L'espectacle 'Pluja', del vilanoví Guillem Albà i Clara Peya, s'instal·la a la Beckett aquest Nadal

La Beckett reposa aquest Nadal 'L'alegria', de Marilia Samper, una de les obres més aplaudides de la temporada passada, i programa 'Pluja', un espectacle multidisciplinari i intimista dels artistes i amics Guillem Albà i Clara Peya. "'L'alegria' parla dels entorns de pobresa, que estan molt més a prop del que ens pensem i que encara són molt més greus quan hi ha una situació de discapacitat", ha explicat l'autora i directora, Marilia Samper. De la seva banda, Peya i Albà proposen a un públic reduït un viatge poètic sobre la vulnerabilitat. Una altra de les novetats que presenta la Sala Beckett aquest Nadal és el servei d'acollida d'infants en les representacions dels diumenges, que es posa en marxa coincidint amb aquests dos espectacles el 23 de desembre.

‘L’alegria’, una reflexió sobre la pobresa i la solidaritat

A ‘L’Alegria’ l’autora parla del món obrer, del context del barri, de la pobresa i la malaltia, a través d’una escala, “una estructura física que pot ser un abisme per a una persona que no té la possibilitat de pujar i baixar-les”, ha dit Samper.

És així com l’autora va arribar al tema de la paràlisi cerebral que té el protagonista, un jove de 20 anys, que es diu Eli i que viu amb la seva mare Júlia en un barri obrer de l’extraradi de la ciutat. D’una banda, l’actriu Lluïsa Castell es posa en la pell d’una dona que cuida amb alegria el seu fill i lluita perquè posin una rampa a l’edifici on viu per on poder baixar la cadira de rodes. D’altra banda, Alejandro Bordanove fa el paper d’Eli, que no parla, ni pot caminar, però sí que pot somriure.

Samper considera que la realitat de les classes socials baixes no està gaire tractada al teatre i això la va moure a fer aquest espectacle. La seva mirada és propera, ja que ella va passar l’adolescència a un barri obrer de Sevilla on hi havia moltes dificultats. “El teatre parla bàsicament de la gent de la classe mitjana i s’oblida d’aquestes altres realitats que també són nostres”, critica l’autora i directora. “Això em va fer pensar que hi ha una mena de menyspreu des de la classe mitjana i la gent més culturitzada cap a la gent que no ha tingut el privilegi de tenir una formació plena i l’accés a la cultura”, afegeix Samper.

Segons Samper, “cada vegada hi ha una fractura social més gran” i les persones giren l’esquena als seus veïns que no han tingut tanta sort. “Hauríem d’intentar tenir una mica més d’empatia i crear un teixit comunitari on ens puguem cuidar tots i ajudar-nos per fer que tot sigui una mica més fàcil”, reivindica l’autora. De tot això parla aquest espectacle, que es podrà veure fins al 4 de gener i és fruit de la residència de la directora i autora Marilia Samper a la Sala Beckett durant la temporada passada.

‘Pluja’, un espectacle multidisciplinari sobre la vulnerabilitat i l’amistat

Amb una grada, un piano de mitja cua i un titella, Guillem Albà i Clara Peya dialoguen amb els seus respectius llenguatges i sensibilitats a ‘Pluja’, un espectacle que es va estrenar fa dos anys al Temporada Alta i que ara es pot veure fins al 13 de gener a La Beckett. A partir del sentiment de vulnerabilitat, Albà i Peya s’endinsen en altres capes. “Una segona capa que és l’amistat, cuidar-se i això en relació a sentir-se més petit o més gran”, ha explicat Guillem Albà. La tercera capa és la pluja, que els va servir per “buscar una transposició poètica”, ha dit el director.

“Amb la Clara feia temps que volíem fer un espectacle junts perquè ens agradava molt el que feia l’altre i érem amics”, ha expressat Albà. Van buscar un tema que els toques als dos i van coure a foc lent durant un any aquest espectacle de creació. Albà creu que l’amistat és bàsica en aquest obra, ja que és la seva llavor i es respira en el que passa a l’escenari.

‘Pluja’ és una barreja Peya-Albà: “la Clara no fa la banda sonora i jo la història, sinó que els dos tenim el protagonisme i ens l’anem passant”, ha dit Albà. Els dos artistes volien sortir de la seva zona de control i han creat aquest espectacle que no es pot etiquetar, ja que barreja poesia, humor, clown, música, gest, paraula i titelles. “La paraula a vegades és massa directa i amb aquestes tècniques deixes més espai al públic perquè cadascú faci el seu viatge”, ha opinat Albà.

Un espai d’acollida d’infants durant les representacions

“Ser pare per desgràcia et porta a disminuir el ritme de la teva vitalitat cultural i la teva manera de relacionar-te amb la teva ciutat”, ha dit el director de La Beckett, Toni Casares. Per revertir aquesta situació La Beckett ha creat un espai gratuït d’acollida de nens i nenes de 3 a 12 anys mentre que els seus pares assisteixen a l’espectacle. “Anar pel món amb les criatures ha de ser fàcil i tots ho hauríem de posar el màxim de fàcil possible”, ha expressat Casares.

De moment aquest projecte és una prova pilot que es fa amb els espectacles del que queda de temporada. Hi ha hagut molt bona resposta a les xarxes socials, des de La Beckett ara confien que sigui així entre els assistents al teatre. “Simplement estem donant sortida a una cosa que a nosaltres mateixos ens agradaria trobar-nos a altres llocs culturals”, ha sentenciat Casares.