El primer Armand Cardona Torrandell

El dia 13 de març de 2020 s’havia d’inaugurar al Centre d’Art Contemporani LA SALA, de Vilanova i la Geltrú, l’exposició Armand Cardona Torrandell. Retaules de les gents, barcos, màquines, gats. 1956-1959. El confinament per la Covid-19 ho va impedir, i no ha estat fins al desconfinament que ha estat possible l’obertura de la mostra coordinada per Xavier Capdet.

L’exposició de La Sala té com a objectiu de commemorar el 25è. aniversari de la seva mort amb una mostra de peces escollides de la que es considera la primera època d’Armand Cardona Torrandell, un pintor de talent que va aparèixer a la llum amb un llenguatge propi que no faria més que consolidar-se amb el temps.     

A la primavera de l’any 1957, Armand Cardona Torrandell (1928-1995) va fer la seva primera gran exposició a les Galeries Laietanes de Barcelona. Hi va presentar el seu primer cicle pictòric: Retaules de les gents. Aquesta posada de llarg va ser tot un èxit i de seguida crítica va considerar Cardona Torrandell una promesa en el camp de la plàstica del moment. El pintor no havia passat per cap escola, era un artista autodidacta. Havia agafat llapis i bolígrafs des de molt jovenet i dibuixava històries de mariners. Nascut a Barcelona i passant per Sant Pau d’Ordal (els pares eren mestres), des de l’any 1933 vivia a Vilanova i la Geltrú. La vida marinera era el seu escenari principal, i així és com va començar a dibuixar barques, gats i tertúlies de pescadors, temes que va anar sofisticant amb la seva tècnica pictòrica experimental que tant recorda la dels retaules, realitzats de manera més fosca en aquesta primera època, esclarint-se com més avançava en el temps, si bé mai no va abandonar un cert barroquisme en la composició dels quadres, com si els espais buits li provoquessin una mena de basarda còsmica.

A més de esplèndides peces pertanyents al cicle Retaules de les gents, que traslladen els espectadors a un imaginari que podria ser el del segle XIII si bé passat pel sedàs de la imaginació pictòrica de Cardona Torrandell, a LA SALA s’hi exposa un recordatori visual dels cicles que van precedir els Retaules: barques, gats i màquines amb els seus complicats i enrevessats mecanismes, i, encara, una bona col·lecció dels rostres realitzats en tremp en blanc i negre, a penes acolorits. Són rostres com vinguts d’un altre món, ja que sempre apareixen amb els ulls tancats o, si apareixen amb els ulls oberts tenen les ninetes buides, com encegades, una constant que es mantindrà tot al llarg de la seva carrera artística. Són figures intemporals de les cares del dolor de la vida, rostres que proclamen la marginació, el sofriment psíquic, la desesperança, la intempèrie existencial, el dolor de la passió i mort de Crist, la tragèdia dels penjats, dels ofegats, dels ajusticiats. Aquestes figures que en el seu vessant en color a vegades recorden les de George Rouault, pintor fauvista i expressionista, l’obra plàstica de Cardona Torrandell ja des dels inicis té un estil inconfusible que el distingeix clarament entre els seus coetanis.

Fruit d’un esperit indòmit que mai no va deixar l’experimentació, la recerca, el pintor Cardona Torrandell va fer-se un lloc destacable dins l’art d’avantguarda. En la seva primera època que ara es pot resseguir en l’exposició de LA SALA, Cardona Torrandell mostra ja el que seria el caràcter pictòric que el defineix sense esgotar-lo, ja que les seves obres presenten diverses capes de lectura visual sempre impregnades d’un discurs literari de fons. Lector voraç i compromès amb l’entorn que el feia solidari de les víctimes de totes les causes injustes, Cardona Torrandell reflecteix el seu caràcter fort i apassionat en unes pintures que en el moment d’assolir la seva maduresa creativa, en una escala bigarrada de colors, algunes van arribar a ser tan esclatants, tan enlluernadores com un mosaic bizantí.