Troben eines de cacera del període châtelperronià a la cova Foradada de Calafell

Investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona (UB) han descobert a la cova Foradada restes d’entre 40.000 i 41.000 anys d’antiguitat que són les mostres de cultura châtelperroniana trobades més al sud d’Europa fins ara. Són eines de cacera que canvien el mapa de les cultures neandertals a la península ibèrica, ja que fins ara només s'havien trobat restes d'aquesta cultura als Pirineus i a la costa cantàbrica. El châtelperronià suposa la transició del paleolític mitjà cap al superior. En un article publicat a la revista 'PLOS ONE', els investigadors constaten que la troballa implica una expansió cap al sud més enllà de l'àrea que tradicionalment s'havia establert.

La cova Foradada està situada a prop de la depressió de l’Ebre, que diversos investigadors han qualificat de barrera als fluxos de població i culturals durant la primera expansió de l’Homo sapiens sapiens per la península. Va ser probablement un dels darrers indrets on va tenir lloc el contacte directe, o almenys la influència mútua, entre els neandertals i els Homo sapiens sapiens.

Les restes de la cova Foradada inclouen vuit làmines de sílex característiques del châtelperronià, que tècnicament es coneixen com a puntes de Châtelperron, i que es poden usar com a puntes, però també com a ganivets per tallar. En el jaciment també s’hi han trobat eines de pedra i de banya pertanyents a l’Homo sapiens sapiens de fa uns 38.000 anys, corresponents a l’aurinyacià inicial, i de fa 31.000 anys, del període gravetià.

Les restes del jaciment indiquen que tant els darrers neandertals com els primers Homo sapiens sapiens utilitzaven la cova per a activitats relacionades amb la cacera. Hi feien estades molt curtes i hi reparaven eines, alhora que hi deixaven les que ja eren inservibles. Les excavacions a la cova Foradada van començar l’any 1997.