El museu Balaguer custodia el primer mapa ciclista de Barcelona

A finals del segle XIX, Barcelona era una ciutat entregada al ciclisme, tot i que en aquella època pertanyia sobretot als vianants i als carros de cavalls. Hi havia fins a cinc clubs ciclistes, un velòdrom i nombroses rutes excursionistes.

L'historiador Santiago Gorostiza ha estudiat recentment els mapes que va dibuixar Joaquim Bordons, un dels pioners a Catalunya en la creació de mapes i itineraris relacionats amb els carrers, camins i carreteres que en l'època denominaven 'cicleables'.

La “Carta ciclista de los contornos de Barcelona” és un mapa de la ciutat fet per ciclistes i per a ciclistes, del qual només n'hi ha dues còpies, una d'elles al Museu Víctor Balaguer de la nostra ciutat, que també custodia tres itineraris per Catalunya: un que va de Barcelona a Cubelles passant per Vilanova i la Geltrú, un altre al voltant de Badalona, i un tercer que va de Lleida a Cervera.

El que més crida l'atenció, i que ha estat objecte d'un article al Periódico de Catalunya, és el mapa perquè els ciclistes es poguessin moure per Barcelona a finals del segle XIX. Un mapa de 37 per 47 centímetres, datat entre el 1897 i el 1899, que mostra fins a cinc clubs ciclistes, un velòdrom entre les Corts i Sant Gervasi, i diversos camins entre el nucli urbà i els que llavors eren pobles a part, com Sants i Sant Andreu.

El seu objectiu principal era informar els ciclistes dels camins “transitables”, “no sempre transitables” i “intransitables”, a més de les pujades i baixades.

L'historiador Santiago Gorostiza ha estudiat els mapes i n'ha reconstruït la gestació en un article publicat a la revista Volata. Allà explica que “amb l'estandardització i una certa reducció de preu, la bicicleta va tenir un boom a tot el món occidental a la segona meitat de la dècada del 1890”.

Així, a finals del segle XIX, va ser un moment de popularització dels esports en general, i dels relacionats amb la bicicleta especialment, amb un centenar d'associacions com la Unión Velocipédica Española, que signa aquests mapes.

La publicació que surt al Periódico de Catalunya es fa ressò d'aquest article publicat al darrer número de la revista Volata, especialitzada en ciclisme, que es pot consultar a la biblioteca Armand Cardona.