El pensament del filòsof vilafranquí Rodolf Llorens i Jordana, reunit al llibre "D'art, Política i cinema"

El proper dijous dia 28 de febrer a les 19'30h i al saló de plens del Consell Comarcal de l'Alt Penedès es farà la presentació pública del llibre: “D'art, Política i cinema” de Rodolf Llorens i Jordana. En el llibre s'hi recullen articles i textos del filòsof vilafranquí Rodolf Llorens i Jordana publicats entre l'any 1929 i l'any 1956. L'edició ha anat a cura de Joan Cuscó i el volum ha estat editat dins la col·lecció “Els llibres del Contemporani” de l'Editorial Afers, la qual (dins aquesta mateixa col·lecció), l'any 2005, ja va editar un conjunt d'articles dispersos de Rodolf Llorens al llibre: “Catalunya des de l'esquerra”.

Rodolf Llorens és un referent del pensament polític català i un pensador que des de l'esquerra va erigir una filosofia oposada al noucentisme d'Eugeni d'Ors. Va militar a ERC i al PSUC i fou secretari de la Unió de Rabassaires, i després de la guerra civil va marxar a l'exili a Caracas. La seva obra  la trobem estretament vinculada a la seva activitat política i a la seva tasca periodística en la premsa local i nacional. I en aquest el llibre s'hi recullen les seves grans passions: el cinema, l'art, la política i la història.

Llorens i Jordana mostra el seu saber enciclopèdic però ens el transmet amb un estil viu i punyent que en tot moment interpel·la al lector. Desplega la seva mirada crítica i aporta una visió incisiva sobre el cinema, sobre la filosofia i sobre el nacionalisme català. I la seva mirada i les seves reflexions són plenament vigents.

Presentació i lectura

La presentació constarà de dues parts; i cadascuna començarà amb un poema de Rodolf Llorens musicat pel seu company de generació Tomàs Berdier Montserrat per a veu i piano: “Repetició” (del 1932) i “Petita” (del 1936-1939).

A la primera part faran una breu intervenció Joan Cuscó (com a  responsable de l'edició) i Josep Monserrat (degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona). I la segona part constarà de la lectura d'una sèrie de petits fragments o reflexions de Rodolf Llorens per part de la professora i membre de la Secció Literària de l'Agrícol Anna Ruiz. I cadascuna d'aquests fragments serà dialogat o acompanyat per una breu reflexió feta per algú que habitualment treballa en l'àmbit temàtic exposat per Rodolf Llorens. Així, l'escriptora i poetessa Teresa Costa-Gramunt farà una breu reflexió sobre el text que Rodolf Llorens va escriure sobre l'ofici d'escriure per als seus alumnes de l'Institut d'Olot; el professor i escriptor Xavier Hernández ho farà sobre un text en què Llorens i Jordana parla de l'art i de la literatura; el poeta i cativista Miquel Cartró contestarà una  text de Llorens sobre l'acció política i la política nacional (escrit l'any 1956 des de l'exili); el professor de filosofia i director de l'IES Milà i Fontanals de Vilafranca Pere Martí també s'acostarà a un text sobre la política, però, en aquest cas, l'aportació de Rodolf Llorens es dirigeix més directament a la qüestió nacional; acte seguit, l'escriptor i exdirector de la Institució de les Lletres Catalanes Oriol Pi de Cabanyes, abordarà el tema de com als catalans se'ns ha negat el coneixement de la pròpia història i cultura; l'actual síndic de l'Ajuntament de Vilafranca (i exregidor de cultura) Jaume Rafecas contestarà un paràgraf en què Llorens i Jordana parla dels valors de la política i, sobretot, de la lluita política; fInalment, el professor i hsitoriador Joan Solé Bordas (que ha estudiat Rodolf Llorens i la seva relació amb el Casal de Vilafranca) recollirà el que el filòsof vilafranquí va dir sobre la manera com l'historiador s'ha d'enfrontar a la seva tasca de lectura, coneixement i interpretació del passat.

Ja per acabar, després de les set lectures i abans de la corresponent copa de cava, tancarà l'acte el Conseller de Cultrua del Consell Comarcal de l'Alt Penedès Raimon Gusi i Amigó.

Els catalans gent sortosa

Una conferència que Rodolf Llorens va fer el 1974 al Centre Català de Caracas portava per títol: “Catalunya poble dissortat, els catalans gent sortosa”. En els moments de transició demanava unitat i capacitat d'acció per la llibertat, l'autodeterminació i el dret de vaga. Que eren els pilars de l'Assemblea de Catalunya. Avui, aquestes demandes tornen a estar sobre la taula. I, com digué: “Com a gent lligada a una causa noble i a un ideal digne” pels catalans “brilla l'esperança”, sobretot si “cultivessim la convivència”  i “deixessim de banda les pugnacions mesquines i intestines”. Heus ací una lliçó que aporta algú en qui el compromís polític fou, al costat del rigor, una premissa vital.