Una empresa vilanovina col·labora en la trobada d’una necròpolis ibèrica de 2.400 anys d´antiguitat a Còrdova

Orcrom Metalldetectors S.L. va néixer fa 25 anys per cobrir part del buit de mercat que hi havia a l'Estat espanyol en la venda i distribució d’aparells detectors metalls per a aficionats. Des d’aleshores, els seus clients han augmentat i diversificat la seva tipologia, des d’ajuntaments que demanen detectors per localitzar tubs o cables soterrats, fins a aeroports per als seus accessos i fàbriques d’alimentació o tèxtils (com Inditex o Nestlé, entre altres) pels seus controls de qualitat, buscant possibles contaminants en els seus productes, com agulles o partícules metàl·liques. Avui, Jesús Condom n’és el seu director, i va ser un dels participants en el projecte de localització de la necròpolis ibèrica del jaciment arqueològic del Cerro de la Cruz al poble d’Almedinilla, a Còrdova.

Com van decidir anar a excavar a Còrdova?

Fa uns 150 anys, Luís Maraver i Alfaro, arqueòleg cordovès, va excavar tota la zona, arran d’informacions donades per la mestra d’escola d’Almendinilla, que havia vist com els seus veïns desenterraven gerres antigues, espases, etc. En total, va descobrir unes 250 tombes i dipòsits d’ofrenes i, aleshores, va repartir les troballes per tots els museus d’Europa, Tanmateix, a causa de la falta metodologia rigorosa en l’època, va deixar sense referenciar la localització exacta de tot allò. Més endavant, els considerats pares de la arqueologia ibera, P. Paris i A. Engels van continuar les prospeccions en el Cerro de la Cruz, sense aconseguir trobar l'emplaçament de la necròpolis. Ara, un equip d’arqueòlegs liderats per Ignacio Muñiz, estudiant la ubicació de les restes de ceràmica escampada per la zona i amb fotografies aèries i altres tècniques d’investigació, van pressuposar que la necròpolis ─el cementiri─ podria situar-se en un turó davant del poblat. Fa un mes i mig, junt amb el companys de la “Asociación Española para la defensa de la detección metálica“, F.J. Matas i José L. Fernádez, amb els nostres detectors de metalls, ja sobre el terreny, vam començar a trobar possibles metalls susceptibles de ser espases, llances, brasers de bronze... tresors de gran valor històric.

Què van trobar?

Vam examinar la zona en dues fases: en la primera vam trobar 2 tombes, un dipòsit funerari i nombrosos objectes de l’època; després de demanar els permisos corresponents, al cap d’un mes, vam localitzar 3 tombes, 2 dipòsits d’ofrenes i molts més objectes. Quan detectàvem alguna cosa, si al desenterrar començàvem a sospitar que era susceptible a ser una peça arqueològica important, avisàvem els arqueòlegs i ells feien una excavació adequada per poder desenterrar tots els objectes (urnes amb cendres funeràries, plats de ceràmica, armes, etc.), preservant tota la informació. Hem trobat falcates (les famoses espases ibèriques), javelines de ferro, punyals, espases curtes, brasers de bronze, llances, tot datat aproximadament del 200 abans de crist.

Havíeu participat altres vegades en trobades arqueològiques?

Sí, hem participat en diversos projectes. A més de Còrdova, a Saragossa, València, aquí a Pontons... Hi ha arqueòlegs i facultats d’arqueologia que ens compren els equips, però d’altres prefereixen, per rendibilitat econòmica i rigor professional, demanar-nos col·laboració en el seu projecte. Nosaltres en poc temps mirem molt terreny de forma exhaustiva i els arqueòlegs queden satisfets sabent que s’ha fet una bona feina. És una tasca voluntària, perquè ens agrada col·laborar amb aquest tema, i els arqueòlegs, sovint, es fan càrrec de les despeses de transport, dietes, o pernoctacions si cal.

Què significa per a l’empresa la trobada arqueològica de Còrdova?

Per nosaltres és tot un prestigi poder demostrar que l’ús dels detectors de metalls té aspectes positius per la societat. Des de poder trobar objectes perduts (anells, medalles, etc.) fins a poder participar en aquestes excavacions. És gratificant. A més, ens publicita per futures col·laboracions amb altres projectes. I sobretot ha estat molt important per l’eficiència demostrada quan poden col·laborar detectoristes i arqueòlegs, dos mons generalment enfrontats. Els arqueòlegs sovint acusen els detectoaficionats de malmetre la informació continguda en el context d’extraure la troballa i pel mal ús dels detectors de metalls per part d’espoliadors. Els detectors són eines, com podria ser una pala o una llanterna, no són ni bons ni dolents, depèn de l’ús que se’ls doni. A més, també caldria que s’elaborés una regulació justa i realista sobre l’ús dels detectors de metalls.

I per la societat, què significa la troballa?

Poder donar la situació exacta d’una de les necròpolis ibèriques més importants de la península ha estat una troballa molt significativa, sobretot per documentar la història del poble i de la zona, i per entendre millor la cultura ibèrica i la resistència que els ibers van presentar a la invasió romana. Són peces de molta qualitat i molt ben conservades. A més, es pot relacionar, per la datació i la proximitat, amb la troballa que es va fer l’any passat  a la zona, on també van participar els nostres companys, d’un impressionant carro ibèric, que va ser declarat per National Geographic com un dels deu descobriments més destacats del món del 2018.