Pepe Urbano guardonat amb l’escut de Plata, màxima distinció dels Falcons de Vilafranca

El passat dissabte dia 27 els Falcons de Vilafranca van celebrar l’entrega de l’escut de plata a Pepe Urbano i Soler, un membre històric de la colla, en agraïment pels 25 anys de falconer en actiu. La festa va ser preparada amb temps rècord, ja que fins fa poc temps, les restriccions degudes a la COVID no permetien l’acte, fet que havia fet replantejar la possibilitat de celebrar en la propera temporada. Però a principis de novembre les restriccions van canviar, i es va obrir l’escletxa que va permetre l’organització de la merescuda celebració.

La jornada va arrancar a mitja tarda i, per a sorpresa pel guardonat, la colla va anar a buscar-lo a casa seva, fent sonar les gralles i alçant figures en el seu honor. La sorpresa va ser majúscula, veient la colla reunida per oferir-li aquest homenatge, donat que essent les acaballes de l’any i a tocar de les festes d’aniversari, amb tota la feina que això comporta, el guardonat no esperava pas aquesta festa en el seu honor.

La festa després es va traslladar al local de la colla, on es va celebrar un àpat amb amics i familiars, i el president de l’entitat, acompanyat de la resta de la Junta Directiva, li va fer entrega del merescut escut de plata. L’Escut de Plata és la màxima distinció que atorga la colla després de 25 anys de manera ininterrompuda al servei de la colla. Aquest guardó consisteix dos regals, un pin de plata amb la forma de l’escut i un Escut Brodat amb fil de color plata, perquè puguin fer gala dels seus elements distintius.

Amb aquesta condecoració ha passat a formar part dels Falconers històrics que han estat guardonats amb aquesta distinció després de 25 anys ininterromputs de dedicació a la colla, en el que ja en formen part el Joan Cuyàs i Soler, el Joan Santó i Raventós (1994), el Ramon Martínez i Mansilla, el Xavier Martínez i Rubio, l’Oriol Udina i Aguilar (2005), el Daniel Martínez de Lamo (2011), la Foix Cuyàs i Ribes (2011), l’Iñaki Martinez de Lamo (2011), el David Cusiné i Serra (2011), la Miriam Sellarès i Gil (2016), el Ton Carbó i Esteve (2017) i la Míriam Carbó i Esteve (2017), el Raimón Santó (2019) i el Julià Jiménez (2019).