Judici a l'1-O, sentència per sedició i esclat al carrer

El judici als fets de la tardor del 2017 al Suprem ha marcat l'any 2019. Quatre mesos de sessions que acaben amb una sentència a l’octubre amb penes de fins a 13 anys de presó. La resolució fa esclatar el carrer amb múltiples mobilitzacions, algunes de caràcter pacífic i altres amb greus aldarulls a diferents ciutats. Junqueras s'emporta la pena més alta però acaba l’any amb la immunitat com a eurodiputat reconeguda pel TJUE, que obre la porta de l’Eurocambra a Puigdemont i Comín. També ha estat un any d'urnes amb dues eleccions a Espanya -que encara no té govern-, uns comicis municipals i uns altres d'europeus. L’emergència climàtica s'ha situat en l'agenda política i mediàtica i Rosalía s'ha confirmat com a fenomen amb dos Grammy llatins.

29 de gener: el Govern aprova el decret dels VTC. En ple debat sobre el model de mobilitat i enmig d'enfrontaments entre taxistes tradicionals i conductors de plataformes com Uber o Cabify a les portes del Mobile World Congress, l'executiu aprova un decret que imposa 15 minuts de precontractació als VTC. Uber i Cabify decideixen abandonar Barcelona, tot i que l'última torna uns mesos després. El TSJC tomba la iniciativa de l'Àrea Metropolitana de Barcelona d'allargar fins als 60 minuts el mínim de precontractació.

10 de febrer: La reunió entre els governs català i espanyol al Palau de Pedralbes al desembre de 2018 i l'entrada en escena d'un possible relator per a les negociacions sobre el conflicte amb Catalunya, enfurisma la dreta espanyola. Així, després de dies criticant els acords d'aquell desembre, PP, Cs i Vox convoquen una manifestació per la unitat d'Espanya que omple la plaça Colón de Madrid en la que és la primera foto de les tres dretes sense cap veto a Vox. La pressió desencadena molt els esdeveniments polítics de l'any. La Moncloa trenca les converses amb el Govern, els independentistes es neguen a donar suport als pressupostos de l'Estat, Pedro Sánchez convoca eleccions per a finals d'abril, i comença la llarga etapa de desencontres i d'absència de diàleg institucionals entre presidents.

12 de febrer: Comença el judici a 12 líders independentistes al Tribunal Suprem. Durant quatre mesos, en 52 sessions presidides pel jutge Manuel Marchena, declaren els acusats –nou d'ells en presó preventiva-, i 422 testimonis. El judici queda vist per a sentència al juny sense que les acusacions facin cap canvi en les acusacions. La fiscalia manté la rebel·lió.

15 d'abril: Crema la Catedral de Notre-Dame de París. L'agulla central s'esfondra i l'incendi descontrolat durant hores devasta l'emblemàtic monument. El president francès anuncia la reconstrucció de la catedral en cinc anys i una campanya per recollir fons a nivell internacional.

28 d'abril: Pedro Sánchez convoca eleccions al Congrés i al Senat per al 28-A. I a la cita amb les urnes les precedeix una campanya marcada especialment per la presència dels presos independentistes –en aquell moment en presó preventiva- encapçalant les llistes d'ERC i JxCat. Especial atenció mereixen les rodes de premsa que, per primer cop des de la seva reclusió, protagonitzen líders com Oriol Junqueras i Jordi Sánchez. Tots dos passen per l'ACN a través de videoconferència en una cita mediàtica que té repercussió internacional. El 28-A, ERC s’imposa a Catalunya i el PSOE de Pedro Sánchez a tot l'Estat, frenant la possibilitat d'un govern de dretes. Però les negociacions per a la investidura fracassen pel desacord entre els socialistes i Podem, provocant una sessió fallida al juliol que ja no es pot reprendre al setembre.

26 de març: Nissan anuncia que vol acomiadar 600 treballadors. La companyia i els sindicats pacten les condicions de sortida, però la reducció de la plantilla s'emmarca en un procés d'augment generalitzat dels ERO a la indústria catalana, amb una crescuda del 38% i acomiadaments a empreses com MON-Pa, Prysmian Group, TE Connectivity, Amplifon, Jocavi o Bayer. Caixabank pacta el seu ERO per 2.023 treballadors al maig. Ryanair anuncia la intenció de tancar la seva base a Girona però acaba pactant amb els treballadors un canvi de contracte amb fixos discontinu que investiga Inspecció de Treball.

