Secret Vida: el privilegi de veure Manel i Teenage Funclub a un pam de nas

GALERIA D'IMATGES

El millor capital d'un festival és la fidelitat i confiança dels seus seguidors, i la marca Vida ha aconseguit que sigui uns dels seus trets distintius. Altrament, no s'entendria que l'any passat es traguessin de la mànega un festival d'hivern de format inèdit, però molt arriscat, si no fos perquè els organitzadors comptaven precisament amb la fidelitat i la confiança que han conreat en les edicions del festival d'estiu . Un cartell a cegues, el del Secret Vida, per qui decideix anar-hi requereix a part de confiança a cegues, ganes de deixar-se en dur per propostes musicals eclèctiques i esperar alguna sorpresa de gran calibre.

Potser per això, l'any passat hi va haver certa decepció entre la concurrència. És totalment ingenu pensar que pugui aparèixer Neil Young o Daft Punk en una sala de 1.500 persones, amb un abonament de dos dies que ha costat, màxim, 70 euros. Però malgrat això, algú esperava molt més del cartell Secret de l'any passat, tot i la qualitat dels artistes. Els organitzadors van aprendre la lliçó i enguany ja van deixar caure algunes pistes que feien intuir que almenys hi hauria dos caps de cartell de primer nivell, i així ha sigut. L'edició d'aquest any del Secret Vida s'ha celebrat divendres i dissabte a la Finca Mas Solers amb dos regals sonats; els concerts de Manel i Teenage Funclub.

S'ha de reconèixer el mèrit de Sidback Produccions, organitzadors del Vida, de revaloritzar espais emblemàtics de la comarca, com la Masia d'en Cabanyes. I també és un encert pensar que la sumptuosa Sala Hispano Suiza pugui acollir un festival de petit format. I aquest és un altre regal. Arribar a la Finca Mas Solers per aquella llarga entrada amb de sortidors d'aigua il·luminats fa presagiar que et donaran un bon tracte. Però un cop a dins, a la recepció de marbre, elegant més no poder, entrar a la sala de moqueta tova i vermella, veure aquella immensa làmpada del s. XIX, i per postres prendre quelcom sense aglomeracions en aquella barra encoixinada, és com per dir: ara ja em podeu posar el concert que vulgueu.

La gent sap a què va al Secret. La majoria arriba a primera hora de la tarda, però se sap que els artistes importants tocaran avançada la nit. Divendres Maria Rodés va encetar el festival, seguida de Jealous of the Birds i Villagers, un altre dels plats forts de la nit, just abans de Manel, la gran sorpresa, tot i que algú els va veure per la plaça de la Vila. Els barcelonins estan presentant el seu darrer disc 'Per la bona gent' per això tothom va celebrar la seva aparició a l'escenari i poder veure'ls a un pam de nas és tot un luxe i un privilegi. A més ja van anunciar que estarien al Vida 2020. La nit es tancava amb Egosex, Putochinomaricón i Machinda DJ.

Una de les novetats d'enguany és que es poguessin comprar entrades per dia. Dissabte potser hi havia un pèl més de gent que divendres, i amb el bon regust de Manel, tot feia esperar que el cartell de dissabte no havia de ser pitjor. Per les pistes que s'havien donat en els darrers dies era un secret a veus que Teenage Fanclub seria el gran nom del festival. Tant Manel com aquest grup llegendari escocès poden omplir sales grans per allà on van. Tot un clàssic de l'indie pop dels 90, que dit en paraules del presentador de la nit, Ángel Carmona, periodista de Radio 3, "quan s'escrigui la història del pop obligatòriament s'haurà de parlar d'aquest grup". Passen els anys, i continuen sonant a la perfecció, amb aquell segell inconfusible de melodia i veus corals. Va ser un concert entranyable on no van faltar els seus grans hits. Dissabte també van tocar Clara Peya, County Line Runner, Bathazar, un grup belga que omple sales arreu d'Europa, Wooze, Ortiga, el soul de Seratones i els discs de Buffetlibre per acabar amb una gran festa.

Agradaran més o menys, i tindran el seu públic, però tenir dos grups de la talla de Manel, i Teenage Fanclub en un festival de petit format és una aposta molt alta, que a més serà una llavor per guanyar més confiança, si cal, als espectadors per futures edicions. El problema és que aquest festival Secret Vida, germà petit del de l'estiu, es proposa ser autosuficient econòmicament, fet que segurament marca molt en la diferència que hi ha entre els dos caps de cartell indiscutibles i la resta de grups. Equilibrar la qualitat del cartell del Secret Vida sense estirar de la cartera del germà gran serà complicat. És l'únic que es pot retreure a un festival de guant blanc a Mas Solers que ens ha deixat dos regals.