La Fundació Fenosa presenta una exposició sobre l’amistat entre l’escultor i el poeta Josep Carner. Ajuntament del Vendrell
Redacció |
El Vendrell
03-03-2021 18:46
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Amb motiu de l’ ANY CARNER, que commemora els 50 anys de la mort del “Príncep dels poetes”, la Fundació Apel·les Fenosa presenta l’exposició JOSEP CARNER I ELS JOCS FLORALS DE LA LLENGUA CATALANA, PARÍS, 1948, que recorda l’amistat entre el poeta i l’escultor. En aquest esdeveniment, Nicole Fenosa va ser triada per Mercè Rodoreda com la Reina dels Jocs Florals. El vestit va ser dissenyat per l’escultor Joan Rebull.
L’exposició està ja oberta a la seu de la Fundació Apel·les Fenosa, C/ Major, 25, del Vendrell, fins a finals d’abril de 2021. Quan sigui permès es farà un acte d’homenatge a Josep Carner amb la participació del comissari de l’ANY CARNER, el professor Jaume Coll, i Òmnium Cultural, amb lectures de poemes de Carner i música de violinistes relacionada amb el poema “L’ Hamadríade del violí”.
L’HAMADRIADE DEL VIOLÍ
Josep Carner i Fenosa es troben a París l’any 1948 i comparteixen la proximitat amb Mercè Rodoreda i Armand Obiols, i iniciatives com la Revista de Catalunya, i, òbviament, els Jocs Florals de la Llengua Catalana, que Carner presideix.
L’any 1948 Fenosa fa el retrat de Carner, i d’ençà d’aquests moments la seva relació és més estreta. Carner li envia el poema de “L’hamadríade del violí”, que Fenosa publica en diversos catàlegs i llibres, i tots dos es veuen quan el poeta visita París.
El poema està inspirat en l’obra “Violoniste”, que va ser exposada per primera vegada l’any 1946 a la Galeria Jacques Dubourg de París, on Carner la va veure per primera vegada. Va ser publicat per primera vegada a la Revista de Catalunya, i Fenosa va fer-lo servir en moltes de les seves publicacions... al catàleg de l’exposició de la Galeria Jardin de Barcelona, 1957; a les Obres completes de Josep Carner , I: Poesia. Barcelona: Selecta, 1957, a l’edició feta per Joan Gili l’any 1964; a la primera gran monografia sobre Fenosa, editada a Barcelona l’any 1969 per Polígrafa, sota la direcció de Joan Perucho i escrita per Raymond Cogniat, incorporat al catàleg de l’exposició de Fenosa a la Sala Gaspar de Barcelona l’ any 1969. També va ser traduït al francès a la revista SUD l’any 1976 i al llibre escrit per Jean Leymarie, i editat per Skira, l’any 1993.
ELS JOCS FLORALS DE LA LLENGUA CATALANA A PARÍS, 1948
Abans dels Jocs Florals de París de 1948, es van celebrar a l’exili el 1941 a Buenos Aires, el 1942 a Ciutat de Mèxic, el 1943 a Santiago de Xile, el 1944 a L’ Havana, el 1945 a Bogotà, el 1946 a Montpellier i el 1947 a Londres.
Els Jocs es varen celebrar a l’amfiteatre de la Sorbonne de París el 7 de novembre de 1948, sota la presidència de Josep Carner i amb un jurat composat pel mateix poeta i Just Cabot, Jean Cassou, Pierre Fouché, Josep Quero i Molares, Mario Roques.
MERCÈ RODOREDA
L’exposició recorda el vincle estret entre Rodoreda i Fenosa, fins al punt que la concentració de l’escriptora en el Món d’Ulisses va influenciar Fenosa en el cicle d’escultures dedicades a l’Odisea.
A principis de 1947, Mercè Rodoreda pogué deixar la feina de cosidora per passar a treballar un altre cop com a col·laboradora a la Revista de Catalunya. A banda de publicar durant aquell any narracions a les diverses edicions de la revista.
L'any 1947, als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Londres, guanyà la seva primera Flor Natural amb sis sonets. Amb el poema “Món d'Ulisses”, Rodoreda s'alçà per segon cop amb la Flor Natural dels Jocs Florals de 1948 a París, poema que fou publicat a la revista La Nostra Revista aquell mateix any.
Rodoreda pensà editar el poemari amb il·lustracions d’ Apel·les Fenosa. Es conserven només dos dibuixos de Penélope que s’exposen a la mostra.
PALAU I FABRE
Josep Palau i Fabre va obtenir un accèssit a la “Flor Natural” dels Jocs Florals amb el poemari “L’Aventura”. Resident a París, Palau havia visitat sovint l’estudi de Fenosa. D’aquesta època destaca la sèrie de dibuixos que l’escultor va fer per il·lustrar el Llibre d’Amic i Amat, que havia d’editar Pierre Berès l’any 1947 segons la traducció del seu amic Max Jacob. La revista Ariel ja va recollir aquesta iniciativa amb un text publicat per Josep Palau i Fabre. Aquest és l’esborrany de l’article, on destaca que Fenosa col·leccionava líquens.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!