Avancen els treballs de sanejament i reparació de la coberta dels Josepets, a Vilanova

La Fundació Sant Antoni Abat està executant les obres de neteja, sanejament i reparació de la coberta de l’església de Sant Josep (coneguda com els Josepets) de Vilanova i la Geltrú. Aquests treballs es financen a través d’una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat, dels fons propis de la Fundació i d’una aportació de l’Ajuntament vilanoví, que s’inscriu en el protocol per al futur d’aquest edifici, signat entre la Fundació i el Consistori.

Les obres, que tenen un cost de quasi 132.000 euros, consisteixen en la neteja de terra, excrements de coloms i vegetació que s’han anat acumulant durant anys a la teulada, al sota coberta i als canals de baixada d’aigua de l’església dels Josepets. Aquesta acumulació de material dificultava el desguàs de les aigües pluvials, havia originat filtracions i podria haver causat, amb el pas del temps, greus problemes estructurals a l’edifici. Sortosament, s’ha actuat a temps i els tècnics han constatat que l’estructura de l’església es troba en la seva major part en bones condicions.

A més de la neteja i reparació de les parts de la teulada malmeses, els treballs inclouen la instal·lació de reixes anti coloms per tal d’evitar la presència d’aquests ocells a l’interior de la sota coberta, on s’havien detectat desenes de colònies i gran quantitat de colomassa. A més, s’aprofitarà per col·locar línies de vida per tal de garantir la seguretat del personal que efectuï operacions de manteniment en el futur. Està previst que els treballs finalitzin aquest estiu. La direcció de l’obra va a càrrec de l’arquitecte Òscar Valverde.

El protocol

El protocol per a la creació d’un Centre de Cultura Popular i Tradicional a l’església dels Josepets va ser aprovat pel Patronat de la Fundació Sant Antoni Abat el passat 27 de gener i per la Junta de Govern de l’Ajuntament el 2 de març. Aquest document recull el compromís de les dues parts per arribar, en el termini d’un any, a un acord per atorgar un dret de superfície de l’església de Sant Josep a l’Ajuntament, a canvi que el Consistori es faci càrrec de les obres d’inversió i manteniment de l’edifici. Aquest dret de superfície tindria una durada mínima de 25 anys.

El Centre de Cultura Popular i Tradicional tindria l’objectiu de millorar la difusió de la cultura festiva de Vilanova i la Geltrú. La Fundació es reservaria l’ús d’una part de l’església, l’antiga capella del Carme, per a actes religiosos adreçats a les persones ingressades a l’Hospital de Sant Antoni i, eventualment, per a altres actes, i també un altre espai per a la documentació històrica i material de l’entitat. L’Ajuntament es compromet també a aportar 78.542 euros per completar el finançament dels treballs de la coberta. Aquest futur conveni haurà de ser aprovat finalment pel ple de l’Ajuntament.

L’església de Sant Josep o dels Josepets forma part del patrimoni arquitectònic propietat de la Fundació, que també és la titular de l’edifici i els terrenys de l’Hospital. Els Josepets, declarat Bé Cultural d’Interès Local, es va acabar de construir el 1790, com a església del convent dels carmelites descalços (que després es va convertir en hospital). Segons l’inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Vilanova, l’església de Sant Josep “esdevé un important element arquitectònic que probablement el veïnatge amb l’hospital ha preservat de la seva desaparició, conforma un espai urbà de gran interès per a la ciutat i és referent visual del carrer dels Josepets i des del torrent de la Pastera”.

Durant els fets revolucionaris de l’estiu de 1835 es van destruir els altars i es va procedir a l’exclaustració dels frares; l’any següent, l’església, el convent i els terrenys van ser desamortitzats i declarats béns nacionals. L’any 1853 és oberta de nou al culte i l’any següent l’Ajuntament va decidir convertir el convent en hospital i que l’església en formés part. En els fets de juliol de 1936, l’altar del Santíssim, amb la imatge de la verge del Carme, va ser destruït. Des de 1939 i fins a l’acabament de la restauració de l'església de Sant Antoni Abat, el temple va fer funcions religioses parroquials.