Juli Giménez i Raimon Santó guardonats amb l’escut de Plata dels Falcons de Vilafranca

El passat dissabte dia 5 ha estat d’allò més especial pels Falcons de Vilafranca, donat que novament hem pogut celebrar els 25 anys de Falconers en actiu de dos membres, en aquesta ocasió dos històrics de la colla, en Julià Giménez Mayoral i en Raimón Santó Raventós.
Ambdós han format part de l’equip directiu de l’entitat en diverses ocasions, a part de la seva altíssima implicació i dedicació.

La jornada va arrancar a mitja tarda, on després d’organitzar una jornada festiva i sorpresa per als guardonats, que portàvem temps gestionant de manera totalment clandestina, ens vàrem dirigir a buscar-los, compinxats amb els familiars i respectives parelles, on no ens esperaven.

Ambdós varen sortir sorpresos i emocionats, al sentir les gralles, veient tota la colla reunida per fer-los un homenatge. Seguidament ens dirigirem al local de la colla, on després d’un àpat amb amics i familiars, el David Serrano, president de l’entitat, acompanyat de la resta de la Junta Directiva, els va fer entrega de l’escut de plata, després d’un discurs, que va recordar part de la seva història a la colla.

“l’Escut de Plata”, és la màxima distinció que atorga la colla després de 25 anys de manera ininterrompuda al servei de la colla. Aquest guardó consisteix dos regals, un pin de plata amb la forma de l’escut, i per altra banda un Escut Brodat amb fil de color plata, perquè puguin fer gala dels seus elements distintius. Això  sí, és gairebé cita obligatòria fer-ne ús per les festes d’aniversari dels Falcons, a principis de desembre; sobretot el dia de l’actuació que agermana Falconers i ExFalconers, el dia  8 de desembre. 

Amb aquesta condecoració ha passat a formar part dels Falconers històrics que han estat guardonats amb aquesta distinció després de 25 anys ininterromputs de dedicació a la colla, en el que ja en formen part el Joan Cuyàs i Soler, el Joan Santó i Raventós (1994), el Ramon Martínez i Mansilla, el Xavier Martínez i Rubio, l’Oriol Udina i Aguilar (2005), el Daniel Martínez de Lamo (2011), la Foix Cuyàs i Ribes (2011), l’Iñaki Martinez de Lamo (2011), el David Cusiné i Serra (2011), la Miriam Sellarès i Gil (2016), el Ton Carbó i Esteve (2017) i la Míriam Carbó i Esteve (2017).