Sitges reivindica l’escultura i el pensament de Gustau Violet

L’obra, la trajectòria i el pensament de l’escultor nord-català Gustau Violet (Tuïr, 1873 – Perpinyà, 1952), així com i la seva estreta vinculació al territori, protagonitzen l’exposició L’escultor Gustau Violet: art, pensament i territori, que organitzen els Museus de Sitges, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sitges, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. La mostra –comissariada per Ignasi Domènech, cap de Col·leccions dels Museus de Sitges, i la historiadora de l’art Ester Barón– se celebrarà al Museu de Maricel entre el 7 de juliol i el 21 d’octubre.

Gustau Violet va ser un dels escultors més rellevants en el París dels primers anys del segle XX i, al mateix temps, va ser un dels artistes més compromesos i significats amb la cultura catalana al Rosselló. De formació arquitecte, va conrear també la il·lustració, la forja, la creació en ceràmica i el disseny mobiliari. Va ser, però, la seva faceta com a escultor la que el va projectar com un artista amb un llenguatge propi, que li va permetre segellar una escultura alliberada de les funcions socials de l’època.

A París, Violet va coincidir amb Santiago Rusiñol i de tornada a Catalunya ho va fer amb Miquel Utrillo. Al Rosselló va traçar uns vincles amb la cultura catalana i els seus habitants, que van quedar reflectits en la seva obra i emmarcats en el seu pensament. Violet va reivindicar un art arrelat a la seva regió nord-catalana i al Mediterrani, que va beure i es va inspirar dels seus paisatges, la seva gent i els seus costums.

La mostra presenta l’obra de Violet en el context de l’art rossellonès de la seva època, amb obres de pintors i escultors actius a principis del segle XX, quan Cotlliure o Ceret van esdevenir en el laboratori del l’art modern. 

L’exposició L’escultor Gustau Violet: art, pensament i territori presenta 107 obres procedents de diverses col·leccions, com el Musée d’Orsay (París), el Museé d’Art et d’Histoire de Narbona, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu del Disseny de Barcelona, el Museu d’Art de Sabadell i el Museu d’Art Jaume Morera (Lleida), entre d’ altres. La mostra també ha rebut préstecs d’arxius, biblioteques, galeries d’art i col·leccions particulars.