Vilanova vol replantejar la presència a l'espai públic dels indians vinculats a l'esclavisme

Un estudi encarregat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú vincula diversos elements patrimonials de l'espai públic de la ciutat amb indians que es van enriquir gràcies a l'esclavisme. El tràfic d'esclaus va ser una pràctica que alguns d'aquests indians –industrials que van fer negoci a les colònies espanyoles d'Amèrica durant el segle XIX, sobretot a Cuba– van emprar per afavorir les seves empreses. Molts d'aquests empresaris van contribuir, des d'Amèrica o al seu retorn, en accions urbanístiques i patrimonials que van modernitzar la ciutat, i els seus noms són recordats avui com a figures eminents.

A Vilanova i la Geltrú s'han comptabilitzat 116 elements patrimonials relacionats amb els indians, dels quals menys d'una quarta part són públics. La majoria corresponen a l'arquitectura urbana (sobretot residències privades), mentre que en l'àmbit públic es troben principalment en el nomenclàtor i en alguns monuments (urbanisme, infraestructures i serveis d'oci, educació i cultura), és a dir, noms de carrers, parcs, fonts públiques, escoles, edificis institucionals o culturals. El global d'elements comptabilitzats es correspon amb 61 noms, atès que un patrici o empresa solia estar implicat en més d'un projecte. Amb les dades disponibles, d'aquests 61 noms (60 persones i una casa comercial), les implicacions “directes” en el tràfic d'esclaus es redueix al 16% del total; el 33% hi estarien involucrats “indirectament”; mentre que en la resta, que són la meitat, no hi ha constància d'aquesta pràctica en la seva activitat empresarial.

L'estudi es titula El fenomen indià a Vilanova i la Geltrú. Patrimoni cultural i espai públic, i es divideix en tres blocs: el primer analitza el context i la importància de Vilanova i la Geltrú en l'emigració catalana a Amèrica; el segon és un mapa amb la catalogació de tot el patrimoni indià de la ciutat; en tercer lloc, la documentació d'aquests indians presents en el patrimoni local, amb fitxes que inclouen les dades biogràfiques vinculades a la seva activitat econòmica i comercial i l'origen de les seves fortunes.

El treball, realitzat pels historiadors Mònica Álvarez i Eduard Rama, vinculats amb la gestió del patrimoni local, sintetitza la informació reunida per la historiografia recent, i ofereix una llista de deu noms que tenen un vincle directe  amb l'esclavisme, que són Francesc Abellà i Raldiris, Gregori Ferrer i Soler, Joan Jacas i Solà, els germans Marqués i Torrents, Joan Samà i Martí, Salvador Samà i Martí, Antoni Samà i Urgellès, Pau Soler i Morell i Josep Anton Vidal i Pascual. També assenyalen encara altres noms destacats amb “vinculació directa” amb l'esclavisme, però que no tenen cap representació patrimonial a la ciutat. Són els casos de Francesc i Ramon Rovirosa, Josep Samà i Mota, Pau Samà i Vilardell i Antonio Milà de la Roca.

L'Ajuntament va encarregar aquest estudi arran del moviment Black Lives Matter als Estats Units. Les regidories de Patrimoni Cultural i de Memòria Històrica van impulsar aquesta revisió del passat colonial per valorar la idoneïtat de mantenir o modificar el reconeixement públic que la ciutat ha tingut vers aquests personatges. En tot cas, la voluntat és reunir el màxim d'informació per tal d'explicar aquest llegat amb més profunditat i perspectiva. Un grup de treball designat per la Comissió de Memòria Històrica està estudiant ara les conclusions de l'estudi i en valorarà possibles accions. “Entenem que no podem reivindicar i honorar personatges il·lustres si aquests han contribuït al tràfic d'esclaus”, indica el regidor de Patrimoni Cultural, Jordi Medina. “Amb l'estudi fem una anàlisi contextual, una anàlisi de tot el patrimoni indià de la nostra ciutat i una anàlisi de cada personatge per saber si ha tingut relació directa amb l'esclavatge”, subratlla Medina.

Els catalans que van emigrar a Amèrica a fer fortuna van teixir entre ells una xarxa de relacions econòmiques i personals. És per això que, malgrat que en alguns casos no hi hagi constància fefaent d'una implicació directa amb l'esclavisme, sí que hi ha implicacions indirectes, ja sigui per vincles familiars o d'una altra índole. D'aquests, alguns dels destacats amb presència patrimonial a Vilanova i la Geltrú són Francesc Gumà i Ferran (el promotor del ferrocarril), Francesc Arrufat i Ferret o Salvador Samà i Torrents.

I, en darrera instància, l'estudi també subratlla quins indians amb elements patrimonials no consten fins a la data amb cap vinculació, ni directa ni indirecta, amb l'esclavisme, i aquests són: Josep Tomàs Ventosa i Soler (l'escultura del qual presideix la plaça de la Vila), Joaquim Soler i Gustems, Sebastià Soler i Miró i Salvador Raldiris i Carbó.

L'estudi, de 216 pàgines, també aporta noms de dones com Rafaela Torrents Higuero o Concepció Soler, que demostren també la presència femenina en el llegat indià, en algunes ocasions amb vinculació indirecta amb fortunes creades en activitats comercials lligades a l'esclavisme.

El regidor de Memòria Històrica, Enric Garriga, recorda que “un dels objectius principals de la regidoria és fer aflorar la memòria i la reparació”. “Quan parlem de la guerra civil o el franquisme ens és més senzill posicionar-nos, però en aquest cas també cal que expliquem què va passar i per què, i que trenquem els silencis que s'han anat enquistant en els anys. Aquest procés també ha de servir per explicar-nos la història de Vilanova des d'un altre punt de vista i sobretot per explicar-ho a les generacions futures”, sosté Garriga.

Una de les particularitats d'aquest estudi és que per primera vegada posa el focus més en les persones que en el patrimoni pròpiament dit. Són criteris que varien també per la pròpia evolució social, atès que en la historiografia del segle XX predominava una mirada “blanca” que no havia prestat tanta atenció a aquest punt de vista o que simplement l'havia considerat propi de la seva època. S'ha d'homenatjar públicament persones que van aportar riquesa a la ciutat gràcies al treball amb esclaus? Aquest és el fons del debat. És important assenyalar, no obstant, que la majoria dels personatges documentats com a implicats en el tràfic d'esclaus són emigrants corresponents, grosso modo, a la primera meitat del segle XIX, és a dir, quan el negoci era legal. L'any 1817, Espanya i la Gran Bretanya van signar el seu primer tractat per a l'abolició de tràfic d'esclaus, que no es va aplicar. El segon intent per a eradicar l'esclavitud va arribar l'any 1835 i també va ser poc efectiu. I, tot i que la pràctica va anar disminuint progressivament, no va ser fins al 1880 que l'esclavitud va ser abolida de manera absoluta en tots els territoris americans de la corona espanyola.