Rosa Maria Ferré: “Les meves fotografies defineixen la meva manera d’entendre la vida i jo la veig de color”

La fotògrafa vilafranquina Maria Rosa Ferré és una dona autodidacta, lluitadora i amb actitud, des de petita té passió pel món de la fotografia, i després d’estar dedicada 40 anys en el sector  financer, l’any 2011 pren de nou la seva devoció fotogràfica i es dedica intensament, forma part de la seva vida. El seu estil és la fotografia paisatgística, ha fet 23 exposicions i té 180 premis.

Acaba de publicar el projecte “Pau Boada, un pintor de Vilafranca”. En quin moment i per què decideix explorar aquest pintor vilafranquí?

Durant el confinament vaig començar el projecte del pintor Pau Boada, l’he volgut fer visible, ja que està oblida’t, m’he trobat amb gent jove que no sabia qui era i això no podia ser. Em sap greu que pintors tan importants estiguin oblidats. Va néixer l’any 1910 i va morir el 1975, era una persona molt senzilla, no li agradava prodigar-se i va fer una obra extraordinària i moderna, una persona tan clàssica com ell va fer un treball tan diferent del que tocava en aquella època. En principi havia d’estar unes setmanes treballant en aquest projecte, però vaig estar dos mesos i mig, m’hi vaig endinsar fins al fons de la seva biografia, en els seus estudis, els treballs, a casa seva, on pintava, vaig visitar l’escola de Vilafranca que porta el seu nom, la plaça Pau Boada, he anat a veure obres que estan a llocs públics, i fins i tot vaig conèixer a la seva família. Les persones que coneixien al pintor vilafranquí o tenien alguna cosa d’ell per mostrar, m’han trucat i ho he fet possible. Per tant, he volgut donar a conèixer a tothom un pintor que no pot passar per desapercebut.

En què consisteix el projecte de fotografiar cases modernistes de Vilafranca?

En acabar el projecte de Pau Boada, vaig començar amb el Modernisme. He fet un treball sobre les cases modernistes de Vilafranca, en el qual he trobat 60 peces, 57 cases, dos panteons al cementiri i un carrer. No només és la foto sinó que he esbrinat sobre el respectiu context, en quin any es va crear, qui és l’arquitecte i quin va ser el motiu, intentar conèixer la història que hi ha darrere. El Modernisme va ser una època important al Penedès, la seva gent era benestant per les vinyes que tenien. A França, va començar a venir la fil·loxera i com que els francesos no podien vendre el raïm, la majoria el compraven a la comarca del Penedès, i així la gent va guanyar molts diners i van començar a fer-se cases majestuoses. En aquesta època, els indians i els americans que van venir des de Cuba, Argentina i Mèxic, van començar a arribar al Garraf -concretament a Sitges i a Vilanova i la Geltrú- i al Penedès, a partir d’aquí van començar a construir cases per demostrar que havien fet diners. Avui dia encara hi ha restes d’aquelles o almenys queden balcons i ferros forjats. És una època que em va semblar molt interessant de tocar.

Actualment està treballant en “El modernisme a Vilafranca” on fotografia carrers que porten nom de dona.

Sí, ara estic treballant en els carrers de Vilafranca que tenen nom de dones, considero que és molt important i com a dona em sento molt vinculada aquest projecte. Durant la meva vida laboral, per haver d’aconseguir càrrecs de responsabilitat, he lluitat moltíssim i he hagut de vèncer a molts problemes, només pel fet de ser una dona. Ara bé, de 360 carrers que hi ha a Vilafranca, 28 tenen nom de dona, dels quals 14 són de religioses. D’aquestes dones tan sols 5 són propietaris benefactors, 2 són artistes, 2 mestres i 5 escriptores. És molt trist, però per trobar-les he hagut de treure el GPS, perquè estan a les puntes dels polígons industrials de Vilafranca. Arriba un moment que dius: ja n’hi ha prou! Entre totes hem de lluitar i defensar els nostres drets.

Recorda el primer moment que es va adonar de la seva passió per la fotografia?

Quan tenia 7 anys vaig tenir la primera càmera, la meva mare comprava xocolata de la marca Ollé, darrere d’aquesta venien cupons per aconseguir una càmera i així va ser quan vaig començar a fer fotos. Encara conservo fotos d’aquella època. Després les responsabilitats laborals em van apartar de la fotografia, encara que a través de la meva passió per viatjar, he anat captant tot allò que m’he trobat en els meus viatges, sobretot a Mèxic, he estat 27 vegades. Anar de viatge fa que et tornis senzill, ha fet que conegués món i a veure que la vida és diferent. Després de treballar 40 anys al món financer, vaig estar en altres feines, però no m’omplien prou, sóc una persona molt activa i necessitava més. Aleshores, el meu fill em va proposar que m’obris un blog i comences a fotografiar i a escriure sobre les meves fotografies i així va ser, em va comprar una càmera i l’any 2012 quan vaig guanyar el primer premi va ser quan m’ho vaig prendre seriosament.

