El Castell de la Bleda, propietat de la Família Torres, s’hauria construït sobre un assentament iber i romà

El Castell de la Bleda, en mans de la Família Torres des del 2016, s’hauria erigit sobre un assentament iber i romà, segons confirma la intervenció arqueològica que s’ha portat a terme en aquest edifici catalogat ‘Bé d’interès nacional’, al municipi penedesenc de Santa Margarida i els Monjos. Si fa un any es va anunciar la descoberta de la base de la torre de defensa medieval que explicaria l’origen del nom, ara nous estudis han constatat que les arrels del Castell de la Bleda aprofundeixen molt més en la història del que s’havien plantejat inicialment els experts i es remuntarien al període de l’ibèric ple, entre els segles V i III aC.

Segons l’arqueòleg Xavier Esteve, de Tríade Serveis Culturals, tot i trobar-se encara en fase d’estudi, les evidències de l’assentament ibèric consisteixen en algunes sitges que s’han trobat sota una de les estances de la casa. “Una d’elles és com una matryoshka, amb fins a tres sitges, una dins de l’altra: una sitja d’època moderna havia retallat una altra sitja excavada al mateix lloc dos mil·lennis abans, en època ibèrica, la qual, alhora havia retallat lateralment una tercera sitja, també ibèrica, encara més antiga”.

Aquest descobriment confirma el passat ibèric del Castell de la Bleda, mentre que la presència de materials constructius d’època romana apunten a l’existència d’una vil·la de fa 2000 anys. Són evidencies indirectes, però clares, abocades dins de sitges medievals, que consisteixen en grans fragments de ceràmiques i de típiques teules romanes, així com fragments de dolis, grans tenalles utilitzades a mode de cups per emmagatzemar-hi el vi.

Des de la dècada del 1930, ja es tenia constància que a l’entorn del Castell de la Bleda s’havien localitzat superficialment ceràmiques d’època ibèrica i romana. L'any 1961, l’arqueòleg Pere Giró, avisat per l’aleshores propietari de la finca, va poder constatar que, als camps acabats de llaurar, havien aflorat ceràmiques, parets, paviments i fonamentacions d’alguna construcció d’època romana. També es té constància que el 1967 es va destruir part d’un assentament d’època ibèrica quan es va construir una foneria en aquest indret.

Tot i que cap d’aquests indicis s’havien produït a tocar de l’edifici, l’actual actuació arqueològica al seu interior ha permès confirmar les hipòtesis més optimistes i desgranar la història mil·lenària d’aquest emplaçament. “Abans de l’actual edifici, que data del segle XVII, hi va haver un mas medieval, i abans d’aquest un castell. Ara, a més, podem afirmar que també hi va existir una vil·la romana i un assentament ibèric”, comenta Esteve, que es mostra esperançat davant la possibilitat de descobrir noves restes. “La superfície excavada no arriba ni a una tercera part de l’espai amb més potencial arqueològic. Estic convençut que el Castell de la Bleda encara ens amaga moltes sorpreses”, conclou.

Nova plantació de moneu al Castell de la Bleda

La finca del Castell de la Bleda, situada a poca distància de l’emblemàtica finca Mas La Plana de la Família Torres, es destina majoritàriament al cultiu de la varietat de raïm negre ancestral moneu, autòctona del Penedès. És una de les varietats d’abans de la fil·loxera que la Família Torres ha aconseguit recuperar en el marc del seu projecte de recuperació de varietats ancestrals i que ha estat acceptada per la DO Penedès.

Aquest any, s’ha ampliat considerablement la plantació de moneu amb 10 hectàrees en vas, que seran productives a partir del 2021. La vinya de moneu, plantada el 2016 de manera experimental, ja dona bons fruits i fa uns vins frescos i equilibrats, intensament aromàtics, amb una acidesa marcada i bona concentració. Segons Miquel Torres Maczassek, cinquena generació de la Família Torres: “estem apostament molt per la moneu, no només pel seu gran interès enològic sinó com a alternativa per fer front al canvi climàtic ja que es tracta d’una varietat que resisteix bé les altes temperatures i madura lentament”.