8 de maig: L'independentisme guanya les eleccions a la Cambra de Comerç. En un resultat històric i que sacseja els estaments empresarials, la candidatura d'Eines de País, impulsada per l'ANC, guanya amb contundència els comicis a la Cambra, i Joan Canadell és elegit nou president en substitució de Miquel Valls. Canadell es compromet a ser "inclusiu" i com a president de la Cambra diu que l'ens farà un "gir de 180 graus" i deixarà "d'estar mirant sempre a Madrid".

21 de maig: La sessió constitutiva del Congrés i del Senat torna a tenir en els presos independentistes el principal focus polític i mediàtic. Oriol Junqueras, Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull al Congrés, i Raül Romeva al Senat poden seure als seus escons i prendre formalment possessió de les seves actes després de sortir momentàniament de la seva presó preventiva, centrant gran part de l'atenció en l'arrencada de legislatura. Són molt comentades les breus converses entre els independentistes i altres líders o diputats, i especialment la de Pedro Sánchez i Oriol Junqueras; així com les mirades i menyspreus que tenen de les files del PP, Cs i Vox. En paral·lel, per primer cop a la història dos catalans es fan amb la presidència del Congrés, Meritxell Batet, i del Senat, Manuel Cruz. Aquest últim va arribar al càrrec després que fos impossible fer senador al líder del PSC, Miquel Iceta, per convertir-lo en president de la cambra alta, tal com pretenia el PSOE.

26 de maig: Les eleccions municipals –que se celebren el mateix dia que les europees- deixen resultats sorprenents en algunes de les ciutats més grans de Catalunya. A Barcelona, el cap de llista d'ERC, Ernest Maragall, s’imposa per només un regidor a l'alcaldessa Ada Colau, dels comuns. Tot i això, les negociacions per a l'alcaldia deixen el republicà a l'oposició després que Colau pacti amb el PSC i aconegueixi el suport dels dos regidors del partit de Manuel Valls, que participa en l'operació per evitar un alcalde independentista. L'increment de vot a ERC en aquestes municipals, però, és generalitzat, aconseguint que per primer cop els republicans guanyin i obtinguin l'alcaldia de Tarragona i Lleida, amb Pau Ricomà i Miquel Pueyo respectivament. Girona continua en mans de JxCat amb l'alcaldessa Marta Madrenas.

26 de maig: Relleu a la cúpula de la Unió Europea. Les eleccions al Parlament Europeu deixen la cambra més fragmentada de la història, i els dos grans partits, populars i socialdemòcrates, necessiten liberals i verds per assolir majories. L'italià socialdemòcrata David Sassoli substitueix Antonio Tajani al capdavant de la presidència del Parlament. Els líders europeus fulminen el sistema del 'spitzenkandidat' i escullen l'alemanya Ursula von der Leyen com a substituta de Juncker a la Comissió. El liberal belga Charles Michel és elegit per substituir Tusk al Consell, i pel BCE s'escull a la francesa Christine Lagarde. Josep Borrell obté el càrrec d'Alt Representant de la Diplomàcia Europea.

12 de juny: El Doctor Music cancel·la la seva edició de retorn, prevista inicialment a Escalarre el mes de juliol. La decisió arriba després del polèmic trasllat del certamen al Circuit de Barcelona–Catalunya de Montmeló per la prohibició de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que va provocar que gran part dels assistents retornessin els abonaments. Al juliol, una vaga de 'riggers' de Fira de Barcelona va posar en escac el Sónar, que finalment es va poder celebrar amb normalitat.

26 de juny: Un foc crema a tota velocitat i calcina 5.046 hectàrees d'arbrat, matolls i conreus a municipis de la Ribera d'Ebre, el Segrià i les Garrigues. Els Bombers triguen 11 dies a apagar el foc, que va provocar importants danys a l'economia de la zona, centrada en l'agricultura i la ramaderia.