Com es va donar a conèixer i quin va ser el seu primer projecte?

Vaig començar per un blog que es deia “La vinya vermella” on publicava fotos de vinyes amb la respectiva descripció. A mi sempre m’ha agradat moltíssim el paisatge i la natura, busco les vinyes que estan amagades a l’alta muntanya, llocs desconeguts -que fins i tot les denominacions d’origen desconeixen i em truquen per saber on hi són-, vaig començar a perseguir i captar tempestes, postes de sol, m’he llevat a les 6:00h del matí per trobar les gelades matinals. Tot això per ser diferent i aportar coses noves i interessants. Després, la televisió va començar a treure les meves fotografies i així vaig començar a ser més coneguda. També sóc molt activa a les xarxes socials, publico diàriament. Després també em vaig donar a conèixer a través d’una poetessa que feia poesia sobre les meves obres, vam fer projectes juntes.

Com  podria definir les seves fotografies?

Amb dues paraules: color i vida. Un dia em van preguntar per què no feia fotos en blanc i en negre, i els hi vaig respondre que la vida és en color. Les meves fotografies defineixen la meva manera d’entendre la vida, el meu caràcter, sóc una dona molt positiva, extravertida, no estic mai de mal humor, penso que el color és una manera de veure la vida i això ho plasmo als meus projectes.

Com bé ha fet entendre, la fotografia paisatgística és el seu estil. Hi ha altres temes que li agradin fotografiar?

Sí, m’agrada molt el Street Art, faig molts quilòmetres per anar a veure i descobrir a artistes que fan grans murals, gent jove que pinta molt bé. Passejo per les ciutats i capto fotografia de carrer, no la practico gaire, però m’encanta, els contrallums, les persones fora fent la seva vida quotidiana, la roba estesa....

Des del 2012 ha participat en 23 exposicions de fotografia i ha guanyat 180 premis. N’hi ha algun treball que recordi especialment?

Sí, hi ha un que recordo molt curiós i original, vaig trobar una senyora que era pintora i em va dir que estava pintant les meves fotografies. Em vaig sorprendre tant que li vaig proposar fer una exposició juntes i combinar la part realista, com és la fotografia, amb la part realista, la interpretació de l’aquarel·la. Vam parlar amb tres ajuntaments i va ser molt interessant i divertit. Hi havia la pintura a dalt amb la corresponent foto a baix. Totes aquelles persones que els hi agrada tant la pintura com la fotografia van gaudir d’una exposició conjunta. Aquest projecte va anar rodant per Vilafranca, Sant Sadurní, entre altres municipis.

També tinc una exposició permanent de gran format, de metro 10 per 80, a l’Escola d’Enoturisme de Vilafranca. Són fotografies de primers plans de les vinyes de la tardor, depèn de tipus de vinya es veu d’un color o d’un altre. Vaig anar a buscar diferents varietats dels pàmpols.

Les fotografies que faig als castellers també són molt importants per a mi, vaig a totes les activitats que fan perquè és una de les altres passions que tinc. Sóc una de les tres fotògrafes oficials dels castellers de Vilafranca.

Ha publicat el llibre Calidoscopi en l’any 2015, en altres té moltes col·laboracions i ara participa en tres més. 

Un llibre que estic acabant parla de les 12 denominacions d’orígens de Catalunya. És molt important per a mi, perquè m’he involucrat molt, he viatjat per tot Catalunya, captant totes les vinyes i cellers, excepte les de l’Empordà, que com ens van confinar no vaig poder sortir. És un llibre que es fa per l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), totes les fotografies són meves. Tinc especialització en vinyes i ha sigut un plaer fer-ho. L’altre llibre és per uns enòlegs que expliquen el paisatge i per últim, el tercer, és pel municipi de Subirats, les fotos també seran meves. També estic participant en una revista sobre el territori, però no puc donar més detalls perquè aviat es descobrirà tot.

De les 210 col·laboracions que ha fet per la televisió, recorda alguna en especial?

Recordo que en un programa que es deia “Espai terra” de TV3 vaig col·laborar molt sovint, van fer una exposició que van posar les meves fotografies i també en un llibre. Totes les col·laboracions són importants, m’han donat a conèixer encara més. Les meves fotografies han sortit en l’espai del temps de TV3, 8TV, Telecinco, Cuatro, Antena 3 i Televisió Espanyola.