Frederic Ràfols recull en un llibre l'odissea de Gumà i Ferran per l'arribada del ferrocarril a Vilanova

El vilanoví Frederic Ràfols, economista, publica “El ferrocarril de Vilanova i la Geltrú a Barcelona. 140 anys de l’odissea de Gumà i Ferran”, un llibre que reflexiona sobre la creació de la companyia ferroviària a Vilanova el 1878, la inauguració el 1881 i els problemes financers que van sorgir a partir del 1882.

Què tracta aquesta obra?
Tracta de la construcció de la línia ferroviària entre Vilanova i la Geltrú i Barcelona i fins a Valls. Es fixa en la vessant econòmica i financera que va comportar aquest projecte de Francesc Gumà i Ferran. Considero que va ser un miracle, ja que només hi havia 14.000 habitants i el projecte tenia un cost de 18 milions i mig de pessetes. Gumà no tenia subvenció de ningú, no volia demanar crèdits i diferents companyies ferroviàries li van fer oposició. El llibre tracta el període entre el 1833 i 1920.

Conté uns capítols preliminars per contextualitzar la història. Com per exemple, quan Gumà està a Cuba, l’estructura econòmica de Vilanova en la dècada 1870 o la crisi de les companyies ferroviàries catalanes, el 1866.

Com que Vilanova i la Geltrú tenia un problema de connectivitat, Gumà aposta per fer una via que es dirigís a Barcelona, primer mitjançant un projecte de via estreta i, posteriorment, d’ample normal, capaç de transportar mercaderies al port de la capital. Juntament amb Víctor Balaguer, l’any 1877 aconsegueixen la concessió per construir una línia fèrria. L’obra té un pressupost de 18 milions i mig, però només en recapta set i mig. Com entén que hi ha famílies a la ciutat que no aposten pel projecte se’n va a Cuba i aconsegueix arribar a 10 milions. De tornada fa escala a Nova York per veure constructors de trens i informar-se. Després continua cap a Londres, on intenta contractar un emprèstit, però no ho aconsegueix i torna a casa amb la quantitat citada. És l’any 1878 i està decidit a construir el ferrocarril. No hi havia gaire possibilitats d’èxit, però constitueix la companyia dels “Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona” i comença les obres el mateix any.

En plena Restauració Borbònica s’estableix a Barcelona una sucursal del Banc d’Espanya i augmenta la concessió de crèdits i, en conseqüència, s’expandeix intensament l’economia. L’any 1880 al congrés dels diputats, de la mà de Balaguer, Gumà demana la concessió d’una nova línia de Madrid i Saragossa a Vilanova i Barcelona, creant-se una altra companyia i el tercer projecte de Gumà. Van abocar a la borsa accions per 10 milions de pessetes i en pocs dies van aconseguir el capital per acabar la línia fins a Valls. El 29 de desembre de 1881 s’inaugura amb eufòria i magnificència el primer tram Barcelona-Vilanova, ampliant-se extraordinàriament la connectivitat de la ciutat. Una dada curiosa és que la nit del 31 d’agost a l’1 de setembre, Gumà i Ferran és el primer que travessa el túnel de la Falconera, segons escriu el seu cunyat.

Quins problemes relacionats amb la línia ferroviària trobem al llibre?
Explico que en la construcció li paren les obres diverses vegades per diversos motius, per exemple, perquè la via passava per sota Montjuïc i l’exèrcit estava en contra. La companyia de Barcelona, la TBF i la Junta d’Obres del Port de Barcelona també ho denunciaven. Un altre gran problema va ser foradar el túnel de la Falconera que tenia 600 metres de llarg i pel mig hi passava un riu. El setembre del 1881, cinc socis amb Gumà al capdavant, constitueixen una societat promotora d’una nova companyia amb l’objectiu de comprar la de Vilanova i fer la nova “Companyia dels ferrocarrils directes de Madrid i Saragossa a Barcelona”. Mentre això passa, les accions van pujant i cotitzen amb un 100% de guany.

El 7 de gener del 1882 comencen els problemes financers i la borsa comença a baixar. Baixa més la cotització de la ferroviària vilanovina que les altres. A finals de febrer les accions que estaven a 1.000 pessetes cotitzen a 500 i al cap de poques setmanes baixen a 160, tothom perdia diners. Malgrat això van inaugurar la línia fins a Valls el 1883 i el primer tram cap a Madrid, des de Roda de Berà fins a Reus, el 1884 i van començar el túnel de l’Argentera. El 1886 la manca de capital provoca greus tensions entre els socis i alguns acusen a Gumà de mala gestió i ell presenta la dimissió. Dos dies abans de fer-la efectiva, Gumà pacta amb la TBF una fusió a llarg termini prou favorable pels vilanovins i que resulta aprovada per la resta de socis. Malgrat això, Gumà reincideix en la dimissió i es desentén del projecte ferroviari. Al cap de pocs mesos les dues companyies es fusionen. Però la sort no corria de la banda dels vilanovins i el mateix 1886 els guanys de la TBF comencen a baixar, entrant en pèrdues al cap de pocs exercicis, arrossegant també als socis vilanovins.

A partir del 1881 la crisi econòmica en la qual cau Vilanova provoca una davallada demogràfica que dura trenta anys. El 1901 la connexió ferroviària afavoreix la implantació de la Pirelli. Als anys vint l’ampliació dels tallers ferroviaris, amb la disponibilitat dels terrenys comprats per Gumà dècades abans. Ambdós factors faciliten un creixement d’ocupació i el ressorgiment de l’economia de la ciutat.

Què el va motivar a recuperar aquest fet històric?
Inicialment, la novel·la “La febre d’or”, de Narcís Oller, amb un argument prou similar a l’odissea de Gumà i el ferrocarril vilanoví, em va dur a tota la investigació sobre aquesta història. Parlant amb la família de Gumà, van comentar que tenien documentació antiga, la correspondència rebuda per Gumà i Ferran, pel seu pare (un dels primers directors de la fàbrica “de la Rambla”, la primera a vapor de la vila i a la que dedico el primer capítol) i pel seu fill i, en llegir-la, em va semblar prou interessant i inèdita, i que calia compartir-la. He consultat unes 5.000 cartes d’entre els anys 1828 i 1915. També he llegit les actes, les memòries, els balanços i els projectes de les empreses involucrades. A partir d’aquí començo a investigar com es va desenvolupar la companyia ferroviària i la seva problemàtica.

La historiografia local passa de puntetes en el relat de les dificultats, no s’han publicitat els costos, els balanços o les actes, ni els problemes que van existir després de la inauguració de la línia. Bàsicament, fins ara, s’ha parlat del ferrocarril fins al 29 de desembre del 1881.

Quins valors aporta aquest llibre històric als lectors i a les lectores?
Aporta informació i coneixement. Qui ho desitgi se’n podrà informar, ja que de dades se’n detallen una pila. Amb el pas dels anys es pot perdre informació, el treball crec que ajudarà als nombrosos aficionats a accedir a fonts inèdites i confio que complagui la gran tradició ferroviària de Vilanova i la Geltrú.