aprovada ahir i també la conferència “Tal dia com avui...” a càrrec de la historiadora Judith Barbacil i l'actuació del Quintet de clarinets de l'Escola Conservatori Municipal de Música Mestre Montserrat.

A banda d'aquest punt a l'ordre del dia, el Ple va aprovar mocions relatives a la implantació del llenguatge de signes a l'administració, a la seguretat dels motoristes, de rebuig a l'augment de les tarifes del transport públic, a favor de revertir les reclamacions de l'IVA a entitats culturals i mitjans de comunicació públics i per fer un pla director del desplegament de punts de recàrrega de vehicles elèctrics a la ciutat.

Documentació de la Guerra Civil i la postguerra a Vilanova i la Geltrú al web municipal

La comissió de la memòria històrica, formada per entitats, ciutadania i representants dels grups polítics municipals ha recollit en un apartat del web a vilanova.cat documentació sobre el període que va des de 1931 fins a 1979 a Vilanova i la Geltrú.

La tasca de recerca i recopilació de documentació ha estat una de les destacades de la comissió, que també ha promogut altres accions per tal de recuperar informació i material del període històric de la II República, la Guerra civil i el franquisme.

La regidora de cultura, Teresa Llorens destaca el treball fet per "recuperar la memòria històrica d'aquesta ciutat volgudament, en alguns moments, amagada. No volem que sigui cap revenja, no volem passar comptes amb ningú, simplement el que volem és que si hi ha hagut una història al nostre país, aquesta història s'ha de visibilitzar i això és el que ens permetrà avançar en el present i en el futur." Llorens creu que la política "no és només tenir els carrers en condicions" sinó que "una part important són els intangibles, recuperar la memòria i que els joves sàpiguen d'on venim."

L'historiador Albert Tubau, membre de la Comissió de la Memòria Històrica, ha explicat "la voluntat que aquesta documentació serveixi d'eina, per aprofundir, per fer estudis en el futur. La voluntat és que el web es vagi fent gran, que aglutini més informació." Tubau destaca que "fent investigació hem desmuntat, per exemple, versions que hi havia dels bombardejos al Penedès. Hem de treure a la llum la veritat".

Formaran part d'aquesta web, per exemple, l'estudi que la Comissió ha encarregat sobre els deportats vilanovins als camps nazis. Al marge de la documentació, altres projectes que estan damunt de la taula són la rehabilitació del refugi de Sant Antoni.

Fins ara la Comissió de la Memòria Històrica ha promogut la creació de l'espai de repòs al cementeri municipal en memòria de les persones mortes en defensa de les llibertats i la República, la retirada de símbols franquistes de l'espai públic a la ciutat i la fixació de dates i esdeveniments significatius per a la Memòria Històrica de Vilanova i la Geltrú.

En aquest darrer àmbit destacar que aquest cap de setmana es durà a terme la jornada "Memòria, oblit i postveritat. Fets alternatius, emocions i mentides", dissabte al matí a la biblioteca-museu Víctor Balaguer, i també l'acte de commemoració de l'entrada de les tropes franquistes a Vilanova i la Geltrú, diumenge, 21 de gener, al saló de plens de l'ajuntament.

Sobre l'acte de dissabte, Lluís Ochoa, membre de l'Associació d'Estudis de Psicologia i Psicoanàlisi El·lipsy, organitzadora de la jornada, ha explicat que "no és qüestió d'obrir ferides, al contrari, s'han de tancar, s'ha de fer el dol. Una ferida oberta té efectes en diferents generacions".

Al llarg de matí es podrà escoltar la intervenció d'Albert Tubau, historiador, i president de l'Institut d'Estudis Penedesencs, sobre "La història plàstica i la imposició del relat", la ponència "Memòria, veritat, poder, govern", a càrrec de Rubén A. Benedicto, doctor en psicologia social, especialitzat en temes referents als impactes psicosocials produïts en situacions de guerra i violència política". També intervindran Francesc Marc Àlvaro, periodista, escriptor i docent de periodisme a la Universitat Ramon Llull per parlar de "La memòria col·lectiva, un camp de batalla", i Teresa Morandi, psicòloga clínica i psicoanalista, coordinadora de la Recerca Trauma i Transmissió Generacionals - FCCSM, amb "Història(s) silenciada(s)". La jornada finalitzarà amb una actuació musical.