Una tesi revela que més d'un centenar de textos que Rusiñol va publicar a 'L'Esquella de la Torratxa' no eren seus

Una tesi doctoral escrita pel nou doctor de la UVic-UCC Juan Carlos Rodríguez revela que dels 943 escrits que Santiago Rusiñol va publicar al setmanari satíric i republicà 'L'Esquella de la Torratxa' entre el 1907 i el 1925 amb el pseudònim 'Xarau', un total de 123 no eren seus. La tesi, que porta per nom 'Un nou retrat de Santiago Rusiñol a través dels seus escrits a L'Esquella de la Torratxa', recopila, classifica i tradueix al castellà els escrits de l'artista modernista amb l'objectiu de donar a conèixer a l'Estat la faceta literària del polifacètic artista amb orígens familiars a Manlleu. El primer capítol de la tesi revela els textos atribuïts a Rusiñol que van fer altres redactors del setmanari utilitzant el mateix pseudònim.

"Santiago Rusiñol va estar llargues temporades malalt, se n'anava de viatge i durant molt temps va estar a l'Argentina, per això no podia saber què passava a Barcelona ni escriure'n un article, sinó que ho feia algú altre i signava amb el seu pseudònim", relata l'autor de la tesi, Juan Carlos Rodríguez. El doctorand ha fet un estudi minuciós per intentar descobrir, a partir de l'estil literari, el vocabulari i de circumstancies personals, quines glosses no eren seves. En concret, dels 943 textos analitzats i publicats a 'L'Esquella de la Torratxa', 123 s'han considerat apòcrifs.

L'estil de Rusiñol també és molt característic, assegura Rodríguez, tot afegint que "podia fer 10 o 12 ratlles seguides sense ni un sol punt, perquè escrivia tal com parlava". De sobte, en canvi, alguns textos publicats al setmanari català "estaven escrits amb un estil ben diferent, amb frases curtes i estructurades, fet que portava a pensar que no eren seus". L'anàlisi de Rodríguez s'ha fixat, fins i tot, en l'ús molt freqüent que feia Rusiñol de determinades paraules o expressions ('del ram de', 'i vinga', 'estem conformes', 'les subsistències', etc.) i en altres que no utilitzava mai. També s'han observat diferències en el to d'alguns dels textos. "Rusiñol és sempre molt respectuós i, fins i tot quan fa burla, és molt moderat", subratlla Rodríguez.

Una tesi que aprofundeix en la figura de l'artista i escriptor

El treball de recerca, titulat 'Un nou retrat de Santiago Rusiñol a través dels seus escrits a l'Esquella de la Torratxa', aprofundeix en la figura de l'artista i escriptor amb arrels manlleuenques a través dels textos que va publicar en aquesta capçalera durant 35 anys. Rodríguez ha recollit les glosses i els altres escrits en una base de dades, n'ha analitzat el contingut temàtic i els ha traduït al castellà per donar a conèixer a l'Estat espanyol la vessant més literària del gran representant del Modernisme català i què pensava sobre diferents qüestions socials i culturals.

Només una petita part dels articles que Rusiñol va publicar es van recopilar en algun llibre seu, com 'L'illa de la calma' (1915) o 'Màximes i mals pensaments' (1927), però fins ara no existia cap volum que els compilés tots. Rodríguez ha creat per primer cop un fitxer editable on poder consultar tots els escrits publicats al setmanari satíric per àrees temàtiques. Atès que els textos que Rusiñol va publicar a 'l'Esquella de la Torratxa' tractaven temes molt variats, inicialment van sorgir 50 categories temàtiques que després es van reduir a 29.

D'aquestes últimes, a la tesi només se n’han seleccionat i analitzat amb més detall deu, "que són on hem trobat més novetats importants", segons Rodríguez. A partir d'aquesta desena de temàtiques, Rodríguez apunta que "se'ns revela un personatge educat, senzill, a qui agradava el bon viure, i d0un tarannà lúdic i burleta, ideològicament afí al republicanisme i a les esquerres".