Joan Esculies: 'Lluch diria que canviar d’opinió no és dolent'

Un univers amb diverses panoràmiques. Així es podria resumir el treball de l’historiador i escriptor Joan Esculies sobre la vida o les vides d’Ernest Lluch: el polític, el docent, l’investigador i melòman. El llibre, Ernest Lluch, biografia d’un intel·lectual agitador (RBA, Novembre 2018) es presenta demà dimecres 20 de març a la llibreria Llorens de Vilanova i la Geltrú. L’acte serà presentat pel periodista i escriptor Francesc-Marc Álvaro i el regidor Juan Luis Ruiz, comptant amb la presència de l’autor, que torna a la capital del Garraf on ja ha presentat treballs anteriors, com Tarradellas i la lliçó dels fets d’octubre (Edicions 1984- Setembre 2014).

El terme que reuneix tots els qualificatius possibles tractant-se d’Ernest Lluch és el d’intel·lectual. Perquè la seva figura, en certa manera és també un reflex de diferents èpoques viscudes i el seu context: aporta coneixement i idees, provoca i activa pensaments, de vegades fins i tot contradictoris.

L’obra d’Esculies és la primera biografia complerta de Lluch, i arriba després de quinze mesos d’un acurat treball d’investigació, lectura dels articles i la bibliografia lluchiana i la realització de 62 entrevistes, a companys, familiars, amistats, oponents polítics i col·legues de professió. Per exemple, el galerista Joan Gaspar, amic íntim; els socialistes Alfonso Guerra i Joaquin Almúnia, que evoquen la tasca política de Lluch en el primer govern socialista de Felipe González, on estigué al capdavant del Ministeri de Salut i Consum. Però també un oponent polític com el president Jordi Pujol.

“Les amistat coincideixen en destacar la curiositat de Lluch i una particular forma d’aprofitar sempre el temps”. L’obra convida a viatjar per les quatre geografies de Lluch, relacionades amb els indrets on va fer vida, va treballar o desenvolupar diferents activitats. Així, de la Barcelona de l’estudiant detingut i les primeres agitacions polítiques, l’intel·lectual es va traslladar al País Valencià, on va ser fundador del Partit Socialista i va engegar un camí que el va portar a Madrid, a l’experiència ministerial (1982-1986). D’aquí va tornar a Barcelona i el viatge biogràfic acaba entre Santander i San Sebastià, on Lluch va exercir de rector de la Universitat Menéndez i Pelayo (1989-1995 i a més hi havia viscut llargues temporades.

I de l’espai i el temps, a la figura. Esculies parla de la persona, “amb una gran habilitat per a relacionar-se”; del personatge, “que sabia integrar tot allò que anava aprenent”; de les febleses de Lluc, “com que potser en determinats moments xerrava massa i al seu voltant hi havia qui reclamava més discreció”; i finalment de les angoixes, “sobretot el darrer mig any, vivia angoixat, sabia que formava part de les llistes... i que ja havien assassinat i atemptat contra persones com ell, ho sabia i l’angoixava”.

L’assassinat d’Ernest Lluch, el 21 de novembre de l’any 2000, va despertar molts interrogants que avui romanen sense resposta. Tot i així Esculies reconeix que el llegat de Lluch pot ensenyar molt, sobretot perquè era persona de diàleg, amb dues sentències molt clares: el diàleg serà possible si dues parts estan disposades a deixar-se convèncer, a fer concessions, i aquí el missatge de la segona és contundent: “canviar d’opinió no és dolent”, sense aquesta missiva seria impossible pensar que ambdues parts arribin a consens. El llibre, va se guardonat amb el Premi Gaziel de Biografies i Memòries i arriba a Vilanova i la Geltrú coincidint amb l’edició de la versió també en castellà.