La jornada dedicada al doctor Pere Bohigas i Balaguer obrirà aquest dissabte el cicle Paraules al Claustre

Com ja és habitual, la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca dóna el tret de sortida al cicle Paraules al Claustre, que tindrà lloc de maig a setembre al claustre de Sant Francesc, amb una jornada dedicada a una persona vinculada a la nostra ciutat reconeguda per la seva saviesa, erudició i mestratge. En aquesta ocasió la figura escollida ha estat la del filòleg i bibliòfil Pere Bohigas i Balaguer (Vilafranca del Penedès, 20 de febrer de 1901–Barcelona, 27 de febrer de 2003).

La jornada tindrà lloc el dissabte 12 de maig, a partir de les 9,30h al claustre de Sant Francesc i comptarà amb la participació de cinc ponents de reconeguda vàlua intel·lectual i que abordaran diferents aspectes del treball incansable d’aquest eminent erudit.

El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca, Raimon Gusi, presentarà la jornada. A continuació, Joan Solé Bordes, professor de llengua i literatura, estudiós de la història vilafranquina i penedesenca obrirà les ponències amb el títol Els anys vilafranquins i l’entorn generacional on l’historiador  vilafranquí ens parlarà de les arrels familiars vilafranquines de Pere Bohigas, l’entorn de la seva generació en els anys de primers joventut i les seves primeres activitats de recerca i estudi en l’entorn penedesenc.

El segon torn de paraula anirà a càrrec de Joana Escobedo, Doctora en Filologia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la poesia popular catalana del segle XVIII (1992), llicenciada en Filologia romànica (hispàniques) per la Universitat de Barcelona i diplomada per l'Escola de Bibliotecàries (1962) de la Diputació de Barcelona. Amb el títol Pere Bohigas: la passió per la lletra en un món de llibres, Joana Escobedo  realitzarà un recorregut sumari per la vida intel·lectual del Dr. Pere Bohigas, basada en la biografia i la bibliografia, en gran part conegudes i estudiades pels especialistes en les matèries que conreà, i mediatitzades pel seu protagonista al llarg de converses o a través d'entrevistes destinades a la premsa. Vindrà a ser la mirada distesa, sintètica i serena d'un autor ja consagrat cap a un passat, llarg i alhora recent, que perfila maneres de fer i treballar prou contrastades en el seu acompliment.

La tercera intervenció anirà a càrrec de Lola Badia, professora de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. La seva intervenció El mestratge filològic de Pere Bohigas serà una evocació sentida del mestratge de Pere Bohigas com a codicòleg, intèrpret dels clàssics i historiador de la literatura.

La vessant d’estudiós del folklore anirà a càrrec de l’expert en cultura popular Jan Grau que desgranarà les principals aportacions de Pere Bohigas en el camp de la cultura popular i tradicional, destacant-ne el seu Cançoner Popular de Catalunya.

I per cloure la jornada, la bibliotecària i neta de Pere Bohigas, Núria Fullà Bohigas ens aproparà a la figura més humana i pròxima de Pere Bohigas per la qual cosa ha titulat la seva intervenció amb el títol Pere Bohigas, un avi erudit.

Pere Bohigas i Balaguer participà en els Estudis Universitaris Catalans i el 1924 es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, on fou professor de paleografia fins al 1939. El 1926 marxà a París i el 1929 a Anglaterra, on completà la seva formació. També fou professor a l'Escola de Bibliotecàries. El 1941 va obtenir per oposició una plaça al Cos d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, que li va permetre treballar com a conservador de la secció de manuscrits i reserva de la Biblioteca de Catalunya fins al 1971.

Col·laborà en l'aplec de materials per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya d'Higini Anglès i Pàmies i publicà un repertori de manuscrits conservats tant als Països Catalans com a l'estranger. Va ser membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i del Comitè Internacional de Paleografia. El 1953 participà en el VII Congrés Internacional de Lingüística Romànica de Barcelona, i el 1956 dirigí la Biblioteca Catalana d'Obres Antigues, on edità uns Miracles de la Verge Maria. Ha col·laborat a diverses publicacions, com Revista de Catalunya.

Va ser president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans de 1962 a 1989, amb el qual va publicat nombrosos estudis i texts de literatura catalana medieval, com els d'Ausiàs March, Profecies Catalanes dels s. XIV-XV, Tractats de cavalleria en la col·lecció Els Nostres Clàssics, Ramon Llull, Francesc Eiximenis, la matèria de Bretanya i la Bíblia a Catalunya.

També va realitzar estudis i edicions d'obres de literatura castellana com La Celestina, l'edició del Baladro del Sabio Merlín, i una tesi doctoral sobre els texts hispànics de la Demanda del Sant Graal.

També va ser membre honorífic de la Societat Verdaguer. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi. Morí als 102 anys i fou enterrat al Cementiri de les Corts (Barcelona).

L’assistència la jornada és gratuïta però requereix inscripció prèvia a l’adreça: cultura@vilafranca.org o bé trucant al 93 890 04 59.

Per a més informació: http://cultura.vilafranca.cat/noticies/pere-bohigas-saviesa-erudicio-i-mestratge