El Museu Picasso adquireix una carta de Pablo Picasso al seu amic sitgetà Miquel Utrillo

El Museu Picasso compta amb una nova peça: una carta manuscrita per Picasso que l’artista adreça al seu amic sitgetà Miquel Utrillo des de París. La missiva, que es mostra en una exposició dossier a la col·lecció permanent, ha estat adquirida pel dret de tempteig sobre exportació que ha exercit el Departament de Cultura a favor del Museu Picasso.

En aplicació de la Llei del patrimoni cultural català, qualsevol permís d’exportació d’un bé moble demanat a l’administració, com seria el cas d’aquesta carta, és tractat com un oferiment de venda irrevocable sobre el que l’administració pot exercir el dret de preferent adquisició. Una vegada detectada la importància del document pel qual se’n demanava l’exportació definitiva, el Museu Picasso va declarar l’interès en ingressar l’escrit a la seva col·lecció i en conseqüència, el Departament de Cultura va iniciar els tràmits per a la seva inexportabilitat i posterior tempteig.

L’obra és una carta breu que compta amb dibuixos originals de l’artista datada del mes de juny del 1901. Es tracta d’una missiva en la resposta a una carta  prèvia enviada per Utrillo a Picasso; Amigo Utrillo / Miquel he / recibido tu carta / brabo!...(sic) en efecto / no he recibido el / Pel y Ploma / Se procurará hacer / lo que me pides / y Adeu  / escribe. La menció a la revista Pèl & Ploma no és circumstancial, doncs aquell mes de juny Miquel Utrillo, amb els pseudònim de Pincell, havia escrit a la revista la ressenya titulada Pablo R. Picasso sobre una exposició a la Sala Parés on hi havia diversos pastels de l’artista acompanyant l’obra de Ramon Casas. L’article constitueix la primera gran crítica que rep Picasso durant la seva vida artística.

L’anvers de la carta es completa amb dos dibuixos acolorits amb llapis vermell i blau a la part superior, el d’una flor amb dues fulles i el d’un personatge amb una ploma a la mà dreta i una lira a l’esquerra que podria representar el poeta i dramaturg Eduardo Marquina, amb qui Picasso tenia una estreta relació.

Al revers de la carta hi consta el comiat i la signatura Apa buenas / y suyo afmo / Paul, només el nom, en francès, subratllat amb dues línies, una feta amb tinta i l’altra amb llapis vermell. Sota la signatura hi consta la localització i la data PARIS – el mes / antes del 14 de julliet (sic). Aquesta última paraula està ratllada i escrita correctament Juillet amb una lletra que no correspon a Picasso, la mateixa que escriu l’adreça 130 ter Boulevard Clichy, de París. Aquesta adreça correspon al domicili del marxant Pere Mañach, on va viure Picasso l’any 1901 amb el seu amic Manuel Pallarés. Carles Casagemas també es va allotjar en aquest domicili durant uns dies aquell mateix any, poc abans de suïcidar-se. A la part inferior de la carta hi ha dos esbossos d’un rostre i el dibuix d’un cap que Josep Palau Fabre considera un retrat o interpretació de Rodin.

La missiva és escrita en el moment de l’eufòria anterior a la primera exposició de Picasso a París, que s’inaugurà el 25 de juny de 1901 a la Galeria Vollard i està firmada en francès. Ens trobem davant d’un Picasso que encara està pendent de l’activitat artística a Barcelona però immers ja en la cultura francesa. Per aquest motiu firma com a Paul tal i com segurament es feia dir a França i inclou un retrat de Rodin.

La carta es mostra en una exposició dossier a la sala 8 del Museu, juntament amb altres obres de la col·lecció on Picasso ha retratat Utrillo, i amb documentació relacionada de l’època. En un dels dibuixos que es presenten hi ha un bust de Rodin, molt similar al que trobem a la missiva en qüestió. Aquesta mostra dossier posa de relleu la tasca de documentació i registre del Museu així com el deure científic de la institució.

Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 1862-Sitges, 1934): Crític d’art, pintor i promotor artístic. Enginyer, exercí la professió fins que, essent a París, s’orientà cap a les activitats artístiques. Gran amic de Ramon Casas i Santiago Rusiñol, formà amb aquest el nucli més representatiu del Modernisme plàstic a Catalunya. Promogué, amb Ramon Casas, les revistes Pèl & Ploma i Forma. A més, adoptà una actitud d’eclèctica modernitat defensant alguns noms joves, entre els quals el de l’aleshores desconegut Pablo Picasso. Va exercir la direcció artística de l’Enciclopèdia Espasa. Relacionat amb el món cultural de Sitges, va dirigir les instal·lacions de Maricel. Fou un dels assessors artístics de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Publicà, fonamentalment, llibres d’art i opuscles.

Picasso i Miquel Utrillo

Utrillo va escriure la primera gran crítica que va rebre Picasso en la seva vida artística, concretament a la revista Pèl & Ploma el juny de l’any 1901 en la que feia referència a l’exposició que ell mateix havia organitzat a la Sala Parés de Barcelona. En aquesta exposició les obres de Picasso acompanyaven les de Ramon Casas. Utrillo va tenir un paper clau en la presentació de Picasso dintre de l’ambient artístic barceloní. Es coneixen diversos retrats d’Utrillo fets per Picasso i no és d’estranyar, ja que va ser un dels seus millors amics d’entre la primera generació modernista. D’entre els de la col·lecció del Museu destaquen Miquel Utrillo i croquis diversos (Barcelona, 1899-1900; MPB 110.277), i les caricatures Miquel Utrillo i Santiago Rusiñol fumant en pipa (Barcelona, 1903; MPB 113.291) i el retrat datat del 1900 (MPB 110.260) en el què trobem que l’artista remarca la forma estreta i ossuda del cap, els ulls caiguts i el nas prominent del retratat.