Troben a Pontons i Torrelles de Foix el conjunt de forns de ceràmica ibèrica més important de Catalunya

Un grup d’investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) ha localitzat a Pontons i Torrelles de Foix tres jaciments de ceràmica ibèrica, els quals conformen el punt de producció terrissaire més important de l’època trobat mai abans a Catalunya. Així ho han assegurat a l’ACN els directors de l’excavació, destacant que alguns dels forns tenen un elevat estat de conservació. A l’espera d’estudiar amb deteniment la composició de la ceràmica que també s’ha trobat a la zona, la principal hipòtesi dels investigadors és que tots aquests forns produïen àmfores i recipients que després es transportaven seguint el curs del riu Foix. D’aquesta manera, es duien al poblat iber localitzat recentment a Cubelles, que actuaria com a port durant el segle V aC.

Els arqueòlegs han trobat un total de set forns al jaciment Hortes de Cal Pons, que van començar a excavar ara fa deu anys, si bé fins ara no se n’havia fet difusió. En el cas de Torrelles, hi ha un parell de forns més, i tots dos jaciments estan situats a finques dels cellers Parés Baltà. Ara, a totes aquestes troballes localitzades els últims anys, s’hi sumen els dos forns trobats aquest desembre a la Font dels Ígols, en una zona boscosa de Pontons.

“Són els centres terrissers més importants de Catalunya i estan situats entre els més importants del nord est peninsular”, destaca a l’ACN Ramon Cardona, codirector de l’excavació, que recorda que a les Hortes de Cal Pons també han trobat estructures associades als forns, com basses de tractament de l’argila, tallers i magatzems .

En el cas de la Font dels Ígols, els forns que han descobert els darrers dies tenen uns tres metres de diàmetre i es van construir aprofitant la baixant de la muntanya. D’un d’ells es conserva la meitat de la construcció, mentre que tot just estan acabant de desenterrar el segon. A grans trets, tots els forns localitzats a la zona nord del Penedès segueixen la mateixa estructura, construïts verticalment amb dues cambres que diferencien l’espai de combustió del de cocció, on es situaven les àmfores i vaixelles.

Cardona assegura que és “molt insòlit” trobar tres jaciments amb restes de forns ibers amb una separació de poc més de tres quilòmetres entre ells. Amb tot, recorda que aquests assentaments acostumaven a situar-se en indrets on poguessin accedir amb facilitats a les matèries primeres, com l’aigua i l’argila, fet que explicaria la seva construcció a la vora del Foix.

“La teoria que treballem és que el món ibèric cossetà jerarquitzava el territori, de manera que podia ser que aquesta zona fos preconcebuda com a punt de producció ceràmica”, explica Ramon Cardona. En la mateixa línia, Jordi Herms, també co director, apunta que “és probable” que la ceràmica produïda en aquesta zona es derivés cap a la Mota de Sant Pere, a Cubelles, seguint el riu Foix, tant per aigua com per camins propers.

El jaciment de la Mota no seria, però, l’únic punt relacionat amb els forns de Pontons i Torrelles. Herms senyala que possiblement també estarien relacionats amb la Timba de Santa Bàrbara –entre l’Arboç i Castellet i la Gornal- i amb la ciutat trobada aquest estiu a Banyeres del Penedès. De fet, el poblat de Banyeres seria la “capital regional des d’on s’articularia la resta de societat” sota el domini de la ciutat de Kesse, on hi ha ara Tarragona.

A banda de seguir investigant l’expansió dels jaciments actuals, l’equip d’arqueòlegs es proposa ara definir la composició i característiques de la ceràmica elaborada a Pontons i Torrelles a través d’un estudi arqueomètric. Amb les dades concretes, es podrà determinar si les àmfores i envasos fets a l’Alt Penedès s’expandien arreu de la costa catalana i, fins i tot, a altres punts del Mediterrani. També s’espera concretar quins productes transportaven, si bé se sospita que principalment els envasos es destinaven al vi.

Les excavacions de Pontons, Torrelles, Cubelles, l’Arboç i Banyeres formen part del projecte de recerca ‘El canvi sociocultural a la Cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la Protohistòria i l'època romano republicana’, desenvolupat per la Universitat de Barcelona i el Centre d’Estudis Lacetans amb subvenció quadriennal de la Generalitat de Catalunya.