La basílica de Vilafranca estrena un vitrall dedicat a la vinya en un dels finestrals buits des de la Guerra Civil. ACN
ACN/ Gemma Sánchez |
Vilafranca del Penedès
16-12-2021 19:05
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
La basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès estrena aquesta setmana un vitrall dedicat a la vinya, ocupant així un dels dos únics finestrals que no tenien elements decoratius. Un saqueig durant la Guerra Civil es va endur tots els vitralls de l'església, els quals es van reposar lentament, excepte dos. Ara que el temple és immers en una restauració integral, la comissió encarregada de les obres ha volgut omplir de color els finestrals pendents. El vitrall estrenat ara l'ha dissenyat Fèlix Plantalech amb l'obra 'L'alegria de viure', on ceps entrelligats "aconsegueixen alliberar-se". El rosetó l'ha confeccionat el taller Can Pinyonaire de Girona, amb el finançament de Serveis Mèdics Penedès. El segon finestral s'omplirà el 2022.
Feia més de 80 anys que el temple principal de Vilafranca del Penedès tenia dos dels seus finestrals sense vitralls. La comissió impulsora de la reforma del temple desconeix per quin motiu van quedar els dos espais pendents de decorar, però ara s'ha proposat remeiar-ho. El primer espai l'han pogut omplir gràcies a patrocinadors privats i la signatura de l'artista local Fèlix Plantalech, que relata que va entomar l'encàrrec amb "honor" i "molta responsabilitat" pel valor patrimonial que té la basílica, amb més de 700 anys d'història.
Plantalech mai havia dissenyat un vitrall i explica que va assumir el repte inspirant-se tant en el propi temple com en d'altres de gran envergadura, com la Sagrada Família. En el procés creatiu s'hi va sumar l'obra 'La Danse', d'Henri Matisse, on diverses figures ballen damunt una bola del món. Amb tots aquests elements, l'artista va idear el vitrall sota el títol 'L'alegria de viure'. Des de la comissió del temple li van demanar que l'obra lluís elements penedesencs, així que va triar els ceps com a protagonistes.
"Al Penedès, a la majoria de vinyes hi trobem els ceps lligats amb filferros, i jo vaig voler alliberar-los per a què celebressin la vida", detalla l'artista a l'ACN mentre aquest dijous s'està enllestint el muntatge del vitrall, que s'inaugurarà formalment dissabte. Plantalech veu en l'alliberament dels ceps una "metàfora interessant". "Si no som capaços d'alliberar-nos dels nostres filferros, és difícil celebrar la vida", apunta.
Des de la comissió que impulsa la restauració de la basílica, Josep Maria Feliu aplaudeix el resultat final. Assenyala que desitjaven omplir l'espai amb motius penedesencs per mantenir una consonància amb els rosetons situats just al davant del nou vitrall, els quals estan dedicats a Vilafranca –a Sant Fèlix, als castells, a la Fira del Gall i a la coca dolça local-. Feliu recorda que el temple va ser la primera església parroquial de Catalunya construïda amb estil Francès, que després s'identificaria com a Gòtic, i celebra que la seva restauració vagi acompanyada de nous vitralls.
La instal·lació del vitrall l'està completant la vitrallaire vilafranquina Txell Colomer. És el pas final de molts mesos de treball al taller Can Pinyonaire de Girona, on han creat el rosetó de 2,6 metres de diàmetre seguint les mateixes tècniques que s'utilitzaven a l'època medieval. Amb vidre bufat a mà procedent d'Alemanya, han tallat les peces i les han emplomat per donar forma al disseny de Plantalech de forma minuciosa.
Colomer assegura que ha estat "impressionant" treballar sobre un disseny d'aquestes característiques, i destaca la complexitat de fer un vitrall per a un edifici amb set segles d'història "on els moviments de pedra són constants, malgrat gairebé no es percebin". La fragilitat ha estat un dels elements que més ha marcat tota la confecció, afirma, tot aplaudint el resultat final aconseguit.
Més informació
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!