Sitges commemora el centenari del conjunt Maricel reunint l’essència del seu origen

Sitges commemora a partir d’aquest dijous els 100 anys de la inauguració del Museu Maricel amb una exposició que retorna el conjunt museístic al seu punt d’origen, com si es tractés d’un autèntic “viatge en el temps”, com defineixen els comissaris de la mostra. A ‘Centenari Maricel (1918-2018)’ s’hi reuneixen prop de 135 obres que relaten com va néixer i desenvolupar-se el projecte del filantrop nordamericà Charles Deering amb la complicitat de Ramon Casas i Miquel Utrillo. Al llarg de quatre sales, l’exposició ofereix un ampli itinerari amb bona part de les obres que inicialment es van exposar al Maricel l’any 1918, moltes de les quals es mostren de forma inèdita perquè romanen en mans privades. L’exposició es podrà visitar al Museu Maricel fins el 24 de febrer.

‘Centenari Maricel (1918-2018)’ situa els visitants en el moment en què l’industrial Deering impulsa el conjunt museístic al lloc on antigament hi havia hagut l’Hospital de Sant Joan Baptista. La idea era “crear una gran col•lecció d’art i retre homenatge a Espanya”. Així ho ha destacat aquest dijous un dels comissaris de la mostra, Sebastià Sánchez, que ha recordat que l’inversor nord americà va aterrar a Sitges amb intenció d’instaurar la seva residència d’estiu, però la idea inicial es va magnificar fins abraçar tot el conjunt Maricel actual.

“Volia deixar una col•lecció d’art per a les generacions futures, per a què poguessin veure totes les disciplines artístiques prescindint de l’avantguarda”, ha afegit Sánchez. De la reforma inicial de l’Hospital plantejada per Miquel Utrillo per satisfer el projecte de Deering, es va passar a la transformació de diverses cases annexes a banda i banda del carrer del Fonollar, on acabaria obrint el Palau Maricel.

D’aquesta manera, l’empresari nord americà va crear un gran recinte que va situar Maricel com a “element capital de la cultura del país”, sent un referent en l’art noucentista. Ignasi Domènech, també comissari de l’exposició i cap de col•leccions del Maricel, ha assegurat que han intentat reunir el màxim d’obres que inicialment hi havia al museu i que després es van dispersar arreu de l’estat espanyol, lamentant la dificultat i impossibilitat de traslladar a Sitges els quadres que a dia d’avui romanen a l’Art Institute de Chicago.

L’exposició que s’inaugura aquest dijous recopila nombroses obres de col•leccions públiques i privades, com el Museu Carmen Thyssen de Màlaga, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu de Modernisme de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya, l’Institut Ametller d’Art Hispànic, el Museu Diocesà de Lleida, el Museu de València o el Museu de Reus, entre altres. Ignasi Domènech ha definit la preparació de la mostra com “un autèntic treball d’investigació” per aconseguir reproduir el Maricel de 1918.

Ramon Casas, Antoni Viladomat, Hermen Anglada Camarasa, Gustau Violet, Joaquim Sunyer i Entic Galwey son alguns dels artistes destacats que es poden observar al llarg de quatre sales, creant una “col•lecció de col•leccions” que va des del Noucentisme fins arribar a recollir obres d’època medieval. Les més destacades, coincideixen els comissaris, són la Mare de Déu de les Avellanes, de Bartomeu Robió, i els olis ‘Mirador de Maricel’ i ‘Retrat femení’, de Ramon Casas. Aquestes dues últimes, s’exposen de forma inèdida.

“L’exposició pretén fer un viatge en el temps presentant l’origen i la formació del conjunt museístic”, ha resumit Ignasi Domènech, tot ressaltant que la visita de caire més purament artístic es completa amb una segona part audiovisual que explica “les esperances de futur” del Maricel després de la seva posada en marxa. Domènech ha recordat així el paper que va tenir com a ampliació del Cau Ferrat els anys previs a la Guerra Civil, o bé els anys que va acollir estudis universitaris.