23 de setembre: La Guàrdia Civil deté nou membres dels CDR per ordre de l'Audiència Nacional acusats de planejar accions violentes i tenir precursors d'explosius. L'operació es fa en municipis com Sabadell, Sant Fost de Campsentelles i Sant Vicenç de Torelló, entre d'altres. Set d'ells acaben empresonats a Soto del Real acusats de terrorisme. Segons el sumari, preparaven accions per reaccionar a la sentència del Suprem, com una ocupació del Parlament. Cinc d’ells van quedar en llibertat a finals de desembre després de pagar una fiança.

14 d'octubre: El Tribunal Suprem fa pública la sentència del judici de l'1-O: 13 anys de presó per a Junqueras, 12 per a Turull, Romeva i Bassa, 11,5 per a Forcadell i 10,5 per a Forn i Rull. La rebel·lió que demanava la fiscalia cau, però tots ells són condemnats per sedició i Junqueras, Turull, Romeva i Bassa també per malversació. En canvi, Mundó, Borràs i Vila no entren a presó i són inhabilitats per desobediència. Amb la sentència sobre la taula, el jutge Llarena reactiva l'euroordre contra Carles Puigdemont. I el carrer esclata: comencen jornades mobilitzacions, algunes pacífiques i reivindicatives, altres amb aldarulls, detencions i càrregues policials que posen la policia i el conseller Miquel Buch en el punt de mira. El 18 d'octubre se celebra una vaga general que acaba amb una batalla campal al centre de Barcelona.

22 d’octubre: Unes intenses pluges desborden rius i provoquen grans destrosses a municipis sobretot de la Conca de Barberà i les Garrigues. Com a conseqüència dels aiguats, cinc persones perden la vida. Es tracta de dos ocupants d’un vehicle que passaven per l’Espluga de Francolí, un veí d’un bungalou de Vilaverd, un sensesostre de la Pobla de Mafumet i un home que va ser arrossegat per la riera d’Arenys de Munt. Dues persones més continuen desaparegudes.

24 d'octubre: Després d'un llarg procés judicial que va enfrontar el govern espanyol i la família Franco, les restes del dictador són exhumades del Valle de los Caídos 44 anys després i traslladades al cementiri de Mingorrubio.

31 d'octubre: L'Audiència de Barcelona condemna per abús sexual i no per agressió cinc acusats de la violació en grup d'una menor a Manresa el 2016. Els imposa penes d'entre 10 i 12 anys de presó. Dos d'ells fugen després de conèixer la sentència. L'any també ha estat marcat per altres violacions en grup, com ara la que va patir una noia de 18 anys el 3 de febrer en una nau ocupada a Sabadell. Nou homes van ser detinguts per aquests fets, amb dos en presó preventiva i un fugit. També a Manresa, els Mossos van detenir dos homes per una violació en grup a una menor de 17 anys el 17 de novembre. Una tercera persona va participar en els fets però no ha estat identificada.

10 de novembre: La tercera cita electoral de l'any arriba per la repetició dels comicis a Espanya. El fracàs de les negociacions fa que no hi hagi més remei que tornar a les urnes el 10 de novembre per escollir diputats i senadors. Les eleccions acaben suposant la segona victòria del PSOE i de Pedro Sánchez, tot i que amb un lleuger retrocés en escons, en contra del que esperava el socialista. Amb tot, les sorpreses venen més aviat per la dreta. Si el 28-A Vox es converteix en l'entrada revelació per ser el retorn de la ultradreta a les institucions espanyoles, el 10-N aprofiten la situació per convertir-se en tercera força amb un grup de 52 diputats de l'extrema dreta. Això, sumat a la recuperació i increment de suports que experimenta el PP, deixa Cs com a protagonista d'una forta patacada. El partit d'Albert Rivera perd 47 diputats i es queda amb només 10 escons, convertint-se en irrellevant en l'aritmètica del Congrés. Aquest resultat provoca que al dia següent de les eleccions Rivera dimiteixi i abandoni la política, juntament amb gran part dels seus dirigents de confiança, deixant el partit en mans d'Inés Arrimadas.

