El Vendrell narra l’arribada d’intel·lectuals i artistes internacionals convidats per l’escultor Apel·les Fenosa

El passat dissabte 6 d’abril, a la Fundació Apel·les Fenosa, va tenir lloc la presentació del llibre El Vendrell, platja de Montparnasse que, juntament amb una exposició que es podrà visitar fins al 30 d’agost del 2019, evoca la colònia d’intel·lectuals i artistes internacionals que va consolidar-se al Vendrell als anys seixanta, amb l’arribada de l’escultor Apel·les Fenosa, que va convidar els seus amics a la Casa del Portal del Pardo. L’acte va comptar amb la participació dels autors Josep Miquel Garcia, Jordi Cerdà, Carmen Juárez, Núria Ballester i Josep Lluís Pascual. 

A les colònies d’intel·lectuals cosmopolites que ha acollit la costa catalana, com les de Cadaquès, Tossa de Mar o de Sitges, caldria afegir ara la del Vendrell, com un cenacle atractiu d’artistes i creadors, que va tenir una florida primera quan Pau Casals basteix la Vil·la Casals i una segona en els anys cinquantes i seixantes del segle XX.

Aquest projecte il·lustra com va congriar-se aquesta darrera i quins eren els seus protagonistes, amb noms i cognoms, posant llum a una aventura que es va desenvolupar amb total discreció i un esperit harmònic amb el territori.

Tot va començar quan l’escultor Apel·les Fenosa i la seva esposa Nicole compren una casa a la vila del Vendrell  a finals dels anys cinquanta. Els artistes parisencs somniaven amb la llum del Mediterrani i aspiraven a tenir-hi una residència d’estiu. Aquesta casa va renovar l’escultura de Fenosa, però també la seva vida. Com era gran i disposava de moltes habitacions, la idea del matrimoni era la de compatir-la des del primer instant amb els seus amics, els parisencs i els catalans. Si inicialment tots eren acollits a la Casa del Portal del Pardo, finalment, com constata aquest projecte, les cases adquirides per aquests, eixamplen el nucli de la colònia internacional i l’expandeixen pel Baix Penedès.

Els primers convidats varen ser Tristan Tzara, fundador del Dadaisme, els anglesos Patience Gray i Irving Davis, els artistes japonesos que havien conegut Fenosa a París, també els russos de Montparnasse, l’escriptor Michel Cournot i Nella Bielski, Cécile Eluard, filla del poeta Paul Eluard, la pianista Evelyne Dubourg, o la galerista Henriette Gomes, que va intentar dur al Vendrell a la família del pintor Balthus.

Poc a poc els amics comencen a comprar cases per estar més a prop de l’escultor, com la família D’ Albis, de les fàbriques de porcellana de Limoges, Ursula Schroeder, filla del famós psiquiatra Prinzhorn, l’antropòleg Robert Jaulin, l’antiquari llibreter Joan Gili, l’escriptor Joan Perucho, el notari Julio Lacambra, els gravadors Antoni Ollé Pinell i Jaume Pla. Els paisatges de les platges de Sant Salvador i Coma-ruga, amb la presència de la Vil·la Casals, Albinyana, Sant Vicenç de Calders o Masarbonès, esdevindran una extensió de la Casa dels Fenosa.