Troben a Olesa de Bonesvalls restes de rutes comercials ibèriques i romanes que enllaçaven la costa i l'Alt Penedès

Una campanya arqueològica impulsada per un grup de veïns d'Olesa de Bonesvalls ha permès identificar restes de les rutes comercials que enllaçaven la costa del Baix Llobregat amb el Penedès en època ibèrica i romana. Les excavacions, coordinades per la cooperativa Arqueovitis, s'han centrat a la Vinya del Til·ler, a pocs metres de l'antic Hospital de Cervelló. En un petit espai han aparegut diverses sitges, fragments d'àmfora, nombroses restes de ceràmica i una moneda de bronze del segle IV dC de l'emperador romà Constanci II, entre altres. Al mateix temps, els arqueòlegs han identificat restes d'un possible assentament, que hauran de verificar amb properes campanyes. L'Ajuntament s'ha compromès a invertir per seguir excavant.

La curiositat i l'interès per l'arqueologia de Joan Arenas i Lourdes Bañolas, veïns d'Olesa de Bonesvalls, ha desencadenat la primera gran troballa històrica d'aquest petit municipi de l'Alt Penedès, situat a la frontera interior amb el Garraf i el Baix Llobregat. Des de l'any 2016, aquest matrimoni havia trobat diverses restes de ceràmica i algun element metàl·lic històric en una vinya abandonada rere l'antic Hospital de Cervelló. Les troballes van inquietar-los, i van demanar una partida dels pressupostos participatius per fer desplegar una excavació arqueològica.

La proposta va rebre el suport de bona part del veïnat, i finalment van aconseguir més de 5.000 euros dels comptes municipals per encarregar a la cooperativa Arqueovitis una investigació dels terrenys. Malgrat la campanya havia de començar el 2020, la pandèmia ho va endarrerir fins el aquest mes de maig, quan han aflorat nombroses restes que permeten constatar el pas d'una ruta comercial d'època ibèrica i romana.

"Poc ens esperàvem que apareixeria tant material", admet el regidor d'Urbanisme d'Olesa, Carlos Vico, que celebra la "sort" del municipi de tenir vestigis que permetin investigar els avantpassats de la zona. Arenas i Bañolas asseguren sentir una "gran satisfacció" davant les troballes que han corroborat les seves sospites, i auguren que "això és només el principi" d'un nombrós material que preveuen que resta amagat a diferents racons del poble.

Des d'Arqueovitis destaquen que el material localitzat fins ara permet establir una possible xarxa de comunicacions entre la costa i l'interior, la qual actuaria com a alternativa a la Via Augusta, considerada el principal eix comercial de l'antiguitat. Segons les sitges, àmfores, restes d'animals i restes metàl·liques –com un rascador de pell-, la Vinya del Til·ler hauria acollit, com a mínim, un espai d'emmagatzematge d'aliments entre els segles III aC i IV dC.

El fet que el recinte estigui situat a poc més de vuit quilòmetres del jaciment Font de la Canya d'Avinyonet del Penedès –on se situa històricament l'origen del vi-, referma les hipòtesis dels arqueòlegs. Amb l'aparició d'aquest nou jaciment, celebren poder dibuixar millor les vies de comunicació que seguien els comerciants ibèrics i romans, les quals fins ara havien constatat només entre Subirats i l'Arboç.

A banda de l'espai d'emmagatzematge d'aliments, els investigadors han començat a explorar l'entorn de la Vinya del Til·ler. Mentre a l'interior de la muntanya propera s'ha descartat la presència de qualsevol resta arqueològica, en un dels laterals sí que han aflorat restes de murs i teulades. Tot i que encara és aviat, sospiten que s'hi amagaria un habitatge o bé un espai agrícola.

Amb les troballes, veïns i Ajuntament coincideixen en veure un nou al·licient turístic pel municipi. "Olesa sempre som els últims de la comarca, i volem ser coneguts més enllà de la gastronomia del poble i de les rutes per anar en bicicleta", reivindica el regidor, que recorda que el poble té un fort potencial paisatgístic i patrimonial i defensa que "és l'hora de posar-lo al mapa".

En aquest sentit, assenyala la restauració que s'està fent a l'antic Hospital per incentivar les visites, i confia que el jaciment arqueològic pot ser un gran atractiu que complementi aquest edifici. Per això el govern municipal s'ha compromès a destinar una part del pressupost del 2022 "el més important possible" per ampliar les excavacions. Ara bé, Vico també apel·la a la prudència a l'hora de preveure quants anys poden passar fins que les restes ibèriques i romanes siguin visitables.