La Fundació Apel·les Fenosa celebra el vintè aniversari de l’obertura del seu museu del Vendrell

L’any 2022 la Fundació Apel·les Fenosa commemorarà els vint anys de l’obertura del museu al Vendrell. Aquesta efemèride coincidirà amb la restauració de la Casa del Portal del Pardo i la inauguració dels esgrafiats de la façana del c/ Quatre Fonts, que aportarà al Vendrell una nova imatge icònica que complementarà la vianalització de l’espai entre el pont de França i la façana del museu.

En el marc d’aquest aniversari es preveu presentar el Diccionari Fenosa, on es recullen els amics més relacionats amb l’escultor, i l’organització de dues exposicions: Escultures perdudes d’Apel·les Fenosa i Els artistes Medalles d’Or.

Escultures perdudes d’Apel·les Fenosa (març – juny 2022)

El projecte és el resultat de la recerca sobre les escultures de Fenosa que s’han perdut i es té constància.

Primera gran perduda. Als anys 1928 i 1929 Fenosa vivia a l’Hôtel de France, a la rue Vandamme  (districte XIV de París). Des d’aquest hotel marxarà l’any 1929 cap a Barcelona amb la idea de només passar-hi alguns dies, els de l’exposició que s’havia de fer a la Sala Parés a finals d’any. Va deixar, doncs, totes les seves coses i tota la producció dels anys parisencs a l’habitació que ocupava, i els hotelers ho van acabar venent tot als brocanters perquè no van saber res més d’ell.

Segona gran perduda. Al gener de 1939, Barcelona va caure en mans dels franquistes. Apel·les Fenosa no va poder fer res davant d’aquesta realitat. Va esperar i es va amagar a casa els seus pares a la Floresta. Quan els primers soldats franquistes, els moros, van envair el poble, un d’ells, amb la baioneta a la mà, es va dirigir cap a ell. Fenosa el va veure pujar pel jardí i es va preparar per morir aixecant el puny. El soldat va passar pel seu costat sense mirar-lo: “volia els conills que hi havia a les llodrigueres darrere d’ell”, havia explicat l’Apel·les. Al cap de dos o tres mesos, Fenosa va decidir tornar a França. Va demanar un permís de circulació, amb data del 4 de maig de 1939, amb el pretext d’haver de fer una compra de marbre als Pirineus

A una cosina de Fenosa, Carlota Rotger —que sempre va estar molt unida amb la Palmira, la germana de l’Apel·les— se li va preguntar per què no quedava res de l’obra realitzada durant deu anys a Barcelona tot i que ell sempre havia viscut envoltat de dones, entre elles la seva mare i la seva germana. Ella va respondre que quan l’Apel·les va marxar cap a França l’any 1939, la seva mare havia guardat tot el que tenia en una habitació de la casa que la família tenia a la Floresta. Quan el pare de l’Apel·les va morir, l’any 1939, ella va anar a viure a casa de la seva filla i va llogar la casa, excepte l’habitació on hi havia les coses de l’Apel·les, que la va deixar tancada amb clau. El llogater hi va fer mil desgràcies, no va pagar els lloguers i va destrossar la casa i el contingut de l’habitació.

Tercera gran perduda. Durant l’ocupació alemanya de París: “Feia temps que Picasso m’havia demanat que fes el seu bust. Jo, per respecte, no gosava. Al final va ser Coco Chanel qui em va convèncer. El vaig començar a la rue de la Boétie. Mentre posava, Picasso tingué la idea de fer el meu. El va fer després, al taller dels Grands-Augustins. Els dos busts han desaparegut”, va explicar Fenosa a Lluís Permanyer. L’any 1974, Fenosa tornarà a explicar a un periodista del Mundo Diario: “—Picasso em va encarregar el seu bust, després ell va fer el meu. És trist, tots dos s’han perdut —Com va passar? —No ho sé, crec que va ser culpa d’en Sabartès, es van rompre, potser van caure.”

Quarta gran perduda. En paraules de Nicole Fenosa: “Entre la primavera de 1946 i el 13 de maig de 1948 —dia del nostre casament— vam viure dos anys difícils. Jo estava sotmesa a una forta pressió: la meva família s’oposava a aquest escultor estranger, republicà espanyol, molt més gran que jo, amb reputació de Montparno, assidu del Dôme i faldiller,... Un dia em van fer prometre amb un dentista. Quan ho va saber, Fenosa va destruir tot el que va trobar al seu taller, incloent un gran Poliphème molt avançat que tornarà a iniciar l’any 1949. Només li va saber greu per una tanagra que havíem comprat junts al Marché aux Puces: «—Tan barata, que no podia ser vertadera», havia dit Apel·les Fenosa”.

D’altra banda, l’any 1941, Fenosa va llogar un taller a l’hostal Médical, al número 26 de la rue du Faubourg Saint-Jacques (districte XIV de París). Tenim la descripció d’aquest indret gràcies a algunes línies que César González Ruano li dedica en les seves memòries: “Fenosa vivia en un estrany taller, en una mena de casa de bojos de la rue Saint-Jacques, el destí de la qual serà sempre un misteri. Era com un sanatori en Jesús amb sales de gimnàstica, piscines buides i gran quantitat d’escales interiors”. El Médical estava situat davant de l’entrada del serveis de maternitat de l’hospital Cochin. L’Apel·les explicava que els crits de les parteres li eren insuportables, sobretot a l’estiu quan totes les finestres estaven obertes

Els artistes Medalles d’Or (juliol – novembre de 2022)

Des de la restitució de la Generalitat de Catalunya s’han atorgat diverses Medalles d’Or a artistes plàstics. L’exposició vol reivindicar aquests artistes i posar de relleu la seva importància als efectes de recordar-ho en el moment present, on molts d’ells no ocupen el paper que en el seu dia van tenir.

Els artistes guardonats amb la Medalla d’Or han estat: Joan Miró (1978), Joan Rebull (1981), Salvador Dalí (1981), Apel·les Fenosa (1982), Antoni Tàpies (1983), Antoni Clavé (1984) i Frederic Marés (1986).