15 de novembre: Rosalía regna a la cerimònia dels Grammy Llatins i s'endú cinc dels set premis als quals aspirava. Tres mesos abans, la cantant catalana guanya dos premis MTV i sorprèn publicant la seva primera cançó en català, 'Milionària'. Manel treu nou disc que torna a ser líder de vendes a l’Estat i Txarango anuncia la seva retirada després d’un nou treball i una gira.

18 de novembre: El president de la Generalitat, Quim Torra, al banc dels acusats per ser jutjat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un delicte de desobediència. El president està acusat de desobeir resolucions de la Junta Electoral Central (JEC) que li demanen retirar llaços grocs de les dependències de la Generalitat. El 19 de desembre, el tribunal el condemna a un any i mig d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros. Torra anuncia un recurs al Suprem.

6 de desembre: La jove activista sueca Greta Thunberg viatja a Madrid, ciutat que ha acollit la Cimera del Clima de l'ONU. Thunberg ha estat la imatge de moviments com Friday for Future per reclamar accions contra l'emergència climàtica i que han protagonitzats protestes al llarg de tot l'any. A Catalunya, l’estiu registra onades de calor i en algunes zones, com les de Ponent, se superen els 40 graus.

10 de desembre: La repetició electoral a Espanya deixa el Congrés més fragmentat de la història i una aritmètica que força a Pedro Sánchez a optar entre cridar al pacte al PP o sumar amb Podem, els partits territorials i els independentistes d'ERC. El socialista aviat ho té clar i pocs dies després de les eleccions ja anuncia un preacord amb la formació d'esquerres de Pablo Iglesias. A partir d'aquí, l'atenció mediàtica i política se centra en ERC que, en contra del que va passar després del 28-A, opta per negociar i intentar arrencar compromisos al PSOE si vol el seu suport. La sentència de l'1-O i la decisió del TJUE sobre la immunitat d'Oriol Junqueras endureixen la posició dels republicans, que igualment mantenen la voluntat de col·laborar amb Sánchez a canvi d'establir mecanismes de resolució del conflicte polític. Això, però, provoca tensions i crítiques de sectors independentistes de JxCat i la CUP, que opten per no apropar-se massa al PSOE. Els socialistes i ERC protagonitzen diverses reunions públiques a Madrid i a Barcelona, com la que tenen a la seu de l'AMB el 10 de desembre. Tot i la urgència del PSOE per tancar un acord i investir Sánchez abans d'acabar l'any, el ritme d'ERC impedeix que l'episodi desemboqui en un pacte signat aquest any. Les converses continuaran, asseguren PSOE i ERC.

11 de desembre: El jutjat número 1 de Barbastre ordena la devolució "immediata" de les 111 obres d'art de la Franja que estan al Museu de Lleida a les parròquies de la diòcesi de Barbastre-Montsó. La sentència es fa pública quan es compleixen dos anys de l'entrada policial al Museu de Lleida per endur-se les 44 obres de Sixena en litigi.

12 de desembre: Boris Johnson guanya la majoria absoluta al Regne Unit i té via lliure per activar el Brexit el 2020 després de gairebé un any de retard i discussions internes a Westminster. Amb el Brexit confirmat, s'esvaeix una de les principals incerteses per als exportadors catalans. Segueixen, però, els problemes derivats de la guerra comercial dels Estats Units i els aranzels a productes agroalimentaris oli, vins, caves, formatges o fruita, amb un impacte per a Catalunya d'uns 26 milions d'euros.

19 de desembre: La justícia europea avala la immunitat de Junqueras i obre la porta al Parlament Europeu a Puigdemont i Comín, que ja tenen l’acreditació provisional com a eurodiputats. El 26 de maig, Carles Puigdemont guanya les eleccions europees a Catalunya i Comín i Junqueras també obtenen escó. Però els serveis jurídics de la cambra rebutgen acceptar-los com a membres perquè Espanya els exclou de la llista definitiva d'electes per no haver jurat la Constitució. Després d'una intensa batalla judicial, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) reconeix la immunitat a Junqueras i que el Suprem l’hauria d’haver alliberat per prendre possessió de l’acta o hauria d’haver demanat la suspensió de la immunitat a l’Eurocambra.