Identifiquen a Sitges l'ús de coves per part del linx ibèric durant la prehistòria

La cova del Gegant de Sitges és el primer lloc de la península Ibèrica on s’ha constatat l’ús reiterat d’una cova per part dels linxs ibèrics durant el paleolític. Ho assenyala una recerca de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), l’Institut de Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut Català de Paleontologia (ICP). L’estudi, publicat a 'Scientific Reports', del grup Nature, conclou que aquests animals van fer servir l’indret com a cau per refugiar les cries ara fa 30.000 anys. El linx és un carnívor força present als jaciments paleolítics de la península Ibèrica, però fins ara no s’havia descrit en detall l’ús que feien de les coves.

Les restes esquelètiques de linxs de diferents edats, juntament amb les restes de les preses que consumien, principalment conills i algunes aus, són els principals indicis que confirmen que els linxs van utilitzar la cova del Gegant. També s'hi han recuperat excrements dels linxs en estat fossilitzat, els quals han permès identificar què menjaven.

Els investigadors asseguren que l'espècie identificada a Sitges correspon a la mateixa que l’actual, el linx ibèric (Lynx pardinus), una de les espècies de felins més amenaçades del món. L'equip de recerca recorda que avui en dia la seva població es troba bàsicament a Andalusia, però també a Castella-la Manxa, Extremadura i una part de Portugal.

En el cas de Catalunya, el País Valencià i Aragó, no hi ha una població establerta, però les restes trobades a Sitges constaten que nombrosos exemplars de l'espècie van ser a la zona en el passat. Els investigadors apunten que probablement la pressió de l'home va ser la causa de la seva desaparició, malgrat el tipus de territori hauria estat idoni per a ells, tenint en compte les condicions climàtiques, del terreny i dels ecosistemes.

Fins ara, biòlegs i etòlegs han estudiat els hàbitats, el comportament i les pautes alimentàries dels linxs vius en l’actualitat. No obstant això, els investigadors apunten que aquests estudis tenen l'inconvenient que els linxs viuen sota una gran pressió humana, de manera que els seus comportaments poden estar condicionats. Ara, en canvi, la recerca feta a la cova del Gegant ha permès estudiar les pautes d’una comunitat de l'època paleolítica, en un moment en què la pressió de l'home sobre el medi era escassa.

Els investigadors destaquen que el nou estudi obre noves perspectives per al coneixement d'aquests animals. En primer lloc, perquè la seva presència en altres jaciments pot ser també resultat de l’aprofitament de les coves com a cau. I, d'altra banda, perquè l’abundància de restes de conills i d’ocells en determinats jaciments també podria ser el resultat de l’activitat dels linxs i no d’altres agents que s’havien proposat fins ara, com els humans prehistòrics.

Segons l'equip de recerca, la singularitat de la cova del Gegant de Sitges es deu al fet que les restes s’han acumulat en un sol horitzó i que no han estat modificades substancialment per cap altre carnívor. Això permet determinar diverses característiques per identificar per primer cop els caus de linxs: hi abunden restes de conills i d’ocells, hi ha nombroses restes òssies de linxs de diferents edats, una determinada fracturació dels ossos llargs dels conills, i empremtes de mossegades en els ossos de les preses.

La cova del Gegant, indret clau en la prehistòria

La cova del Gegant és a primera línia de mar a Sitges i és coneguda per ser una de les cavitats que ha proporcionat més restes humanes de neandertals de tot el nord-est peninsular, recorda l'equip científic. Actualment està parcialment inundada a causa de les variacions del nivell del mar. Els investigadors recorden que, fa 30.000 anys, quan hi van viure els linxs, el clima era més fred que l’actual i el nivell del mar era entre 80 i 120 metres per sota del d'ara.

En aquesta cova s'hi fan excavacions des del 2007 a càrrec del Grup de Recerca del Quaternari-SERP de la Universitat de Barcelona i dirigides per Montserrat Sanz i Joan Daura, finançades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Aquest darrer estudi s’ha desenvolupat dins el projecte TaphEN, una xarxa internacional per a la recerca sobre tafonomia. L'estudi el signen Antonio Rodríguez-Hidalgo (Universitat Complutense de Madrid, IPHES), Montserrat Sanz i Joan Daura (Universitat de Barcelona), i Antonio Sánchez Marcos (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, ICP).