Els museus de Sitges i el Pau Casals ofereixen un innovador programa per millorar l'estat emocional dels sanitaris

Les conseqüències d'una crisi sanitària sense precedents generada per la COVID-19 tenen múltiples col·lectius afectats. Efectes que, evidentment, també han deixat empremta en els professionals sanitaris, la salut emocional dels quals ha quedat afectada, en menor o major grau, i amb seqüeles difícils de preveure si no s’actua efectivament.

El Departament de Salut i l'Institut Català de la Salut (ICS), amb la col·laboració del Departament de Cultura, proposa al col·lectiu sanitari una proposta basada en l’ús dels museus com a entorns de reflexió i millora el benestar emocional.

Es tracta d’una iniciativa, pionera a nivell internacional, plantejada tenint en compte les característiques particulars del col·lectiu sanitari pel que fa a l’autopercepció de salut i necessitat d’autocura. Així, el programa busca complementar l’actual oferta de suport psicològic i emocional que ofereix l’ICS mitjançant una activitat de tipus comunitari fora de l’àmbit assistencial formal.

La participació a Recuperart-19 serà completament anònima, gratuita i de fàcil accés ja que des de l’inici del programa hi participen museus de totes les regions sanitàries de Catalunya. En aquest sentit, en un primer desplegament hi participen 16 museus de totes les regions sanitàries i està previst que aquest nombre de centres s’incrementi un cop avaluada la primera fase.

El programa està concebut per realitzar-se de forma individual i autònoma i se centra en la prevenció i gestió de possibles quadres d’ansietat, depressió o fins i tot lleus manifestacions d'estrès posttraumàtic associats a la seva activitat professional durant la crisi del nou coronavirus.

Per participar-hi només caldrà que els professionals sanitaris s’acreditin mostrant la seva identificació professional a qualsevol dels museus participants, que els hi oferiran l’entrada gratuita. Tot seguit se’ls hi proporcionarà un quadern especialment elaborat per l’activitat i una fitxa amb una relació d’obres del museu sobre les quals pivotarà la intervenció. Aquesta llibreta serà la guia per seguir l’activitat, que serà autoguiada, i detalla instruccions i pautes per al participant. La proposta d’activitats se centra en exercicis d’atenció plena, concentració, focalització, associació cognitiva, creativitat, escriptura, dibuix i reflexió. L’activitat podrà realitzar-se als museus participants a partir de la primera setmana de juliol.

Des del punt de vista clínic ha estat dissenyat pel Servei i Grup de recerca de psiquiatria, salut mental i addiccions del Campus Vall d’Hebron, encapçalat pel Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga, un dels dos directors del programa juntament amb Guillem d’Efak Fullana Ferré, coordinador de l’Estratègia d’Arts en Salut de l’ICS. Ramos-Quiroga ha subratllat que “Entenem el museu com un espai terapèutic, comunitari i integrador, i aquesta activitat busca activar recursos personals per afavorir efectes positius en l'estat anímic”.

Precisament el programa Recuperart-19 s’emmarca en un marc estratègic de l’organització que explora les aplicacions de les arts a l’àmbit de la salut al fil de l’afirmació de la pròpia Organització Mundial de la Salut (OMS) que, després de revisar-ne l’evidència, conclou que “les arts poden jugar un paper important en la prevenció i el tractament de la malaltia, la promoció de la salut durant tot el cicle vital de les persones”.

De fet, Vall d’Hebron i l’MNAC ja van signar al febrer del 2019 un acord de col·laboració que va concretar-se en una intervenció, dirigida pel propi Dr. Ramos-Quiroga, centrada en dones amb trastorn per estrès posttraumàtic, d’origen cultural divers (immigrants o refugiades) i en situació de vulnerabilitat social. L’acció va combinar noves estratègies didàctiques del Museu Nacional i els principis d’intervenció terapèutica pel suport emocional a situacions de fragilitat de la dona establertes per l’equip de Psiquiatria de Vall d’Hebron.

En el cas de Recuperat-19 però, els destinataris de la intervenció seran els propis professionals sanitaris, un dels elements innovadors del projecte i que el situa a l’avantguarda de la disciplina internacionalment coneguda com Arts in Health. De fet, un objectiu secundari del projecte és avaluar integralment els resultats de la intervenció “per tal d’ampliar la base d’evidència de les estratègies Arts en Salut” segons ha explicat el coordinador de l’estratègia d’Arts en Salut de l’ICS, Guillem d’Efak.

Per la seva banda, Josep Maria Argimon, director de l’ICS, ha volgut ressaltar que la creació d’aquest projecte que  “complementa les accions que ja tenim engegades a la institució per ajudar a millorar la salut emocional dels professionals sanitaris”. El lideratge de l’ICS en  projectes Arts en Salut es ratifica dins l’estructura de l’organització en un programa assistencial d’expertesa  (PADEICS). Amb aquesta acció, professionals de diferents disciplines i àmbits territorials posen en comú el seu coneixement per impulsar projectes transversals i comuns d’arts en salut.

Un exemple ja en fase de disseny, juntament amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya i el Departament de Cultura, és el disseny de tres projectes pilot d’arts en salut centrats, en aquest cas en l’àmbit de l’atenció primària. Conjuntament amb els centres d’atenció primària de Figueres, Cerdanyola del Vallès i Cardedeu i els museus de l’Empordà, d’Art de Cerdanyola i Tomàs Balvey de Cardedeu, respectivament, aborden diferents objectius de salut des de l’àmbit comunitari.

Durant l’acte, la consellera del Departament de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha valorat molt positivament la iniciativa i ha destacat el paper guaridor de la cultura i el potencial dels museus catalans per millorar la salut i el benestar de la població. “En aquests temps d’incertesa, la cultura ens dona la força que necessitem. Els museus catalans són espais segurs i saludables, llocs d’acollida per a tota la ciutadania. Amb aquesta mesura, en què tornem a col·laborar amb el Departament de Salut, es vol ajudar les persones que es troben amb dificultats, per curar el seu esperit i la seva ment. Volem ajudar totes les persones que han salvat vides durant el confinament. La cultura es posa en primera línia per salvar els qui han estat en primera línia per salvar vides. Durant setmanes hem vist la cultura a través de pantalles. Ara en podem tornar a gaudir en persona, en viu, en primera persona, i els museus són llocs molt segurs, faig una crida a tothom perquè hi vagi”.

La consellera Alba Vergés ha destacat l’aposta clara per la sinergia entre Salut i Cultura:  “Amb les arts podem fer grans coses”. I també ha incidit en la necessitat de “cuidar les persones que han tingut cura de nosaltres i que n’han de seguir tenint”. “La gestió emocional ara és clau per a tot el personal sanitari, el projecte ens apropa a la societat, té cura dels professionals i ens ajuda a col·laborar amb ells”. Recuperart-19 també “és un projecte de benestar emocional que ens ajuda a trencar amb l’estigma dels problemes de salut mental”, ha afegit Vergés.

LLISTA DELS MUSEUS PARTICIPANTS

- Museu de l'Empordà, Figueres

- Museu d'Art de Cerdanyola

- Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu

- Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

- Museu de L'Hospitalet

- Museu Pau Casals, El Vendrell

- Museu de Tortosa: Històric i arqueològic de les Terres de l'Ebre

- Museu Episcopal de Vic

- Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal

- Centre d'Art La Panera, Lleida

- Ecomuseu de les Valls d'Àneu, Esterri d’Àneu

- Museu d'Art Modern de Tarragona

- Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia

- Museu d'Art de Girona

- Museu de la Garrotxa, Olot

- Museus de Sitges