La pintura sense atzar

Sitges rescata de fons privats les millors obres de Miquel Villà, l'artista que va "dinamitar" la figuració tradicional

El Museu de Maricel posa en valor el tarannà experimental del pintor en el seu 120è aniversari

Sitges rescata de fons privats les millors obres de Miquel Villà, l'artista que va

Sitges rescata de fons privats les millors obres de Miquel Villà, l'artista que va "dinamitar" la figuració tradicional. ACN

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El Museu Maricel de Sitges reuneix les millors obres del pintor Miquel Villà, amb el propòsit de revaloritzar-ne el llegat. Quan es compleixen 120 anys del naixement de l'artista, Sitges reivindica la seva petjada "experimental" en una mostra que es podrà veure a partir d'aquest proper 29 de maig. "És un artista que va dinamitar la figuració tradicional", assegura Ignasi Domènech, co-comissari de l'exposició 'Miquel Villà. La pintura sense atzar'. Per revertir el desconeixement entre el públic general, el Maricel reuneix una seixantena de pintures repescades de col·leccions particulars. És el resultat de tres anys de recerca en què s'han identificat un centenar d'obres, totes recollides al catàleg complementari de l'exposició.

L'exposició del Museu de Maricel arriba 36 anys després de l'última mostra retrospectiva de Villà (1901-1988), fet que situa Sitges com una ocasió única "per treure l'artista de la llista de pintors que tenen pendent ser revaloritzats", apunta Domènech. I és que els comissaris de l'exposició lamenten que la seva obra hagi estat sempre a segona línia del públic general i només s'hagi reconegut entre els col·leccionistes.

Un desconeixement popular que, en part, atribueixen a la poca promoció que Villà feia de les seves creacions. Domènech recorda que l'artista viatjava sovint per Europa i Sud Amèrica, mentre que les seves estades a Catalunya les dedicava a crear, i poques vegades invertia temps en crear exposicions pròpies. Malgrat la poca autopromoció, els comissaris recorden que va ser un artista "trencador" enmig de la proliferació de pintors figuratius.

En destaquen la constant voluntat d'experimentar, especialment amb l'ús de la matèria, ja que combinava la pintura amb la incorporació de naturals materials, com la terra i la palla. "Alguna vegada fins i tot, bolcava la tela sobre el paisatge que estava pintant perquè la realitat de l'entorn s'impregnés en l'obra", explica Domènech.

Susanna Portell, co-comissaria de l'exposició, subscriu aquest estil disruptiu i fa una crida al públic general "perquè coneguin un artista que sempre sorprèn, tant per la seva tècnica com per la manera de construir paisatges i treballar l'espai". "És un pintor que permet al visitant descobrir tota la potencialitat dels colors", afegeix.

Portell i Domènech han reunit a Sitges una seixantena d'obres localitzades en diverses col·leccions privades, les quals s'amplien a més d'un centenar si es consulta el catàleg i el muntatge audiovisual que tanca l'exposició. La selecció permet veure obres exposades en mostres de renom internacional l'any 1927 però especialment després de la Guerra Civil espanyola, algunes de les quals van "fascinar" la crítica, destaca Portell.

Una tria d'alt nivell centrada en els paisatges, sense descuidar diversos exemples de natura morta que també van sacsejar el sector. La inauguració de la mostra del Museu de Maricel serà el divendres 28 de maig a les 18.30 h en format presencial i on line, atès que les restriccions derivades de la covid-19 només permeten un aforament molt reduït. L'exposició es podrà visitar fins el 26 de setembre.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local