Torra celebra la recuperació d'un "tros de la memòria perduda" amb la mostra 'Galerie Mirador de París' al Vendrell

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha inaugurat aquest dissabte l'exposició 'Galerie Mirador. París 1948-1955', impulsada per la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell. Torra ha lloat figures del catalanisme dels anys 20 i 30 com Just Cabot, Lluís Montanyà i Eugeni Xammar, pel seu compromís amb el republicanisme i ha assegurat que "qualsevol petita exposició que ens recupera un tros d'aquella memòria perduda és per celebrar-ho". La mostra conté totes les exposicions rellevants dels artistes que hi van exposar i els projectes frustrats, com les mostres de pintures de Mercè Rodoreda i d'escultures de Josep Granyer.

El president del Govern ha recorregut la sala d'art del Museu Apel·les Fenosa del municipi del Vendrell que des d'aquest dissabte i fins al febrer de l'any que ve acollirà l'exposició 'Galerie Mirador. París 1948-1955'. Torra ha admirat peces com les pintures de Mercè Rodoreda o les escultures de Josep Granyer. També altres documents que mostren el dinamisme dels exiliats catalans i que reconstrueixen la història de les exposicions que es van fer durant els vuit anys que va romandre oberta la galeria al centre de la place Vendôme de París.

En la seva intervenció, Torra ha recordat la seva tasca com a editor i ha destacat que el primer llibre que va editar va ser un que recollia les cartes de Just Cabot i un altre, més endavant, dels articles de Lluís Montanyà. Després de repassar altres noms com Segarra i Xammar, el president ha afirmat: " m'enlluerna molt aquest catalanisme, que està arrelat a la terra i que lluita per la llibertat de Catalunya, però que té aquesta obertura al món".

Així mateix, ha subratllat que la "desfeta" de l'any 1939 va ser "immensa", ja que tots els referents culturals, mediàtics, periodistes, artistes i científics van desaparèixer del país i, segons el president, això va suposar "un empobriment cultural de què ens ha costat recuperar-nos". I en aquest sentit, ha assegurat que s'ha de celebrar "qualsevol petita exposició que ens recupera un tros d'aquella memòria perduda". "Agraeixo moltíssim que hàgim recuperat aquesta història tan bonica que omple un petit buit. El nostre país encara està ple de petits buits que cal omplir", ha expressat Torra.

Per la seva banda, el director de la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell Josep Miquel Garcia ha afirmat que els impulsors de la 'Galerie Mirador' van fer una tasca "extraordinària" i ha fet una crida a les administracions: "Confio que de la visita del president i dels membres de les famílies Hurtado i Montanyà en puguin sortir més coses, ja que malauradament és molt difícil recuperar material d'aquesta època". Pel que fa a l'alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, ha assenyalat que tant les administracions com les institucions culturals tenen el deure de recuperar per la història el coneixement dels milers exiliats republicans. "Van ser cruelment expulsats del seu país i van haver de trasplantar els seus projectes col·lectius i individuals a altres països perquè a casa seva la intolerància els van esborrar", ha sentenciat.

La història de la 'Galerie Mirador'

La 'Galerie Mirador' es va obrir al públic al número 17 de la place Vendôme de París el desembre de 1948 i va romandre oberta fins el 1956. Víctor Hurtado i Lluís Montanyà van crear una societat d'exportació i importació de productes amb el nom de "Montaner". Tots dos es van afegir a Rosita Castelucho -els Castelucho varen proveir a Picasso la tela i el bastidor del Gernika- que va aportar el seu fons d'obres, objectes i gravats. Just Cabot també va lliurar el seu gruix de llibres i es van instal·lar en una llibreria en el subsòl de la sala de la galeria.

De fet, la galeria va viure dos períodes. El primer es va allargar fins al 1951, quan Rosita Castelucho i Just Cabot van trencar la societat amb Víctor Hurtado i Lluís Montanyà, els quals van regentar-la fins al 1956. En el primer període destaquen les exposicions de Pompeu Audivert i dels Groupe des XV, així com la mostra de Maria Sanmartí, mare del pintor Antoni Clavé, amb un prefaci fet per Josep Palau i Fabre, l'escultor suís Roland Duss i Hervé Masson, germà dels poetes André i Loys Masson. També hi va exposar Miguel García Vivancos, que va ser lloat per Andrè Breton.

En la segona etapa, es van exposar mostres de Claudine Hurwitz, Antonio Suarez -que després va ser fundador del Grup El Paso-, Marianne Peretti, Rolf Hirshland, Nino Giuffrida, el pintor japonès Key Sato, Zygmund Landau, Pierre Henry, Jean Camberoque o Georges Ribemont Dessaignes.

La mostra ha tingut el suport de l'Association de bourses internationales pour la création artistique (ABICA) i l'aportació documental de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del Monestir de Poblet.