Raquel Casas: 'El millor d’ensenyar és descobrir el talent dels alumnes'

L’experiència d’ensenyar i promoure la literatura és un dels reptes actuals. L’escriptora i professora Raquel Casas fa anys va posar en pràctica una innovadora metodologia: Booktrailers, del paper a la pantalla. Una manera d’acostar la joventut, estudiants de secundària, a la literatura, sempre partint de la lectura. Va començar el projecte a l’institut Montgròs de Ribes i ara el desenvolupa al Mallafré de Vilanova.

El treball consisteix en que els joves, després de llegir una de les obres del curs a la classe, en fan la seva pròpia presentació audiovisual, petits tràilers amb els que promoure la lectura. El resultat, confessa Casa, que “és el millor d’ensenyar, que vas descobrint el talent dels alumnes”.

El guardó de la Fundació Prudenci Bertrana, premia la millor experiència didàctica amb un mínim de tres anys d’implantació i per tant, amb avaluables resultats, així com la coherència del projecte amb el resultat. El premi, doncs, és un reconeixement a la seva impulsora, Raquel Casas, i també al treball dels alumnes.

L’escriptora vilanovina dóna resposta a un binomi en dos extrems d’una mateixa realitat: joventut i literatura. “Pels joves, que tenen a l’abast moltes distraccions sense cap esforç, la lectura els costa”, confessa, tot i que sap que no es pot generalitzar, i tampoc és un fenomen nou. Acostar la joventut als clàssics suposa gairebé una enginyeria didàctica i el resultat és “anar alternant els clàssics, que els arriben a sorprendre en molts casos, i una literatura més actual, en que se sentin més representats”.

Raquel Casas és una escriptora i una lectora inquieta. Fa vuit anys va obrir un blog en que publica les seves novetats editorials, premis, poemes i també ressenya lectures. Un espai dedicat a les lletres, en defensa de la promoció de la llengua en totes les seves manifestacions.

Aquest ha tornat a ser un gran any per Casas i un exemple és el premi del darrer poemari, Vessar el càntir, que ara mateix enllesteix i veurà la llum la propera primavera.  

Es tracta del primer poemari eròtic, que dividit en dues parts, exposa en versos, la mirada primer agosarada del desig i de la passió, i després un regust menys atractiu, fins i tot de rebuig. Evocadora, Casas reivindica la metàfora, aquella màgia de la lírica, en que les paraules juguen i van apareixen i desapareixen com en un joc, per ser llegides amb la mateixa delicadesa i la mateixa bellesa amb que són escrites.

La dedicació de Casas per escriure va lligada al seu vincle amb la literatura, i no s’atura. El darrer treball tindrà com a eix temàtic l’adolescència. Les paradoxes, a mig camí entre el fruit de la seva experiència com a docent i els propis records més personals. Un regal literari, de ben segur, per reviure o experimentar aquell conjunt de sensacions, que sentides un cop a la vida, no es perden mai.