D'Ors, Rusiñol, Bertrana i altres autors del decadentisme català, reunits al llibre 'Savis, bojos i difunts'

Eugeni D'Ors, Santiago Rusiñol, Víctor Català, Prudenci Bertrana i altres autors del decadentisme català tornen a les llibreries aquest setembre reunits al volum 'Savis, bojos i difunts' (Males Herbes), una antologia de 25 contes que revela la visió menys coneguda de la literatura catalana de principis del segle XX. Posant en relleu el seu caràcter més fosc i irreverent, l'obra neix de l'afany de "buscar altres camins que es van encetar abans de la Guerra Civil" i així "donar llum a la literatura que està fora del cànon", tal com ha explicat l'editor de Males Herbes Ricard Planas en una roda de premsa celebrada en el marc de La Setmana del Llibre en Català.

Lluny d'exhibir un caràcter merament acadèmic, 'Savis, bojos i difunts' es presenta com una obra "feta des de l'òptica del lector" que agradarà a un públic inexpert en la matèria. "No cal saber res sobre el modernisme ni la literatura catalana de principis del segle XX per gaudir del llibre", ha assegurat el seu editor, Ramon Mas. En aquesta línia, la tasca filològica que s'ha dut a terme des de Males Herbes respon a aquesta voluntat d'apropar el decadentisme català a tots els lectors: "S'ha mantingut la distància i el llenguatge de l'època", ha explicat Mas, tot puntualitzant que l'ortografia de l'antologia és "contemporània", malgrat que molts dels setze autors reunits són anteriors a Pompeu Fabra.

Segons ha detallat l'editor, només un 10% dels contes recollits es troben actualment a les llibreries i gairebé la meitat dels relats no s'havien tornat a publicar des del tombant del segle XX. En són un exemple els tres textos de Rusiñol que van veure la llum en una única edició el 1898. La resta de contes de l'antologia beuen d'edicions postfabrianes publicades a partir de la dècada dels seixanta amb "pròlegs molt acadèmics i poc orientats al públic", ha remarcat Mas.

Una estètica comuna que reivindica els marginats

Els relats recollits a l'obra comparteixen estils literaris i mostren com a teló de fons temàtiques força similars. "Quan has llegit els contes sembla que hi hagi una història secreta, una sèrie de qüestions estètiques comunes que fan pensar que els autors se les van explicar els uns als altres", ha expressat Mas, apuntant de seguida que la majoria d'aquests escriptors no es coneixien.

Seguint les petjades dels decadentistes francesos, els autors de 'Savis, bojos i difunts' van sumar-se a la reivindicació i enaltiment dels exclosos i al rebuig del progrés i de l'utilitarisme imperant. S'identificaven amb les xacres socials i denunciaven, en paraules de l'editor, "aquella mena de món modern que va anar tan de pressa que es va oblidar de les persones, creant sense voler una marginalitat bestial al seu voltant".