Diana Coromines presenta l’obra periodística de Pere Calders, la història que torna

Hi ha una literatura imprescindible, perquè ha fet història o perquè en ella està la Història. En l’obra periodística i distòpica de Pere Calders conflueixen els dos motius. Ara, Diana Coromines, néta de l’escriptor català, presenta Sobre el feixisme, l’exili i la llengua (Rosa dels Vents, 2019), una selecció de sis contes i una setantena d’articles periodístics de Calders, que recullen la vigència d’una mirada escèptica i apassionada de l’autor, sobre temes tan vigents i convulsos ahir com avui.

El llibre es publica ara, dos anys després de l’edició de l’obra completa dels contes de Calders i el redescobriment de la seva perspicaç lectura del convuls segle XX, que es manté viu (o es reflexa encara més viu) en aquest primer terç del segle XXI. El Calders periodista, és un home reflexiu i crític, analista i visionari, social, apassionat i amb un posicionament sobre l’ètica i els valors humans d’una magna maduresa i lucidesa des de jove. La selecció de Diana Coromines convida a revisar les arrels del feixisme en la seva contemporaneïtat, a través dels articles dels anys 30 de Calders, en que tracta del nazisme, del futurisme de Marinetti en el seu moment més àlgid. D’aquí, serà fàcil veure els paral·lelismes, que sosté Coromines i que la lectura reafirma, del món fa poc menys de cent anys i l’actual trasbals polític i social.

Tot torna, diria Calders. Un materialista intel·lectual, confident de bons presagis, malgrat l’escepticisme i les contradiccions de cada moment. Va conviure i denunciar, a través dels seus articles, el feixisme incipient i el posterior. Va viure un exili a Mèxic, entre lletres, i va defensar la llengua catalana des de les pàgines de Serra d’Or i contra els editors de l’època, en els anys cinquanta i seixanta. Un Zweig català, amb uns fonaments ètics que evoquen una Simone Weil i una lucidesa com la de Hannah Arendt, en l’anàlisi de la lluita dels valors contra els comportaments.

Coromines tasca també el vincle entre l’obra periodística de Calders i les seves novel·les i contes, precisament arrel de la metàfora, els mecanismes irònics tant característics de l’autor, més enllà del realisme màgic i la facilitat amb que avui es transposa la seva mirada, 25 anys després del seu darrer article, cap a un convuls món, en que el tot és possible, sembla haver canviat de bàndol, i és la distòpia i no la utopia dels grans somnis, la que fa rebels les paraules i els actes. La tensió entre democràcia i autoritarismes, tan vigent als anys 30, a les portes de 2020 emergeix com una necessària crida d’atenció. Catalunya i la llengua, les imposicions i l’imperialisme. Ordenants contra ordenats. I la literatura fent camí en un món fantàstic o grotesc.

La biblioteca Santiago Rusinyol de Sitges acull aquest dimarts 15 d’octubre (18.30h) la presentació del llibre Sobre el feixisme, l’exili i la llengua, amb Tessa Calders i Diana Coromines, filla i néta de Pere Calders, filòloga la primera, periodista i editora la segona. A més, durant l’acte es recordaran les estades de Calders a Sitges, on el seu pare hi tenia una botiga de fotografia i estiuejaven sovint. En una de les seves estades, durant la infantesa, va ser quan va guanyar un concurs de pintura infantil organitzat per l’Ajuntament, que encara conserva el seu quadre. Una afició a l’art, que sempre va acompanyar l’escriptor, que s’acomiadava el 1994, amb un article titulat, Tot suma. Doncs això. Una nova lectura imprescindible. Tot suma.