Gairebé el 70% dels vídeos amb publicitat de joguines difosos a internet presenten estereotips de gènere

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) alerta que un 68% dels vídeos amb publicitat de joguines difosos a internet presenten estereotips de gènere. Ho diu un estudi sobre la publicitat de joguines durant la campanya de Nadal, on constata que aquesta xifra dobla la de la televisió lineal (35%). El percentatge és encara més elevat en els vídeos protagonitzats pels 'influencers' infantils, on 9 de cada 10 presenten estereotips. Els informes alerten també que el 75% de la publicitat sobre joguines analitzada en aquestes plataformes no inclou cap advertiment sobre el caràcter comercial del contingut (vídeos amb més de 21 milions de visualitzacions). En la resta, els missatges no són homogenis i s'utilitzen fórmules dispars.

Així, plataformes i xarxes presenten una proporció important de publicitat que resulta difícilment recognoscible per als infants, atès que no està identificada i s'integra en el relat audiovisual. A més, en un de cada 10 anuncis, conté elements que poden confondre els infants sobre les característiques reals de la joguina.

Una altra conclusió dels informes del CAC és la constatació que una part creixent de la publicitat de joguines s'ha desplaçat de la televisió als nous mitjans distribuïts per internet. Així, en la campanya de Nadal 2020-2021, mentre el nombre d'anuncis de joguines a la televisió s'ha reduït a una tercera part de la que hi havia fa dos anys, les dades de visualitzacions de cinc dels 'influencers' infantils han crescut un 45%.

El president del CAC, Roger Loppacher, creu que els infants i adolescents es troben davant d'una situació de "desprotecció molt greu", ja que molts dels vídeos dels 'influencers' són, en realitat, "publicitat". Segons Loppacher la publicitat està passant d'uns mitjans molt regulats, com és la ràdio i la televisió, a un nou entorn digital. "El resultat és que els menors reben un impacte publicitari d'una intensitat elevada i amb una alta presència d'estereotips de gènere", ha avisat.

En aquest sentit, creu que fan falta "les normes de protecció" per als menors que s'apliquen "en els mitjans tradicionals", apel·lant també a la responsabilitat dels fabricants, de les plataformes i dels 'influencers' per redreçar la situació. Per això, el CAC s'ha adreçat a les empreses prestadores del servei per instar-les a informar les persones usuàries quan un vídeo contingui publicitat.

En l'informe 'La publicitat de joguines en plataformes i xarxes socials durant la campanya de Nadal 2020-2021', el CAC ha analitzat 100 vídeos amb continguts publicitaris de joguines publicats a 25 perfils a YouTube, Facebook, Instagram, TikTok i Twitter. Els canals analitzats, tots ubicats a l'estat espanyol, tenen més de 31 milions de visualitzacions. Estan enquadrats en tres tipus: els protagonitzats per 'influencers infantils', els centrats en la recreació d'històries protagonitzades per joguines i aquells que comercialitzen una marca de joguines o una joguina concreta. Tots els vídeos tenen com a llengua vehicular el castellà, tot i que el 16% pertanyen a generadors de continguts radicats a Catalunya.

Prop de la meitat dels vídeos, el 45%, inclou la participació de persones que exploten l'especial relació de confiança que generen en l'audiència infantil. En 4 de cada 10 vídeos s'hi inclou la presència d'un o més elements susceptibles d'induir a error els infants sobre les característiques de les joguines. Per exemple, s'atribueixen moviment i parla a les joguines quan no formen part de les seves capacitats, es presenten ficcions animades o se les dota d'efectes visuals i sonors que no són reals.

Pel que fa als estereotips de gènere, xarxes i plataformes segreguen el joc dels infants segons el gènere de la persona protagonista del canal o perfil. A elles se'ls ofereixen joguines que permeten recrear situacions de cura de les persones o de mascotes en un entorn rosa o de colors pastel (en el 74,4% dels vídeos); a ells, joguines que impliquen acció i que es presenten amb colors vius o foscos (57,9%).

Els estereotips a la televisió

L'informe mostra una disminució de la representació d'estereotips de gènere, que se situa en el 35% dels espots analitzats. Això suposa que la publicitat de joguines en l'entorn digital té gairebé el doble d'estereotips de gènere (68%) que en l'entorn televisiu.

Enguany, l'emissió de publicitat de joguines ha estat molt inferior a la registrada els anys anteriors, comptabilitzant-se 60 espots diferents emesos a Televisió de Catalunya i cap a 8tv. Així, s'emet un 44% menys de publicitat de joguines que l'any passat i un 67,7% menys que fa dos anys. Pel que fa a l'idioma, un 65% dels espots s'emeten en llengua castellana i un 35%, en llengua catalana.

Els jocs de taula són, per primera vegada, la tipologia de joguines de la qual es fa més publicitat. Enguany suposen el 25% del total, la qual cosa reflecteix l'interès creixent en un any marcat per la pandèmia i el confinament. Això ha fet que la majoria de les comunicacions comercials (el 55,6%) mostressin nenes i nens conjuntament en un mateix espot.

En aquest sentit, l'increment de la publicitat dels jocs de taula ha repercutit en un descens en la presència de representacions d'estereotips de gènere. En termes generals, els espots amb participació mixta (com és el cas d'aquests jocs) es caracteritzen per presentar una narrativa més igualitària.

Tanmateix, el relat publicitari continua sent especialment estereotipat per a les nenes: 8 de cada 10 representacions d'estereotips són femenines. Són tres els més repetits: nenes que només juguen amb nenes, nenes que adopten el rol de mare en el joc i nenes que juguen a nines. En 9 de cada 10 ocasions els espots anuncien ninots, nines o representacions d'animals i mascotes. A la nena, doncs, bàsicament se li ofereixen joguines amb les quals pugui desenvolupar rols de maternitat i de cura.

Els espots protagonitzats per nens anuncien principalment ninots i figuretes que simulen situacions bèl·liques i d'acció (60%), on predominen els blaus foscos (60%). El llenguatge oral que apareix en aquestes formes publicitàries també divergeix segons en qui recaigui el protagonisme de la trama.