L’art català reivindica la singularitat del Realisme màgic amb una exposició a Sitges

La Xarxa de Museus d’Art de Catalunya estrena al Museu Maricel de Sitges la seva primera gran exposició, centrada en reivindicar la singularitat del moviment conegut com a Realisme màgic català. La mostra reuneix obres de Picasso, Dalí, Miró, Sunyer, Sisquella o Santos, entre altres autors a qui es vol deslligar del ‘tardo Noucentisme’. “Durant molt temps, se’ls ha considerat autors d’un moviment al qual no corresponen, perquè, després del Noucentisme, ells proposen un llenguatge renovat que neix de la figuració”, ha destacat aquest dimecres el cap de Col•leccions de Museus de Sitges, Ignasi Domènech. L’exposició, ‘Realisme(s) a Catalunya. (1917-1936) Del Picasso clàssic al Dalí surrealista ‘, obrirà portes a Sitges demà dijous i es podrà visitar fins el 23 d’octubre. Després anirà a Valls i Olot.

Els impulsors de la mostra han subratllat l’objectiu de treure a la llum les millores obres del Realisme màgic per “posar la mirada en un context força desconegut”. I és que el Consorci de Patrimoni de Sitges i la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya lamenten que tradicionalment la història de l’art hagi dividit les obres del primer tram del segle XX entre el Noucentisme i l’Avantguarda. “Per sort, darrerament hem treballat en el descobriment d’una sèrie d’artistes que tenen un pensament que va més enllà del Noucentisme que acaba el 1917”, ha apuntat Izquierdo.

El cap de col•leccions dels Museus de Sitges i la comissària Mariona Seguranyes han remarcat que bona part dels artistes exposats al Maricel a partir d’aquest juliol treballaven des de Catalunya però també amb la mirada “molt posada a París” i, sovint, a Itàlia. Això els permet desenvolupar, segons han destacat els impulsors de la mostra, un nou estil artístic a través “d’una renovació del llenguatge que va molt més enllà del noucentisme, on no encaixaven”.

A banda de la influència internacional, Seguranyes ha assenyalat també l’efecte que va tenir en els artistes tot el context polític i social català, així com la Primera Guerra Mundial. Per una banda, la comissària ha assegurat que els conflictes viscuts a Catalunya –la mort de Prat de la Riba i la Dictadura de Primo de Rivera, entre altres- van “tirar per terra” els referents fins aleshores establerts pel Noucentisme, on havien triomfat els elements del mar i la natura.

Al mateix temps, el conflicte bèl•lic internacional, ha afegit, va provocar que els artistes trobessin en la pintura “una evasió de la mort, de la destrucció i de l’enorme tristesa que va envoltar tota una generació”. “D’aquí en sorgeixen les ganes de reconfigurar el món a través del conegut com a ‘Rappel a l’ordre’ de Jean Cocteau”, ha afegit Seguranyes.

A banda de l’estil de Cocteau, la mostra també reflecteix com van adoptar els artistes catalans la Nova Objectivitat alemanya, el Novecento italià o el realisme màgic de Franz Roh. Tot acabaria desencadenant un estil propi per part de Picasso, Miró, Sunyer i altres grans figures nacionals.

Picasso, referent del Realisme català

Un dels eixos de la mostra és l’obra de Pablo Picasso, amb ‘Arlequí’ com a quadre més especial, sent de les poques vegades que s’exposa fora del museu de l’artista. Al mateix temps, amb motiu de l’exposició, s’ha analitzat la correspondència d’artistes com Francesc Domingo, Pere Pruna i Manuel Humbert, que van acudir a l’artista malagueny per a què els ajudés a contactar amb marxants de París. A banda de facilitar els negocis, Picasso també es va convertir en un artista on es van emmirallar els catalans, segons ha assegurat Seguranyes.

Més enllà de l’obra signada per Picasso, però, l’exposició que s’estrena al Museu Maricel recull desenes d’olis, dibuixos i aquarel•les que arrenquen uns anys abans de 1917 per mostrar els antecedents marcats per la cultura clàssica. A partir d’aquí, l’itinerari exposa l’inici de les noves figuracions i arriba fins l’esclat del Surrealisme i el Logicofobisme, el qual queda estroncat amb la guerra civil espanyola.

Les obres mostrades a Sitges provenen del Museu Picasso de Barcelona, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu de Montserrat - Abadia de Montserrat, la Biblioteca Museu de Vilanova i la Geltrú, el Museu d’Art Jaume Morera, de Lleida, el Museu d’Art de Sabadell, la Fundació Abelló de Mollet del Vallès, la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, el Museu de Valls, el Museu de la Garrotxa, d’Olot, el Museu d’Història de Girona, i lAlfolí de la Sal - Museu de l’Escala. També hi ha diverses cessions de col•leccions particulars.