Teresa Bruna, Salva Cuèllar, Montse Obrador, Paula Knüpling i Marina Prados. Eix
Bàrbara Scuderi |
Vilanova i la Geltrú
26-10-2018 16:36
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
L’atzar, la realitat i la no ficció es reuneixen en una proposta de teatre-documental que ens acosta a l’actualitat des de la perspectiva d’allò que els silencis mediàtics i socials amaguen per por a distorsionar un discurs on el consens ha de ser el protagonista. És una proposta artística, des de la crítica, la reivindicació i la transgressió pròpies de les autores de l’obra: Marina Prados i Paula Knüpling, de la companyia CMD+C.
L’estrena a Vilanova i la Geltrú és aquest vespre, a partir de les 21 hores, i EIX DIARI hem aprofitat l’ocasió per parlar de teatre amb Teresa Bruna, periodista i programadora del Foment ; Montse Obrador i Salva Cuèllar de l’escola de teatre Tracart, i les directores Paula knüpling i Marina Prados, en un moment on el teatre reivindica renovar les propostes, més i millors espais i al mateix temps arribar a un públic expectant, que omple les sales i exigeix innovació i regeneració.
El teatre permet un treball personal i social, és la combinació perfecte “per a que un infant, un jove o una persona adulta treballi la seva personalitat”, ha comentat Montse Obrador. I al mateix temps “ha de ser un reflex de la societat en la que es viu”, afegia Marina Prados.
L’obra, Its all about your hairstyle: el cas Marina Prados, relata un fet real, punyent i colpidor, que apropa a la realitat amb una provocació: pensa-hi. L’argument és un episodi viscut per les protagonistes, que un 23 d’abril a Barcelona disposades a fer un documental sobre graffitis, descobreixen una pintura amb les cares de Merkel, Rajoy i Puigdemont. Els fets són coneguts, els escenaris fàcilment perceptibles i l’evolució dels fets són un misteri o una constatació segons la perspectiva amb que es miri.
Es tracta d’un teatre-documental; una proposta intel·ligent i agosarada, que pot arrencar reflexions i també provocar silencis i ràbies. Però sobretot és una obra necessàriament actual, que trenca estereotips i s’enfronta als prejudicis.
La necessitat de ser del teatre és l’essència d’una societat que precisa ser escoltada. La veu i la imatge en aquesta obra formen una sanefa perfecte, on els protagonismes són secundaris i el resultat vol ser molt més que un espectacle.
Del teatre a la ciutat, de l’actualitat, de la formació i de la programació hem parlat a la tertúlia que aquí podeu veure. Anem al teatre?
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
